La família de la xiqueta de Xèrica es querella contra els metges de Viver i Sagunt per homicidi imprudent greu

La família d'Emma Martínez Gascón, la xiqueta de Xèrica que va morir per una peritonitis, ha presentat una querella contra els metges que la van atendre al centre de salut de Viver i a l'Hospital de Sagunt.

Qualifiquen d'"homicidi per imprudència greu professional" la falta d'atenció mèdica a la filla, ja que no es van complir els protocols. En l'escrit, al qual ha tingut accés À Punt, es relata que en cap de les tres visites als centres mèdics li van fer les proves recomanades per a descartar apendicitis aguda.

Emma tenia 12 anys i no hauria d'haver mort per peritonitis el passat 5 de febrer, segons considera la família, que no té dubtes que ha mort per una mala praxi, i per això ha presentat una querella per homicidi imprudent "contra els diferents professionals mèdics" que la van atendre, segons el pare.

29 de febrer, primera visita al centre de salut de Viver

La querella relata els fets des del dia 28 de gener quan la xiqueta va començar a patir els primers símptomes d'apendicitis. El dia 29 de gener, el metge que els atén en urgències del centre de salut de Viver els diu que és un virus. El metge la va explorar i va determinar que la menor tenia dolor en la fossa ilíaca dreta (FID)/ovàrica dreta amb nàusees i vòmits.

La mare d'Emma li va comunicar al doctor que el fill major havia patit apendicitis a la mateixa edat que la xiqueta i que va ser tractat mitjançant cirurgia. Malgrat això, i els antecedents narrats per la mare, el facultatiu va enviar la menor a casa després d'administrar-li Primperan intramuscular i de pautar-li paracetamol cada huit hores.

1 de febrer, segona visita al centre de salut de Viver

Tres dies després, la xiqueta ha anat a pitjor i no vol ni menjar. El dimecres 1 de febrer, mare i filla van acudir de nou al servei mèdic d'atenció continuada de Viver, perquè el dolor persistia i s'incrementava, amb vòmits i diarrea, amb impossibilitat "quasi absoluta" d'ingesta durant els tres o quatre dies que ja durava el procés dolorós.

Però el metge de Viver ni s'alça de la cadira per a explorar-la, segons destaquen els seus familiars. Fins i tot "va recriminar" a la mare que haguera acudit de nou a urgències, perquè "ja li havien indicat que la malaltia era conseqüència d'un virus i que no havia de precipitar-se, perquè suposadament, aquests processos tarden a curar".

La mare li va transmetre la gran preocupació perquè la xiqueta "a penes podia moure's" i des de dissabte pràcticament no havia menjat res. El facultatiu li va dir que la xiqueta havia de menjar per a millorar i "sense observar ni explorar-la" li va diagnosticar "diarrea no especificada" i li va donar l'alta.

Davant aquest diagnòstic, la família explica que la diarrea no va ser el motiu de la consulta sinó el "persistent i fort dolor abdominal amb vòmits, diarrea i falta d'ingesta", per la qual cosa el metge, apunten, "no va referir en el seu informe el que realment va succeir", un tracte, segons l'escrit de la querella, "totalment inadequat".

Expliquen que si el doctor haguera seguit les pautes que indica la doctrina científica amb "quadres d'abdomen agut", i si haguera explorat la menor, cosa que "no va fer en absolut", hauria remés la menor a l'Hospital de Sagunt per a realitzar allí les proves pertinents que confirmaren o descartaren una apendicitis aguda.

4 de febrer, tercera visita a l'Hospital de Sagunt

El 4 de febrer la xiqueta té 38,8 de febra. Com que el dolor, les nàusees, els vòmits i la quasi absoluta falta d'ingesta van persistir i es van incrementar i la xiqueta es trobava cada vegada més feble, i la porten a l'Hospital de Sagunt.

Però la metgessa que l'atén, una resident en pràctiques, segons s'apunta en la querella, no li fa anàlisi de sang ni proves d'imatge, com una ecografia o un tac, que podrien descartar una apendicitis aguda. "No li van fer les proves que estan a l'abast de la mà", lamenta el pare.

La metgessa li va prescriure paracetamol per al que va qualificar de "dolor abdominal no especificat". Aquesta apreciació no es corresponia amb la realitat, ja que, segons l'exploració, presentava "abdomen bla i depressible, dolorós a la palpació en hemiabdomen inferior", la qual cosa, segons la querella, "són senyal indicatiu d'irritació peritoneal" i són "primera de les possibles causes d'apendicitis".

Per això, "no resulta lògic, i suposa una clara infracció de la pràctica professional mèdica, que es fera una anàlisi d'orina i no un de sang i que tampoc es realitzara una prova diagnòstica d'imatge per a descartar o confirmar l'apendicitis, que en aquell moment presumiblement estava ja a punt de la perforació intestinal, si no s'havia produït ja".

5 de febrer, quarta visita al centre de salut de Viver i Hospital Clínic de València

L'endemà, el diumenge 5 de febrer, la menor es va desmaiar a casa al voltant de les 21:00 hores. Els pares la van portar a urgències a Viver on va entrar en parada cardiorespiratòria, i van iniciar les maniobres de reanimació. Els facultatius del SAMU van aconseguir estabilitzar la menor i traslladar-la a l'Hospital Clínic de València on va ingressar intubada.

L'equip del Clínic va dur a terme una prova que va constatar l'existència d'una perforació intestinal, signe de peritonitis, i isquèmia amb "xoc multiorgànic". Va entrar en quiròfan d'urgències i mentre la reanimaven "sense treva" la intervenia quirúrgicament, però "la fallada multiorgànica amb insuficiència renal i hepàtica greus, així com acidosi metabòlica, va provocar la mort de la menor dues hores més tard".

Intenten salvar-li la vida, però la perforació intestinal ja està avançada i provoca la mort de la xiqueta. En l'informe del centre se certifica que la causa de la mort és el xoc sèptic refractari que va tindre com a causa inicial o fonamental l'"abdomen agut".

Els fets relatats, segons la querella, són constitutius d'un presumpte delicte d'homicidi per imprudència greu professional, ja que no es van aplicar a la pacient les pràctiques adequades ni es van prescriure ni practicar proves complementàries que hagueren donat l'oportunitat de fer una intervenció quirúrgica "senzilla". La família reclama també pels danys morals causats.

La família considera la Conselleria de Sanitat Universal responsable civil subsidiària per les errades encadenades comeses pels diferents professionals sanitaris que van intervindre a Viver i a Sagunt.