El negoci de l'extinció a Espanya: qui vol una banya de rinoceront?

El tràfic furtiu d'espècies animals i vegetals mou un volum de negoci il·lícit només per darrere del de drogues i armes

A Bétera s'ha trobat la major troballa d’animals dissecats d’Espanya
A Bétera s'ha trobat la major troballa d’animals dissecats d’Espanya / Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil s'ha incautat a Bétera (Camp de Túria) la major troballa d’animals dissecats d’Espanya i una de les més significatives d'Europa. Un cementeri de 1.090 cossos destinats al contraban i valorats en més de 29 milions d'euros. Però, quin és el negoci darrere d'això? El tràfic d'espècies de fauna i flora abraça una activitat criminal similar a la de drogues i armes, però la repercussió social i les sancions són generalment més lleugeres.

Organitzacions internacionals com WWF denuncien el que denominen "el negoci de l'extinció", el qual estimen que mou vora 20.000 milions d'euros a l'any i l'assenyalen com la segona causa de pèrdua de la biodiversitat mundial després de la destrucció de l'hàbitat. L'amenaça és tan greu que posa seriosament en risc la supervivència de grans espècies com elefants, rinoceronts o tigres, però també de moltes altres menys conegudes com els pangolins o una gran quantitat de plantes.

Qui vol l'ivori dels elefants i per què?

Existeixen diferents motius pels quals els animals són assassinats o mutilats de manera furtiva. Alguns d'ells són el negoci darrere de la col·lecció d'animals exòtics vius, dels abrics de pell o roba de cuir o dels cossos dissecats com a elements decoratius. Però també s'hi sumen els usos medicinals o místics amb plantes específiques o parts d'animals com ara l'ús suposadament afrodisíac de les banyes de rinoceront en pols.

L'elitista demanda d'aquests productes i les traves per a aconseguir-les fan que els preus al mercat es disparen i retroalimenta el negoci de la caça furtiva. Només al zoològic d'animals morts descobert ara a Bétera s'han trobat 198 grans claus de marfil d'elefants, les quals poden tindre un valor al mercat de milers d'euros. Una afició que provoca la caça il·legal de vora 30.000 elefants africans a l'any i que té conseqüències com que la població d'aquests mamífers s'haja reduït un 90% en les últimes dècades en països com Tanzània o que a Moçambic més del 40% dels elefants ja nasquen sense banyes, segons denuncia l'ONG ElephantVoices.

A Bétera també hi ha cossos d'animals amb diversos nivells de protecció com el guepard, el lleopard, el lleó, el linx, l'os polar, la pantera de les neus o el rinoceront blanc. Cites, el tractat sobre comerç internacional d'espècies salvatges de fauna i flora en perill, és un acord en què participen 184 països i que vetla perquè el comerç internacional d'animals i plantes silvestres no amenace la supervivència d'aquests éssers vius. Hui estableix diversos graus de protecció a més de 37.000 espècies animals i vegetals i suposa un dels majors compromisos de cooperació internacional a favor de la natura.

Espanya, cruïlla del tràfic il·legal

La posició d'Espanya és clau en tot aquest negoci mil·lenari i il·legal. La situació estratègica entre el nord d'Àfrica i Europa i la seua capacitat comercial gràcies als grans ports marítims i a les relacions històriques amb Llatinoamèrica i Àfrica, converteixen a Espanya en el principal pont amb el mercat de la Unió Europea. Sent una activitat il·lícita, el volum real del tràfic clandestí d'espècies és difícil de calcular. Les dades reflecteixen només les confiscacions realitzades per part dels cossos de seguretat, però, així i tot, Espanya encapçala rànquings com, per exemple, el del comerç de la pell de rèptils, amb la confiscació d'un terç del total mundial.

També et pot interessar