La Comunitat Valenciana, a la cua en la implantació de les zones de baixes emissions
La llei obliga a posar-les en marxa abans de 2023 i encara estan tramitant-se en la majoria de municipis
De les quinze ciutats de més de 50.000 habitants que estan obligades per llei a establir zones de baixes emissions (ZBE), cap les ha posades encara en marxa, segons una aplicació que ha llançat el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Democràtic que permet comprovar l'estat de la implantació de les ZBE en cada municipi.
La llei de canvi climàtic i transició ecològica estableix en l’article 14 que les ciutats de més de 50.000 habitants i les de més de 20.000 que superen els límits de contaminació de l’aire han d’establir zones de baixes emissions com a part de la promoció de la mobilitat sense emissions. La mateixa llei defineix aquestes zones com a àmbits delimitats per una administració pública en què s’apliquen restriccions d'accés, circulació i estacionament de vehicles per a millorar la qualitat de l'aire i reduir els gasos d'efecte d'hivernacle. D'acord amb el que s'estableix en el reglament general de vehicles vigent, les restriccions que s’apliquen a cada vehicle dependran del seu nivell d'emissions, que es marcarà amb unes etiquetes que es poden adquirir en Correus.
La llei marca que les ZBE havien d’estar enllestides abans de 2023, però a la Comunitat Valenciana, no només no es va complir eixe termini, sinó que a punt d’encetar el tercer trimestre de l’any cap de les quinze ciutats amb més de 50.000 habitants ha aprovat la normativa que les regularà. De fet, Oriola (Baix Segura) ni tan sols ha posat en marxa els tràmits per a aprovar-la.
Per tant, la Comunitat Valenciana se situa a la cua pel que fa a la implantació enfront d’altres comunitats autònomes com ara Galícia, Andalusia, Catalunya o Madrid, que ja n’han posat algunes en marxa. En total, l’autonomia que més ciutats amb ZBE té és Catalunya, on ja s’han establit en huit municipis; però en termes relatius, les més avançades són Navarra i Aragó, on només les capitals —Pamplona i Saragossa, respectivament— superen els 50.000 habitants i on ja estan funcionant.
El passat mes de juliol, la nova alcaldessa de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco, va enviar un escrit al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a sol·licitar l'ampliació del termini d'execució de la zona de baixes emissions per un període de dotze mesos (fins a desembre de 2025) tal com es va comprometre amb els castellonencs abans de ser alcaldessa. Al febrer, l’Ajuntament de Vila-real (Plana Baixa) va informar que demanaria al govern espanyol la modificació dels criteris d'aplicació de les ZBD perquè, amb poc més de 52.000 habitants, considera que les mesures que haurien d'aplicar els perjudiquen.
