Fernando Valladares: “Cal la desobediència civil dels científics perquè s'entenga que parlem d'una cosa seriosa i urgent”
Parlem amb l’expert del CSIC sobre els reptes climàtics als quals s’enfronta el nostre territori i les possibles respostes
La pluja torrencial i els grans incendis són cada vegada més freqüents i destructius, agreujats pel canvi climàtic. D'això ha parlat aquest matí Fernando Valladares, Premi Jaume I de medi ambient, a la Biennal del Pensament que se celebra a València, unes jornades obertes al debat crític i reflexiu al voltant de qüestions rellevants per al moment actual.
Valladares ha destacat que els principals problemes per a la Comunitat Valenciana vindran de la mar. El científic del CSIC i professor d’ecologia de la Universitat Rey Juan Carlos és partidari d’emparar-se en la desobediència civil per a cridar l'atenció sobre el que està passant.
À Punt NTC s’ha desplaçat al Centre del Carme per a parlar amb l’expert sobre la situació d'emergència climàtica que estem experimentant i buscar respostes als reptes als quals s’enfronta el nostre territori.
Davant l’augment d’episodis climàtics extrems, considera que els polítics utilitzen el canvi climàtic com a excusa per a justificar la falta de decisions efectives?
La gestió dels esdeveniments extrems relacionats amb el clima és complicada de cara a comunicar la complexitat i la urgència, però també de cara a les intervencions polítiques: als polítics els tremolen les cames quan han de relacionar-los amb el canvi climàtic. La ciència no dubta ací: hi ha evidències i tenim cada vegada eines científiques més fortes que ens mostren que el que ha ocorregut el 2022 està molt relacionat amb el que predéiem que comportaria el canvi climàtic. Els polítics han de ser igual de ferms si no volen fer una sensació ambigua que comporte que alguns sectors no prioritzen les accions per a fer front al canvi climàtic. Això no pot esperar i els polítics han d'assumir els possibles riscos en impopularitat.
Quines consideres que són les accions més immediatament necessàries?
Cal ensenyar noves narratives, una qüestió que ja fa temps que estan treballant els artistes amb accions que provoquen, desafien i que ens fan reflexionar. Els científics podem usar aquesta manera d'apel·lar als sentiments i emocions i per aprofitar la confiança que la societat deposita en nosaltres. Si els científics fem actes de desobediència civil, potser la societat comence a entendre que estem parlant d'una cosa seriosa i urgent.
Parlant de desobediència civil, què opines respecte a l'acció contra els gira-sols de Van Gogh?
El problema d’accions com aquesta és que potser no es va triar correctament la diana: no és el mateix agredir una obra que és patrimoni públic, que agredir una empresa o representant polític que s'ha pronunciat al voltant de qüestions relacionades amb el canvi climàtic. Cal acceptar que la desobediència civil sempre tindrà un costat amarg i, per tant, criticable.
La Comunitat Valenciana ha de rebobinar pel seu propi bé
Quin és el pronòstic de futur per a la Comunitat Valenciana?
València té molts problemes que aniran creixent. Per exemple, les instal·lacions portuàries i costaneres no estan preparades per al mar actual i molt menys per al que vindrà. En relació amb l'ampliació del port de València em pregunte si s'ha fet amb un criteri estrictament econòmic, probablement, no és el port que necessita la ciutat.
Si recorrem la costa i veiem com les dunes, la millor defensa contra la mar, s'han quedat acorralades, és un senyal que ens indica que cal rebobinar la relació de l'ésser humà amb el medi natural. La Comunitat Valenciana ha de rebobinar pel seu bé. Ací hi ha moltes oportunitats, amb una naturalesa molt potent i molta diversitat, però també un greu problema amb l'aigua. Cal fer un ús raonable de l'aigua i no caure en la temptació de convertir tot el territori en regadiu.
No podem caure en trampes econòmiques curtterministes, en una economia ràpida que enriqueix uns pocs en un període curt i empobreix i endeuta a tothom, perquè esgota els recursos.
El sistema econòmic i la majoria de partits es basen en el creixement. Què podem fer perquè el concepte de ‘decreixement’ arribe a la societat?
El decreixement és un concepte complex que comença a entendre's i a normalitzar-se, després que alguns representants polítics i, fins i tot, presidents de governs en països com França o Colòmbia, recorden que el decreixement no és opcional. No es tracta d’una alternativa, és el que ocorrerà: decreixerem, ens agrade o no ens agrade.
