Antonio Turiel (CSIC): “La solució a la crisi energètica no és tecnològica, sinó social”

En plena crisi energètica per l’escalada del preu de la llum i l’amenaça dels talls en el subministrament de gas, parlem amb l’investigador del CSIC i autor del llibre Petrocalipsis, crisis energética global y cómo (no) la vamos a solucionar

Antonio Turiel, investigador a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC
Antonio Turiel, investigador a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC

Antonio Turiel, doctor en Física Teòrica, és investigador a l’Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i autor del llibre Petrocalipsis, crisis energética global y cómo (no) la vamos a solucionar. També ha assessorat el Senat sobre transició ecològica i és el responsable del blog de referència The Oil Crash, amb més de 13 milions de visites. En plena escalada del preu de la llum i amb l’amenaça de talls en el subministrament de gas natural, parlem amb ell sobre energia, escassetat de recursos clau i transició ecològica.

P. Amb la nova factura de la llum posar la rentadora de nit és molt més barat que durant el dia. Per què s’està desincentivant el consum elèctric en els trams de més demanda?

R. En un escenari ideal tancaríem totes les centrals nuclears i les de cicle combinat (gas natural) i ens alimentaríem només de fonts d’energia renovables. El problema és que aquestes són intermitents –no sempre fa sol o bufa el vent– i, a més, arriben distribuïdes sobre un territori molt ampli, la qual cosa causa molta inestabilitat en la xarxa elèctrica.

Cita Si vols fer servir energies renovables, necessites que el consum siga com més estable millor, i això és el que s’està buscant apujant el preu de l’electricitat en els trams de més demanda. Cita

Per tant, si vols fer servir energies renovables necessites que el consum siga com més estable millor. I això és el que s’està buscant apujant el preu de l’electricitat en els trams de més demanda, en un intent per evitar les aturades i els pics de consum habituals en el sistema elèctric. 

P. L’escalada del preu del gas natural durant els últims mesos és la principal responsable dels màxims a què està arribant la llum al mercat majorista. Estem arribant al zenit del gas natural?

R. Malgrat que a escala mundial encara no s’ha arribat al pic màxim d’extracció, a Europa sí, i la seua producció tendeix a baixar. Europa té dos subministradors habituals de gas natural que han arribat al màxim de producció i estan tenint problemes per a mantindre-la. El principal és Rússia i l’altre és Algèria, sobretot per a França, Itàlia i Espanya (el 60% del gas que consumim prové d’allà). Això ens ha obligat a buscar altres fonts molt més cares.

Cita Des de començament d’any el preu del gas s’ha multiplicat quasi per cinc i això s’ha reflectit en el preu de l’electricitat generada. Cita

Des de començament d’any el preu del gas s’ha multiplicat quasi per cinc i això s’ha reflectit en el preu de l’electricitat generada. El perquè el trobem en el sistema de fixació de preus de l'electricitat del mercat majorista, que obliga a retribuir totes les centrals elèctriques (hidroelèctrica, nuclear, solar, eòlica, carbó) al preu de l'última que entra per a cobrir la demanda, que és típicament el gas natural, la més cara.  

P. Són suficients les mesures aprovades pel govern espanyol la passada setmana per a frenar l’escalada en el preu de la llum? 

R. És una mesura desesperada davant una situació desesperada que podia haver desencadenat un esclat social. Tot i així, és només un pedaç i no soluciona el problema de fons. S’ha de fer una discussió molt més profunda i a escala europea per a canviar, per exemple, el sistema de fixació de preus al mercat majorista o analitzar com afrontar una situació de crisi permanent en la qual veurem moments puntuals de millora però que té una clara tendència a agreujar-se. 

Cita És una mesura desesperada davant una situació desesperada que podia haver desencadenat un esclat social. Cita

P. L’executiu espanyol ha admés que durant aquest hivern podríem patir talls en el subministrament de gas natural. Què pot arribar a passar?

R. Si s’acaba produint un tall prolongat en el subministrament de gas –d’uns quatre dies, que és el que es pot cobrir amb les reserves que hi ha a Espanya actualment–, evidentment hi hauria apagades elèctriques. Però el problema és que les aplicacions del gas natural van més enllà de la generació d’electricitat. Una de les principals conseqüències seria l’aturada de moltes indústries transformadores. Tenim l’exemple recent de Fertiberia –l’empresa de fertilitzants– que ha anunciat l’aturada d’una planta per culpa de la falta de gas natural. Al Regne Unit també han aturat dos fàbriques i la Xina ha deixat d’exportar fertilitzant. L’efecte és demolidor i pot passar d’ací a dos mesos. Esperem que no, però el risc és real.

P. L’any 2010 l’Agència Internacional de l’Energia va reconéixer per primera vegada que entre els anys 2005 i 2006 la velocitat d’extracció de petroli cru havia fregat màxims i que la producció havia començat a caure. Quines són les conseqüències actuals de l'escassetat d’aquest combustible fòssil?

R. Al contrari del que es pensava que passaria, el peak oil –o l’arribada al punt de màxima extracció possible del petroli en el món– no s’ha traduït en una pujada incessant del preu, sinó en la falta de disponibilitat del dièsel i altres combustibles semblants en algunes parts del planeta.

Per una banda, això ha encarit moltíssim el transport marítim, que s’ha multiplicat per cinc des de l’any passat. D’altra banda, està tenint repercussions en les activitats mineres, amb l’escassetat de matèries primeres i el consegüent encariment manifestant-se en pràcticament tots els sectors. Des de la construcció als joguets, com està passant, per exemple, a les fàbriques de la Comunitat Valenciana. És molt preocupant perquè totes les indústries manufactureres estan tenint problemes de disponibilitat de metalls, fusta o de xips. D’aquest últim se n’ha parlat molt i el zenit del petroli és el causant, entre altres factors, de la falta de disponibilitat. 

P. Sabem que les fonts d’energia no renovables tenen data de caducitat però, podem confiar que la solució a la crisi energètica i climàtica arribarà amb les renovables?

R. Els sistemes de captació de les energies renovables actuals tenen tres problemes fonamentals. El primer és el potencial, és a dir, la quantitat d’energia que es pot arribar a produir per aquests mitjans. Es tracta d’una qüestió controvertida en què n’hi ha disparitat d’opinions dins de l’àmbit científic. Mentre alguns opinen que es podria arribar a produir, fins i tot, cent vegades el que s’està consumint de tot tipus d’energia, altres pensem que estaria en torn al 30% o 40%. Amb la qual cosa s'hauria d’anar a un decreixement, però és una paraula que no agrada. 

El segon problema és que les energies renovables requereixen materials que, primer, no són abundants, i segon, s’exploten fent servir combustibles fòssils. Fa quatre mesos l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) va publicar un informe sobre materials crítics que calculava, per poder dur a terme els plans de substitució energètica a tot el món, quant s’haurien d'incrementar les produccions anuals de diverses matèries primeres per damunt de qualsevol hipòtesis raonable. Per exemple, el 2040 la producció de liti s’hauria de multiplicar per quaranta-dos. Però això és impossible que passe. De fet, al final de l'informe l’AIE recomanava que els països de l’OCDE acapararen aquestes matèries. 

Cita Encara no ha arribat el dia que es fabrique un aerogenerador o una placa fotovoltaica fent servir només energies renovables. Cita

D’altra banda, encara no arribat el dia que es fabrique un aerogenerador o una placa fotovoltaica fent servir només energies renovables. Per a fondre el silici per fer la placa fotovoltaica s’utilitza gas natural o carbó; l'extracció de minerals que s’usen tant en les plaques com en els aerogeneradors es du a terme amb combustibles fòssils; la producció de ciment es fa amb gas natural; la d’acer amb carbó; tot es transporta en camions, etc. En resum, hi ha una quantitat important d’energia fòssil implicada (menor que la que intervé en una central tèrmica convencional, però que no és prescindible). Aleshores, si traus els combustibles fòssils de l'equació, com ho fas?

La tercera dificultat associada als sistemes que es discuteixen hui en dia és que estan orientats a la producció d’electricitat. Una forma d’energia que serveix per a posar en marxa els electrodomèstics o per a encendre la llum, però que representa poc més del 20% del total de l’energia final que es consumeix. 

P. Les baixes emissions de CO2 que genera l’energia nuclear la converteixen en una tecnologia del futur?

R. Les centrals nuclears no funcionen amb núvols, funcionen amb l'urani, la producció del qual cau des de l’any 2014. De fet, França preveu tancar la meitat de les centrals nuclears d’ací a 2030. Es parla del combustible reprocessat com alternativa, però és un procés car, perillós i que només es pot fer servir una vegada. O del reactor nuclear a la Xina amb tori –un material lleugerament radiactiu que podria substituir l’urani com a combustible–, amb el qual s’està experimentant des dels anys setanta, més perillós que un reactor convencional i amb un manteniment que el fa inviable econòmicament. Per últim, la fusió nuclear que, a banda de no ser factible, els plans per obtindre els primers reactors comercials són a 30 o 40 anys vista. No tenim tant de temps.  

P. Un dels pilars fonamentals de la transició energètica és el cotxe elèctric. És una solució realista?

R. El cotxe elèctric manté la il·lusió que tots els problemes tècnics que hi ha actualment acabaran per solucionar-se perquè estem enmig d’una grandíssima revolució tecnològica. Però la realitat és que el cotxe elèctric s’està intentant implantar des de fa més de vint anys sense èxit. 

Cita El cotxe elèctric manté la il·lusió que tots els problemes tècnics que hi ha actualment acabaran per solucionar-se perquè estem enmig d’una grandíssima revolució tecnològica. Cita

Un dels problemes més senzills d’entendre és la disponibilitat de recursos. Si destinem tot el liti que es produeix actualment al món a fer cotxes i ens oblidem de mòbils, ordinadors, etc., podríem fabricar uns vuit milions de cotxes cada any. L’any passat es van produir vuitanta milions de cotxes i l’anterior, cent. Al món hi ha 1.400 milions de cotxes. Per a substituir-los tots amb la producció actual de liti tardaríem 175 anys. Però es que, a més, a mitjan camí ens quedaríem sense liti. Només amb això ja te n'adones que alguna cosa no marxa bé. I et diran que ara s’està millorant l’eficiència i que es farà servir menys liti. Al remat és el mateix que es deia fa vint anys. Evidentment les bateries aniran millorant, però no al ritme que necessitem.

Altres problemes secundaris són la durabilitat de les bateries –la vida útil de les quals es veu compromesa amb temperatures superiors als 35 graus–, o els temps de recàrrega. S’està dient que s’instal·laran carregadors ràpids a les gasolineres, però amb un cotxe de prestacions normals la bateria es sobrecalfaria ràpidament perquè calen connectors de plata i sistemes de refrigeració especials. Amb un cotxe de 100.000 euros no hi hauria problema, però això està a l’abast d’uns pocs. 

P. Tant al llibre Petrocalipsis com al seu blog The Oil Crash sosté que la solució a la crisi energètica i climàtica no és tècnica, sinó social. Què implica això?

R. És un problema social. Des del punt de vista tècnic hi han moltes coses que es poden fer per a adaptar-se a aquesta situació, però el que no es pot pretendre és intentar resoldre un problema que no té solució. I aquest és l’intent de mantindre un sistema econòmic basat en el creixement en un planeta que és finit. S’ha d’evolucionar a un nou sistema i superar el capitalisme. El capitalisme ha aportat coses negatives però també de positives. De fet, el gran desenvolupament científic i tècnic que tenim actualment és gràcies a tota aquesta acceleració que hem viscut durant l’últim segle i mig. A partir d’ara, hem de madurar i anar cap a un altre sistema que no necesite el creixement.

Cita A partir d’ara, hem de madurar i anar cap a un altre sistema que no necesite el creixement. Cita

A vegades la gent confon una mica termes i diu, “és que estas parlant d’abolir la propietat privada”. No té res a veure. Pots mantindre la propietat privada i no tindre un sistema abocat al creixement econòmic. El que caracteritza el capitalisme és el creixement  i és això el que és problemàtic. La idea que el PIB ha de créixer sempre perquè sinó anem malament. Quan superen la concepció del sistema financer actual, aleshores és podrà parlar de fer altres coses.

També et pot interessar