Augmenten un 10% les denúncies per discriminació a les persones valencianoparlants
Amb motiu del Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià, Escola Valenciana presenta un informe anual que enguany recull 139 casos
Des de fa una dècada, cada 4 de desembre es commemora el Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià, una iniciativa nascuda per a visibilitzar les agressions que pateix la ciutadania valencianoparlant i que busca posar fi a aquesta mena de discriminació. Escola Valenciana, juntament amb altres organitzacions de la societat civil, elabora anualment un informe amb els casos denunciats. Aquest dilluns, s'ha presentat en el Síndic de Greuges, a la ciutat d'Alacant, i després s'ha produït una reunió amb l'adjunta primera en què s'han desenvolupat alguns dels punts.
L'última edició d'aquest document recull 139 incidències, i mostra que han augmentat un 10% les denúncies per vulneració de drets lingüístics col·lectius i individuals. Tot i que la major part dels casos s'han produït el 2023, també hi ha altres situacions que continuen denunciant-se any rere any, com ara que moltes federacions i clubs esportius valencians continuen sense emprar el valencià en les pàgines web i xarxes socials. Des d'Escola Valenciana destaquen el fet que les dones són les que més vulneracions pateixen i que el sud geogràfic concentra el nombre més gran de denúncies.
Els casos de discriminació recopilats són ben diversos i van des de l'absència del valencià en cartelleria d'alguns ajuntaments fins a l'exigència directa a una persona valencianoparlant de canviar de llengua al castellà per a rebre assistència sanitària en centres de salut públics. En l'àmbit privat, però, també es produeixen aquesta mena d'agressions: en locals d'oci, supermercats o a l'hora de tractar amb una empresa de missatgeria.
El govern de coalició entre el PP i Vox protagonitza una de cada deu denúncies en aquesta edició. Entre elles destaquen l'eliminació de l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL) en la llei d'acompanyament als pressupostos de 2024 i els missatges publicats en les xarxes socials per la Conselleria d'Agricultura "en una normativa no oficial del valencià que propugna el secessionisme lingüístic".
Els canvis en la nostra toponímia també estan ben presents en el document, que alerta de la tornada a la doble denominació en castellà i valencià de València i Castelló de la Plana. En el cas del Cap i Casal, Escola Valenciana remarca que "la versió en valencià [Valéncia] no respecta la normativa de l'AVL".
En l'àmbit cultural, trobem la polèmica decisió del regidor de Cultura de Borriana d'anul·lar la subscripció municipal a diverses revistes en valencià i les cancel·lacions de concerts de Smoking Souls a Elx i Antònia Font a Gandia.
Pel que fa a À Punt, l'informe critica l'eliminació a la graella de sèries com Doraemon i la limitació de la programació infantil a "uns pocs continguts al web". A més, es denuncia que la Generalitat retalle el pressupost de la radiotelevisió pública valenciana.
En la realització de l'informe han col·laborat Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, CCOO PV, Intersindical Valenciana, BEA, SEPC, STEPV, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Plataforma pel Dret a Decidir, la Societat Coral el Micalet i la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV).
