El 97% dels jóvens ha patit violència sexual en internet

El 97% dels jóvens ha patit durant l'adolescència algun tipus de violència sexual en internet, és a dir, han patit des de casos d'adults que s'hi han posat en contacte amb finalitats sexuals (pràctica coneguda com a grooming), fins a la difusió no autoritzada de contingut íntim. És el que revela un estudi de Save the Children que l’entitat ha publicat este dimarts.

Els jóvens declaren també haver sigut víctimes de sèxting (missatges i imatges de contingut sexual explícit sense consentiment), de sextorsió (coacció, xantatge o amenaces als menors perquè envien material íntim o sexual), creació d'este tipus de contingut mitjançant eines d'intel·ligència artificial, i exposició involuntària a continguts sexuals.

Són els resultats d’un estudi, "Xarxes que atrapen. L'explotació sexual de la infància i l'adolescència en entorns digitals", que Save the Children ha fet en col·laboració amb l'Associació Europea per a la Transició Digital. Esta entitat, que treballa pels drets de la infància, ha enquestat més d’un miler de jóvens d’entre 18 i 21 anys, als quals els ha preguntat per les seues percepcions i conductes en línia durant l'adolescència.

"El document estudia com internet, les xarxes socials i les tecnologies no sols faciliten la captació i l'exposició als riscos relacionats amb l'explotació sexual, sinó que també poden ser el mitjà en el qual es cometen estes violències contra xiquets i xiquetes, i permeten la seua perpetuació", expliquen des de Save the Children.

Quasi 5.000 denúncies a Espanya

Segons les últimes dades del Ministeri de l'Interior, el 2023 es van registrar a Espanya 4.896 denúncies per delictes cibernètics contra xiquets, xiquetes i adolescents, dels quals 1.068 corresponien a delictes sexuals. En el cas de la Comunitat Valenciana en el 2023 es van registrar 109 denúncies per delictes cibernètics de caràcter sexual contra xiquets, xiquetes i adolescents.

“Estes xifres representen només la punta de l'iceberg, ja que la majoria dels casos no arriben a conéixer-se, en part per l'absència de denúncia i en part, per les dificultats en la detecció, que augmenten quan estos fets tenen lloc en línia”, assevera Catalina Perazzo, directora d'Influència i Desenvolupament Territorial de l'organització.

Els mètodes de captació de xiquetes, xiquets i adolescents amb finalitats d'explotació sexual s'han adaptat amb el pas del temps, i, segons l'informe, "van des d'estratègies directes i agressives fins a processos de manipulació i engany progressiu cada vegada més sofisticats".

Primer videojocs i xarxes socials, després missatgeria instantània

"Els agressors adapten les estratègies de contacte en funció del perfil de la víctima. Per exemple, en funció del gènere, utilitzant els videojocs en línia per a accedir principalment a xiquets, mentre que xarxes com Instagram, TikTok o YouTube s'usen més per a contactar amb xiquetes", explica el document.

En els dos casos, una vegada fet el primer contacte, es traslladen a aplicacions de missatgeria com WhatsApp, Telegram o Discord, on hi ha més intimitat, privacitat i risc.

No obstant això, hi ha casos en els quals els agressors recorren des de l'inici a tècniques més agressives per a obtindre imatges, com ara accedir de forma no autoritzada a dispositius o utilitzar programes malignes, que permeten activar càmeres o furtar arxius.

També s'han reportat casos d'adolescents captades mitjançant ofertes laborals falses, particularment en sectors com el dels models o la imatge de marca.

Quan l'agressor disposa d'informació o material íntim del menor, l'usa per a exigir més contingut a través del xantatge o l'extorsió.

Per gèneres, segons l’estudi de Save the Children, més xiques van notificar que les havien pressionades per a enviar este tipus de contingut: un 28,5%, en comparació amb el 18,4% dels xics.

En vista d'esta realitat, l'organització alerta que un factor clau és el nivell d'exposició pública dels perfils en xarxes dels menors. L’informe conclou que totes les víctimes d'explotació sexual digital havien compartit informació personal o íntima en internet durant la infància o l'adolescència.

Les dades obtingudes respecte a la percepció dels riscos en l'entorn digital demostren que el 50% dels menors considerava que un dels riscos principals en l'entorn digital era el contacte amb persones desconegudes amb possibles males intencions. No obstant això, només un 32,9% va esmentar com a risc l'enviament consentit d'imatges íntimes a persones adultes.

Entre els factors de risc que propicien que els menors caiguen en estes violències, l'informe destaca l'ús intensiu de les tecnologies, falta d'acompanyament i una escassa formació digital en ciberseguretat, privacitat i reconeixement de situacions de perill. "Com més temps passen en internet, més gran és l'exposició i, per consegüent, més probabilitat de victimització, particularment si no compten amb eines adequades de protecció", assevera el document, que posa l'accent en la "falsa sensació de seguretat" que tenen alguns menors en l'entorn digital.