Bartolomé Pérez, sobre la salut mental: "Hauria d’estar completament normalitzada en el currículum escolar”
El director general de Salut Mental i Addiccions explica que han frenat els casos d’estrés posttraumàtic en les zones de la dana, però que cal esperar fins al pròxim episodi de gota freda per a valorar-ho
En el 2024, un total de 421 persones es van suïcidar a la Comunitat Valenciana. Són un 12% menys que l'any anterior, però el director general de Salut Mental i Addiccions, Bartolomé Pérez, té clar que estes xifres amaguen darrere les històries de milers de persones que ho intenten cada dia. “Tota caiguda és positiva, però cal recordar que cada mort té darrere molts intents. Si parlem del patiment i de la idea de morir, en parlem de milers”, insistix.
En una entrevista este dilluns en Les Notícies del Matí, Pérez ha remarcat que parlar de l’intent de suïcidi com un tabú o un estigma pot formar part d’una “estratègia” per a “apartar” esta problemàtica de l’agenda social i només fer-ho en els “dies mundials”. “Quan parlem de milers d'urgències hospitalàries per intent de suïcidi no fa falta cap tabú o estigma per saber que la persona patix”, afegix.
Pérez ha remarcat l’augment d’un 50% de la plantilla en l’àrea de salut mental, amb 200 treballadors més enguany. Tot i això, ha incidit en el fet que fan falta més recursos públics en la sanitat per a poder actuar.“Fins a quin punt li hem donat poca importància a la salut mental com perquè de sobte ens preocupem? Els increments de la pandèmia venien d’abans de la crisi sanitària, el problema és que abans es callava”, s’ha qüestionat.
El suïcidi és la segona causa de mort entre la població jove, entre 15 i 29 anys. Així, Pérez ha afirmat que un dels eixos més importants de la Conselleria de Sanitat és l’actuació en prevenció des de les escoles i afig que la Salut Mental hauria d’estar “completament normalitzada en el currículum escolar”. “Si la societat es preocupara més de cuidar el sistema educatiu, que és qui al final ens forma, potser abordaríem este assumpte de mil maneres diferents (...) Açò no és fer folklore i fer tallers”, ha dit.
“Frenada” dels casos d’estrés posttraumàtic en les zones de la dana
D’altra banda, el director general també ha valorat l’impacte sobre la salut mental i emocional de la població de la zona afectada per la dana, quan està a punt de complir-se un any de la catàstrofe que va assolar desenes de municipis de la província de València. Bartolomé Pérez ha avançat que fins a un 30% de la població patia estrés posttraumàtic, una xifra que s’ha aconseguit frenar. Tot i això, ha reconegut que caldrà esperar el pròxim episodi de pluges torrencials per a avaluar-ho. “Açò va ser una emergència, tot i que no es va declarar emergència, i això va comportar que estiguérem a cegues. A mi m’hauria agradat tindre dades epidemiològiques immediates. Ara hi ha hagut un fre importantíssim en l'atenció, però hem d’esperar fins a la gota freda comuna de la tardor per a veure-ho”, ha criticat.
La dana, ha dit, ha impulsat que la Conselleria de Sanitat "accelere" certes accions previstes en el pla de Salut Mental del govern valencià. Una d'estes és la d'un baròmetre de salut mental a l'escola, que avalua l'ansietat, la depressió, el consum de substàncies estupefaents i els intents de suïcidi entre l'alumnat. Pérez ha dit que este baròmetre s'ha començat a implementar este curs escolar en les zones afectades per la barrancada i permet als professionals "baixar a peu d'obra el treball amb l'estudiantat".