Igualtat obri a consulta ciutadana la reforma de la llei contra la violència de gènere
Col·lectius feministes reclamen més recursos, jutjats especialitzats i reconéixer la violència vicària
El Ministeri d'Igualtat ha tret aquest dilluns a consulta pública ciutadana la reforma de la Llei orgànica de protecció integral contra la violència de gènere. L'objectiu és modificar la norma, aprovada originalment l'any 2004, per tal de blindar el pacte d'Estat que hi ha en aquesta matèria, ja que els compromisos econòmics expiren el setembre de 2022.
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ja havia anunciat abans que tenia intenció de fer permanent l'acord contra la violència masclista, aprovat al Congrés i al Senat el 2017. Segons va explicar, la idea del departament que dirigeix és dur-ho a terme en el marc de la llei orgànica vigent. Traure-ho a consulta suposa el pas previ abans que el Consell de Ministres es pose a treballar en la reforma, i busca recollir l'opinió de les persones i organitzacions més representatives i potencialment afectades pel text legislatiu. La consulta estarà oberta durant quinze dies naturals, fins el 9 de novembre.
L'objectiu primordial és garantir la continuïtat del Pacte d'Estat contra la Violència de Génere, però des d'Igualtat veuen la reforma de la Llei 1/2004 com una "oportunitat" per a adequar-la a les exigències del Conveni d'Istambul. No descarten introduir "retocs" en aquest sentit, per tal que la norma isca del "marc estret de la violència íntima", és a dir, la que s'exerceix en l'àmbit de la parella o l'exparella, i s'amplie "a totes les violències masclistes", tal com va avançar la delegada del govern contra la violència de génere, Victoria Rosell.
Les víctimes i els col·lectius feministes veuen amb bons ulls que s'implique a la ciutadania en la reforma de la llei, però esperen que el procediment siga vinculant i no caiga en un sac buit: "Està bé que s'òbriguen processos participatius, però si després és un 'Parle vosté, que jo faré el que em done la gana', malament anem", adverteix Cándida Barroso, portaveu de la Coordinadora Feminista de València.
Més recursos i justícia amb perspectiva de génere
El sentir generalitzat de les entitats implicades és que cal avançar en l'aplicació de la llei i desplegar-la, més que modificar-la. I per a això calen més recursos econòmics, asseguren. I com a mostra, un exemple: la llei contempla la creació de jutjats especialitzats en violència de gènere en totes les partides judicials, fet que hui dia a penes es compleix: "Ens estan atenent jutjats mixtos i no amb l'especialització ni per descomptat la sensibilització deguda", lamenta la presidenta de l'Associació Alanna, Chelo Álvarez.
La manca de perspectiva de gènere en els òrgans judicials és, precisament, una de les reivindicacions més repetides en el sector, que denuncia que la justícia actual "tan patriarcal no és justícia".
Una altra demanda de les víctimes per a la reforma que ara comença el govern espanyol és que la llei contemple la violència vicària com un forma més de violència de gènere. Un assumpte inclòs des de 2017 en el Pacte d'Estat però no en la LO 1/2004, puntualitzen.
També reclamen que la síndrome d'alienació parental —SAP, terme que va encunyar el psiquiatra nord-americà Richard Garner el 1985 per a referir-se a un suposat desorde psicopatològic en el qual un xiquet o xiqueta denigra i insulta sense justificació un dels progenitors, generalment el pare, i es nega a tindre-hi contacte— es reconega com a falsa i se sancione. Aquest transtorn no està reconegut per l'Organització Mundial de la Salut ni per l’Associació Mundial de Psiquiatria.
