La conspiració dels ‘chemtrails’, l'última moda en denúncies que lleva temps a les fiscalies

Denúncies sobre chemtrails, el deixant dens i blanc que deixen els avions al cel per efecte de la condensació. Hi ha qui els atribueix a la teoria de la conspiració i arriben en més d’una ocasió a la Fiscalia. Així ho ha desvelat aquest dilluns la fiscal superior de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert, que ha manifestat que “l'última moda” és presentar denúncies sobre aquest fenomen.

"No saben el temps que això ocupa", lamentava Gisbert durant la seua compareixença a les Corts per a presentar la memòria de l’òrgan judicial que encapçala. La màxima responsable de la Fiscalia ha explicat que hi ha moltes pàgines en les xarxes que ofereixen una plantilla amb el format de denúncia per a eixe fenomen on sols cal afegir les dades personals.

Ni ens volen enverinar ni ens tiren gasos tòxics ni és per a la pluja ni són els indis cantant a veure si plou Teresa Gisbert - Fiscal superior de la Comunitat Valenciana

Gisbert ha apuntat que hi ha un criteri comú a tot Espanya, perquè ja en el seu moment la Fiscalia de Medi Ambient va encomanar un estudi tècnic exhaustiu, que va concloure que els deixants químics són un fenomen que respon a la condensació i el canvi de temperatura.

"Ni ens volen enverinar ni ens tiren gasos tòxics ni és per a la pluja ni són els indis cantant a veure si plou", ha destacat la fiscal, que ha indicat que, malgrat tot, eixes denúncies són "una realitat" que els arriba i a les quals han de respondre.

De fet, com a exemple, la fiscal superior de la Comunitat Valenciana ha assenyalat que hi ha una dona "molt amable" d'Alzira que habitualment, cada dues setmanes, li envia fotos de la seua roba penjada a la terrassa on a la part superior es veuen aquests deixants químics.

Així mateix, Gisbert ha indicat que augmenta el nombre de "querulants", és a dir, de querellants patològics, o el que ella ha qualificat de persones amb algun trastorn mental que presenten una "hipèrbole d'escrits", de vegades fulls sense punts ni comes, perquè creuen que "els han posat un xip, que els vigilen o que els veïns els odien", als quals cal respondre i que necessiten ajuda, perquè "estan patint". 

Un pla de formació afectivosexual

D’altra banda, Teresa Gisbert ha reclamat un pla nacional de formació afectivosexual als col·legis adequada a l'edat dels escolars per a tractar de previndre "el preocupant clar increment" de les agressions sexuals, sobretot entre menors, així com "una escola de pares" perquè tinguen ferramentes per a inculcar els fills "educació en valors d'igualtat, solidaritat i empatia" i eines per a controlar l'accés a la pornografia en les noves tecnologies.

La màxima responsable de la Fiscalia ha exposat que els fiscals especialistes apunten a la confluència de diversos factors per al "preocupantíssim" augment de les agressions sexuals de menors, però sobretot destaquen "la falta d'una adequada formació afectivosexual, l'accés precoç a material pornogràfic —des dels deu anys— que condueix a la trivialització de les conductes violentes i una concepció equivocada de les relacions sexuals lliures i consentides".

Al seu judici és "aterridor" que la formació afectivosexual l'estiga ensenyant la pornografia "amb l'enorme perill que això té". Per això, ha defensat un pla nacional d'educació a les escoles que marque un plantejament general perquè "és el futur de la societat”.

Descarta rebaixar l’edat penal dels menors

Així mateix, Teresa Gisbert ha rebutjat rebaixar l'edat penal del menor i, al seu parer, cal establir "un procediment estrictament de protecció reeducatiu" per als menors de catorze anys que cometen delictes greus amb intervenció de l'equip tècnic de Fiscalia i una sentència del jutge de compliment obligat per a tots, inclosos els pares. En l'actualitat, tret que es declare la tutela i es desempare el menor, "tot queda en els mitjans disponibles dels serveis socials" i en la "voluntarietat" dels progenitors.