El Constitucional confirma l'absolució de Miguel López pel crim de la viuda de la CAM
El tribunal anul·la la decisió del TS perquè al·lega que la indefensió del fill de la víctima la va generar la mateixa acusació particular per "passivitat"

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la decisió del Tribunal Suprem (TS) de revocar la sentència que absolia Miguel López de l'assassinat en 2016 de María del Carmen Martínez, viuda de Vicente Sala, expresident de la CAM, i que ordenava celebrar nou judici amb un jurat distint. D'esta manera, confirma l'absolució del gendre de la víctima, que va ser jutjat pel crim, ocorregut el desembre de 2016 en el concessionari de cotxes que ell regentava.
El maig de 2022, el Suprem va anul·lar la sentència que absolia López dels delictes d'assassinat i tinença il·lícita d'armes. En 2019, un tribunal del jurat de l'Audiència Provincial d'Alacant en va acordar l’absolució, que posteriorment va confirmar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Llavors, el Suprem va anul·lar la sentència absolutòria i va ordenar repetir el juí en entendre que el dret de defensa del fill de la víctima, que exercia l'acusació particular i que va recórrer en cassació, va quedar “irremeiablement danyat” per la forma en què es va desenvolupar la devolució de l'acta del jurat per la magistrada-presidenta, en una audiència en la qual es va convocar a les parts i el tribunal popular. L'alt tribunal entenia que la destrucció de l'acta, “amb la consegüent impossibilitat de saber quins eren els dèficits de motivació o si estos es referien a un veredicte de condemna que no havia valorat prou les proves”.
Miguel López va recórrer contra esta sentència al Constitucional, que ara ha decidit revocar la decisió de l'alt tribunal en considerar que els defectes processals que havia apreciat no van arribar a generar indefensió a l'acusació. El fill de la dona assassinada al·legava que durant el procés de deliberació del jurat s'havia produït una indefensió perquè la magistrada que el supervisava va incórrer en dos infraccions formals després retornar al jurat una primera acta de votació per entendre que incorria en defectes d'argumentació. Segons el parer de l'acusació particular, estes infraccions li haurien provocat una indefensió material per haver-la privada de la possibilitat d'al·legar sobre la decisió de retornar l'acta.
No obstant això, el TC considera que s'ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva “sense indefensió del demandant”, ja que, sense perjudici de les infraccions processals que el Suprem considera concurrents, l'argumentació utilitzada per a concloure que havien generat una “indefensió constitucionalment rellevant” a l'acusació particular “no resulta respectuosa amb la jurisprudència constitucional”.
En una sentència de la magistrada progressista María Luisa Segoviano, que segueix el criteri de la Fiscalia, el TC explica que la jurisprudència determina que, per a apreciar una situació d'indefensió material que permeta l'anul·lació d'un pronunciament absolutori i la celebració d'un nou judici, cal que la situació d'indefensió no es dega a “la passivitat” de la part o dels professionals que la representen o defensen.