Els homes envelleixen més de pressa que les dones, segons un estudi finlandés
La investigació, elaborada per la Universitat de Jyväskylä, atribueix part de les diferències de sexe al tabaquisme i la grandària corporal dels barons i constata que l'escletxa es redueix en la generació més jove
Els homes són biològicament més vells que les dones. És, almenys, la conclusió d'una investigació duta a terme per la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia), que explica aquesta diferència de sexe en part pel fet que ells fumen amb més freqüència i tenen més grandària corporal.
En el món occidental, l'esperança de vida va augmentar ràpidament en el segle XX, però encara les dones tenen una esperança de vida més elevada que els barons. A Finlàndia, elles viuen de mitjana cinc anys més que ells. La diferència entre sexes era més gran en els anys setanta, quan l'esperança de vida en nàixer era quasi deu anys més per a les dones que per als homes. No obstant això, en les últimes dècades, s'ha reduït gradualment.
El que revela ara el nou estudi, publicat en la revista científica The Journals of Gerontology i dut a terme en col·laboració amb la Universitat de Hèlsinki, és que aquesta disparitat entre sexes també s'observa en l'envelliment biològic. L'equip que ha desenvolupat la investigació volia constatar si existeixen diferències en l'envelliment biològic entre homes i dones i si poden explicar-se per factors relacionats amb l'estil de vida. La mostra de la recerca inclou tant població adulta jove (entre 21 i 42 anys) com gent gran (50-76 anys).
Per a mesurar l'envelliment biològic s'han emprat diversos rellotges epigenètics. Aquests instruments permeten estudiar els factors relacionats amb la vida durant l'existència d'un individu. Proporcionen una estimació de l'edat biològica en anys utilitzant els nivells de metilació de l'ADN determinats a partir d'una mostra de sang.
"Descobrim que els homes són biològicament més vells que les dones de la mateixa edat cronològica, i la diferència és considerablement més gran en els participants de més edat", afirma Anna Kankaanpää, investigadora de doctorat del Centre d'Investigació en Gerontologia i la Facultat de Ciències de l'Esport i la Salut.
El fet que els homes fumen més explicava la diferència de sexe en l'envelliment dels bessons de més edat, però no en els adults joves. A més, la grandària corporal més gran dels barons influïa lleugerament en la diferència de sexe en tots dos grups d'edat. "Observem una diferència de sexe en el ritme d'envelliment que no respon a factors relacionats amb l'estil de vida", assenyala Kankaanpää.
La investigació també compara el ritme d'envelliment entre parelles de bessons de diferent sexe i, igualment, troba una diferència similar entre elles. El germà home era aproximadament un any biològicament major que la bessona femenina. Aquestes parelles han crescut en el mateix entorn i comparteixen la meitat dels gens. "La diferència pot explicar-se, per exemple, per les diferències de sexe en els factors genètics i els efectes beneficiosos de l'hormona sexual femenina, l'estrogen, sobre la salut", continua Kankaanpää.
Els resultats ajuden a comprendre els comportaments de l'estil de vida i les diferències de sexe relacionades amb l'envelliment biològic i l'esperança de vida. I suggereixen que el descens del tabaquisme entre els homes és un factor que redueix, en part, la diferència entre sexes en l'esperança de vida en les últimes dècades.
