Les cerveseres artesanes valencianes s’uneixen per a promoure el producte local

Amb taronges de la Vall d’Uixó, carxofa de Benicarló o cacau de la Vila Joiosa: així són algunes de les cerveses que es produeixen a la Comunitat Valenciana

El consum de cervesa artesana, cada vegada més sol·licitat
El consum de cervesa artesana, cada vegada més sol·licitat / Shutterstock

Cada primer divendres d’agost celebrem el Dia Internacional de la Cervesa, per a promoure’n el consum moderat i posar en valor el seus components nutricionals. Però cada vegada és més difícil triar-ne una. Amb l’auge de la indústria cervesera artesana, quan anem a un bar no demanem una canya, sinó que ara podem escollir entre una àmplia carta de cerveses artesanes. A la Comunitat Valenciana, moltes d’aquestes cerveseres s'han aglutinat per a crear l’Associació de Cerveseres Valencianes, que des de juny de 2016 promou el producte local i de qualitat. Hui dia podem gaudir de més d’una vintena de marques pròpiament valencianes, fabricades íntegrament en el nostre territori, aportant riquesa cultural, ajudant a la formació d’ocupació i generant un teixit socioeconòmic únic i propi.

L'associació de cerveseres valencianes aglutina 19 cerveseres, 147 varietats i 45 treballadors i treballadores
L'associació de cerveseres valencianes aglutina 19 cerveseres, 147 varietats i 45 treballadors i treballadores
Cita Hi ha un ampli ventall de posibilitats per a donar-li una personalitat particular a cada cervesa artesana María Vicente Viñas - Membre de la Junta de l'Associació Cerveseres Valencianes Cita

À Punt NTC ha parlat amb una de les responsables de l'Associació Cerveseres Valencianes, qui assegura que cada cerveser és un mestre artesà que crea la recepta i la modifica tantes vegades com siga necessari cercant millores, creant cada vegada una cervesa única i irrepetible, amb matisos que en les cerveses industrials no es troben. Des de l'associació han creat l'etiqueta #PropDeTú i la ruta Viu com un turista, amb què conviden a conéixer el procés amb visites i tap-rooms que pretenen ensenyar les possibilitats d'aquesta indústria.

En Terra viva hem visitat una d'aquestes cerveseres, que produeix cervesa artesana amb cirera de l'Alcoià, per a descobrir tots els detalls del procés de producció:

Quina és la diferència entre cervesa artesana i cervesa industrial?

Les diferències més importants radiquen en el procés d’elaboració, la qualitat dels ingredients i la mà de l’artesà o artesana. En la cervesa artesana s’intenten ressaltar els diversos matisos dels ingredients, per la qual cosa s’utilitzen només ingredients naturals i frescos, sense additius artificials ni conservants. Només quatre ingredients: aigua, malta d’ordi, llúpol i llevat. Si hi ha algun ingredient extra, és d’origen natural i normalment local per a posar en valor les seues propietats. D’aquesta manera trobem cerveses fetes amb xufa, amb mel de romer, amb farina de garrofa, amb nispros de Callosa d’en Sarrià o fins i tot, amb aigua del mar Mediterrani. Aquestes cerveses artesanes són una beguda viva i amb totes les seues propietats nutritives i organolèptiques.

Cervesa amb taronges de la Vall d’Uixó, amb carxofa de Benicarló i amb cacau de la Vila Joiosa
Cervesa amb taronges de la Vall d’Uixó, amb carxofa de Benicarló i amb cacau de la Vila Joiosa / Associació Cerveseres Valencianes

D’altra banda, en la cervesa industrial preval l’homogeneïtat i això està microfiltrada, pasteuritzada i conté conservants. És un producte inert i sense vida comparable a qualsevol altre refresc gasificat. A més, habitualment entre els seus ingredients hi ha cereals més econòmics, sense maltar i que resten sabor.

Quatre coses que hauries de saber de les cerveses artesanes

Com més freda millor. FALS! La cervesa no ha de prendre’s el més freda posible, cada cervesa requereix una temperatura específica per a poder explotar els aromes, els sabors i les textures, que es potencien amb la refrigeració correcta. Així doncs, si beus una cervesa daurada i/o amb grau d’alcohol moderat, serveix-te-la al voltant de 5 ºC; però si tastes una de més fosca o de grau alcohòlic contundent, pren-te-la entre 6 i 12 ºC.

Com més fosca, més forta. FALS! Difícilment podràs dir si una cervesa és forta o fluixa només mirant-la! És un mite que per la tonalitat pugues saber quin percentatge d'alcohol té. La realitat és que els cereals agafen diferents colors depenent del grau de torrat que li fan durant el maltat. Les cerveseres trien entre maltes pàl•lides, ataronjades, roges, marrons o negres. Aquesta decisió és la que determina el color final de la cervesa. Perquè siga forta o fluixa de sabor, cal que entren en joc altres elements de la recepta, com per exemple, la composició de l’aigua, la tria de llúpols, el tipus de fermentació.

Com menys dure la bromera, millor. FALS! Per a saber si una cervesa és bona, fixa’t si la bromera és estable o se'n va de seguida, si és compacta o moixa, si la bombolla és fina o grossa, si és de color blanc, beix o marró, si no deixa cap rastre o si s’adhereix al got. Aquestes bambolles de diòxid de carboni que es produeixen de manera natural en la fermentació de la cervesa, són determinants per a conèixer la seua qualitat.

La cervesa engreixa. FALS! És cert que l’alcohol aporta calories buides de nutrients, però en les cerveses artesanes pots triar el nivell de la graduació: dels 0,5% fins a l'11%, sense que li reste sabor. D’altra banda, has de saber que més del 90% de la cervesa és aigua, la resta dels ingredients són els cereals, que aporten carbohidrats i vitamines del grup B, i llúpol.

Un consum moderat pot ser beneficiós per a l’organisme d’un adult

L'evidència científica disponible fa costat als beneficis per a la salut del consum moderat de cervesa en adults i ara un estudi del Fòrum per a la Recerca de la Cervesa i Estils de Vida (Ficye), determina quant es considera un consum moderat. S’estableix com a consum moderat les següents quantitats: 196 g/setmana (28 g/dia o 700 ml de cervesa diàries aproximadament) per a homes i 112 g/setmana (16 g/dia o aproximadament 400 ml de cervesa al dia) per a dones. Això representaria, d’un a dos gots de cervesa al dia. Aquest estudi apunta que ha de tindre's en compte que les quantitats setmanals recomanades d'alcohol han de distribuir-se al llarg de diversos dies i no incloure episodis de consum excessiu. "Aquest consum s’ha de distribuir al llarg de la setmana, sense 'fartades' i en el context del moment dels menjars, com és costum als països mediterranis", explica la doctora Ascensión Marcos, directora del grup d’Immunonutrició del Departament de Metabolisme i Nutrició de l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Aliments i Nutrició (Ictan) del CSIC.

A més confirma que "el consum moderat de cervesa redueix el risc cardiovascular i la mortalitat general, disminueix el risc de diabetis en els homes, augmenta la densitat de la massa òssia, disminueix el risc de fractura en els ancians i no sembla estar associat amb l'obesitat general o abdominal".

Aquest estudi s’ha publicat en la revista Nutrients, amb el nom "Consum moderat de cervesa i els seus efectes en la salut cardiovascular i metabòlica: una revisió actualitzada de l'evidència científica recent".

També et pot interessar