"Estem abocats a compartir pis indefinidament"

València s’ha convertit en una de les ciutats preferides dels nòmades digitals per a viure, el que està disparant el preu dels lloguers

Àlex Delayem, un nòmada digital que ha llogat un pis a València / À Punt NTC

El bon oratge, la platja i la possibilitat de teletreballar fa augmentar la demanda de lloguer a la capital del Túria entre els estrangers. València s’ha convertit en una de les ciutats preferides dels nòmades digitals per a viure; una tendència que s’ha disparat, especialment després de la pandèmia.

A més, des del passat mes de març, els ciutadans no europeus que acrediten ser emprenedors digitals o personal d'una empresa estrangera també poden obtindre un nou visat que els permet viure a Espanya.

Un d’aquests nòmades digitals és Àlex Delaye, un francés de 28 anys que viu a València des de fa quatre mesos. Treballa com a expert en e-commerce i té uns ingressos de 2.000 euros mensuals. Amb això, ens comenta que es pot permetre el lloguer del pis, de 800 euros al mes.

Comparem el seu cas amb el de Margalida Roig, una investigadora mallorquina de 25 anys que viu al Cap i Casal fa set anys. Cobra al voltant dels 1.000 euros mensuals, amb els quals considera impossible trobar lloguer. “Estàs abocada a compartir pis de manera indefinida”, manifesta Roig.

Per això, comparteix casa i paga 350 euros, una xifra que es troba dins dels paràmetres que paguen els joves de mitjana per una habitació: entre 350 i 500 euros. “Per menys d’aquest preu no hi pots trobar res que no siga un cau”.

La Comunitat Valenciana va encapçalar l’augment del preu del lloguer durant el 2022, per això, ho tenen més fàcil els inquilins que venen de fora. “Huit de cada deu lloguers que fem és per a gent estrangera”, explica Néstor García, responsable de lloguers en Igarka. “Poden teletreballar des de casa, per tant, tenen moltes facilitats per a vindre a València i continuar fent-hi la faena”, afig.

“Les nòmines dels estrangers són molt més elevades i quan venen ací troben els lloguers molt més barats. El mercat immobiliari se n’aprofita d’aquesta situació i apuja els preus”, continua Roig. “Gent de trenta anys que no arriba als 2.000 euros no pot competir amb aquest perfil”, conclou.

També et pot interessar

stats