15 anys de la llei contra la violència de gènere

Amb 1.033 víctimes oficials des de 2003, encara queden reptes per afrontar.

15 anys de la llei contra la violència de gènere
15 anys de la llei contra la violència de gènere

La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, hui fa 15 anys. Els compleix amb un repunt d'assassinats de dones i en ple auge dels discursos negacionistes.

A nivell estatal, l'aniversari coincideix amb un augment dels casos de violència de gènere, que han tornat a pujar en el tercer trimestre per segon any consecutiu i amb la incursió de Vox en les institucions, que defén que no existeix la violència específica contra les dones i pretén canviar aquesta llei per una de violència intrafamiliar. De fet, aquest partit va ser l'únic que va votar en contra de declarar l'emergència feminista a les Corts.

A nivell global, ho fa amb la viralització del que ja es coneix com l'himne feminista, el tema Un violador en tu camino , del col·lectiu xilé Las Tesis, que ha recorregut el món evidenciant la insatisfacció i la ràbia de milions de dones que estan fartes de patir violència només pel fet de ser-ho.

Els reptes d'aquesta llei

Segons les xifres oficials, en el 2019 fins ara, 55 dones han sigut assassinades per la parella o exparella, i les assassinades per violència de gènere ascendeixen a 1.033 des de l'1 de gener del 2003 fins a l'actualitat.

Pel que fa a la Comunitat Valenciana, és la tercera amb més dones assassinades per la parella o exparella.

Amb aquestes dades a la mà, la llei contra la violència de gènere encara té alguns reptes per complir.

Ampliació de la definició de violència de gènere

La llei actual només considera violència de gènere la que es dona en l'àmbit d'una relació, actual o passada, i hi queden fora tots els feminicidis que no comet la parella o exparella. Serien, per exemple, els casos dels assassinats de Diana Quer, Laura Luelmo i, més recentment, Marta Calvo. Amb aquesta definició tampoc es comptabilitzen els xiquets i xiquetes assassinades pel pare només amb la intenció de fer mal a la mare.

En el moment d'aprovar-se la llei, va ser un referent a nivell mundial perquè, per primera vegada, visibilitzava el maltractament que les dones patien a casa, en el marc de la intimitat de la parella, i posava el focus en el castic al maltractador.

Però, tal com ha expressat la portaveu de l'Associació de Dones Jutgesses, Lucía Avilés, "cal ampliar el concepte", ja que l'exclusió de la llei de la resta de feminicidis "és contrària a l'ordenament internacional".

També la presidenta de l'Associació de Dones Juristes Themis, Ángeles Jaime de Pablo, ha reivindicat l'ampliació d'aquest concepte per a incloure recursos de protecció a tots els tipus de violència masclista, com la sexual.

La página web Feminicidio.net té un registre de tots els feminicidis i assassinats de dones per anys des de 2012, classificats per tipologia.

L'auge del negacionisme

La crítica que fa Vox a la diferenciació d'una violència específica contra les dones es va produir en el moment de publicar-se la llei, quan alguns partits la titlaren d'anticonstitucional per discriminatòria. Però va quedar superada quan el Tribunal Constitucional en ratificà la constitucionalitat, i en 2017 es va aprovar el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere.

Ara, la presidenta de la Federació de Dones Progressistes, Yolanda Besteiro, lamenta que transcorreguts 15 anys de l'aprovació de la llei, hi haja una força política amb un discurs negacionista, ja que "els discursos negacionistes reforcen la posició i impunitat dels maltractadors i afigen vulnerabilitat a les víctimes".

En aquest sentit fa només unes setmanes que la fiscal valenciana contra els delictes d'odi, Susana Gisbert, va proposar, en declaracions a Les notícies del migdia, que el negacionisme de la violència de gènere puga ser considerat delicte d'odi.

Falta de recursos i d'una implantació total de la norma

La vicepresidenta i ministra d'Igualtat en funcions, Carmen Calvo, que ha presentat en el Consell de Ministres un balanç de la norma, ha reivindicat la seua "eficàcia", encara que ha apuntat que els reptes de futur estan marcats per la implementació total, el compliment de les mesures incloses en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere i el Conveni d'Istanbul.

En opinió de Lucía Avilés, la llei "tal com està és un gran instrument", si bé considera que han d'implementar-se l'augment de recursos, les Unitats de Valoració Forense i la "uniformitat" en la protecció de les víctimes, així com en els recursos i mitjans de tots els jutjats amb competències en la matèria.

Per altra part, l'exdelegat del govern per a la Violència de Gènere, Miguel Lorente, va lamentar en la taula redona organitzada pel govern espanyol per a commemorar els 15 anys d'aquesta llei, que "la dreta" i "el masclisme" utilitzen l'argument que la llei "no funciona" com a "element per a generar discrepància".

Mancances en educació

L'educació pot ser l'instrument més poderós per a la previndre la violència de gènere i, segons la presidenta de l'Associació de Dones Juristes Themis, Ángeles Jaime de Pablo, s'ha produït un "fracàs" en termes d'aplicació d'aquesta norma.

En paraules seues, existeix una "deficiència en la prevenció" de la violència contra les dones, ja que l'educació efectiva-sexual a penes s'aborda en el sistema educatiu, cosa que fa que xiquets i xiquetes aprenguen a través del porno, on es "naturalitzen" la violència i les agressions.

També hi ha grans deficiències en la formació en perspectiva de gènere de totes les persones que, en algun moment, intervenen en la detecció, avaluació i actuació contra la violència de gènere, com són les forces de seguretat de l'estat o els operadors jurídics.

També et pot interessar