Les imatges exclusives que demostren l'afició pels animals dissecats dels Ros Casares

El que aquest 2022 s’ha convertit en un magatzem de Bétera amb més de mil animals dissecats de setanta espècies, algunes d’elles ja extingides, que investiga la Guàrdia Civil per a comprovar-ne la legalitat, el 1998 era una col·lecció privada de la qual el propietari, l’arxiconegut empresari Ros Casares, fundador de l’empori de la metal·lúrgia, estava orgullós de mostrar davant les càmeres de Canal 9. Aleshores ja tenia vora set-cents animals.

L’actual propietari d’aquesta col·lecció, que haurà d’acreditar davant el jutjat la procedència dels 1.079 exemplars valorats en més de 29 milions d’euros, és un dels fills de Francisco Ros Casares, reconegut empresari valencià de l’últim terç del segle XX, qui ja era aficionat a la caça i, en especial, a la taxidèrmia, fins i tot d’animals de grans dimensions, en perill d’extinció o característics d’unes altres regions, com rinoceronts o ossos polars.

A aquesta circumstància, cal afegir les possibilitats econòmiques de qui va ser fundador d’un empori siderúrgic que va esdevindre el Grup Ros Casares.

Un caçador que es vane de ser un bon caçador, caça l’animal ja adult, quan li queda un any o any i mig de vida Francisco Ros Casares

El 1998, en l’entrevista que va concedir a Canal 9, llevava ferro a les repercussions ambientals de les peces i es vanava de tindre-les a casa. “Un caçador que es vane de ser un bon caçador caça l’animal ja adult, quan li queda un any o any i mig de vida, perquè és quan el trofeu és important. No el mata quan l’animal es pot reproduir encara”, argumentava davant les càmeres de Canal 9 per a justificar l'afició als animals de grans dimensions dissecats.

La seua parella d’aleshores, que també va atendre Canal 9, compartia l’afició del seu home i, fins i tot, mostrava orgullosa alguns dels trofeus de caça.

Conegut dirigent esportiu

L’empresari Ros Casares, que va faltar el 2014, també va ser un destacat dirigent esportiu. Va assumir la presidència del València CF als anys setanta i va adquirir el Club de Bàsquet de Godella. Aquest últim, el va reconvertir en el Ros Casares València, recordat per ser el club de bàsquet femení més llorejat de la categoria femenina a Espanya i un dels clubs europeus més rellevants d’Europa, fins que va desaparéixer el 2012.

Donada l’afició de Francisco Ros Casares, no es descarta que bona part de la col·lecció d’animals preservats que han trobat els agents a la nau de Bétera en la propietat del seu fill procedisca de l’herència paterna. Aquesta circumstància, però, no l'eximeix de tindre-la legalment.

Francisco Ros Casares mostrava obertament el 1998 la seua col·lecció d’exemplars conservats, que aleshores comptava amb 700 animals, de 260 espècies diferents, com ell mateix detallava, sense fer cap menció a les implicacions ambientals d'aquesta afició.

Animals de cacera major caçats a Ucraïna, a l’Argentina, el desert d’Iran, l’Uruguai o Sudán

L’empresari es mostrava orgullós en aquelles declaracions de tindre nombrosos animals de caça major, com a trofeu de jornades de cacera internacionals. Animals de cacera major caçats a Ucraïna, a l'Argentina, el desert de l'Iran, l'Uruguai o el Sudan.

Tampoc no hi faltaven els animals de cacera major aconseguits a Espanya. De fet, Ros Casares explicava ben pagat com tenia a casa el cap d’un animal que ell qualificava de “curiós”, per ser “una de les cabres més importants d’Espanya”. En aquest sentit, el 1998 mostrava davant les càmeres dos exemplars “raríssims”. “A Espanya és possible que no els tinga ningú”, hi afegia. Fins i tot, mostrava un os polar de grans dimensions que havia obtingut per a sa casa feia tres mesos.

L’empresari natural de Vinalesa estava orgullós també de tindre un rinoceront blanc, aleshores en perill d’extinció, però que molts governs africans permetien caçar a canvi de substancioses quantitats de diners.

La intenció de l’empresari, segons va manifestar en l’entrevista que va oferir a Canal 9, era que tots aquells animals que tenia a casa acabaren en un museu. Ros Casares va morir fa huit anys, però el desig que manifestava davant les càmeres no s’ha materialitzat.

On aniran a parar ara els exemplars?

Quan acabe la investigació, que encara continua oberta, la Guàrdia Civil establirà "els contactes oportuns perquè els animals facen cap a un museu de ciències naturals". "Almenys, que els ciutadans puguen veure’ls, perquè hi ha alguns exemplars extingits que ja no podran veure's mai", ha lamentat Carlos Domínguez, tinent en cap de la Guàrdia Civil que ha coordinat la investigació.

Davant la "dificultat" de traslladar el material a un altre lloc, la magistrada del jutjat de Llíria que porta el cas va autoritzar que els animals es quedaren a la nau i precintaren el recinte. No obstant això, l'investigat continua tenint accés a l'habitatge que, de moment, no ha sigut precintat.