Més de 13.000 signatures en les Corts per a posar fi a la pobresa menstrual

Una de cada cinc dones pateix pobresa menstrual a la Comunitat Valenciana. El percentatge, que es replica també a l'estat espanyol segons les estimacions d'organitzacions com Period.org, suposa que aquest 20% de la població femenina no arriba a pagar productes d'higiene íntima com ara compreses o tampons. Tots, a més, gravats amb un 10% d'IVA, fet que dispara el preu fins a una despesa mitjana de 46 euros a l'any. "Moltes vegades han de triar entre tindre una menstruació digna o menjar", explica a À Punt Elo Chamarro, secretària de Feminisme d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV). 

Per a posar fi a aquesta situació, que a més s'ha agreujat durant la pandèmia, naix la iniciativa legislativa popular (ILP) "Tres voltes rebel", impulsada pel partit republicà a la Comunitat Valenciana. Després de fer parada en el Congrés el passat setembre, aquest dilluns s'han presentat davant les Corts les 13.000 signatures que han aconseguit arreplegar en suport a la petició. Reclama una llei que finance el 100% dels productes destinats al cicle menstrual per a desfer així la discriminació que pateixen les dones per ser elles les qui acaben sufragant-ne el cost. 

Segons les xifres que acompanyen la iniciativa "Tres voltes rebel", el cost econòmic de la regla puja a quatre euros al mes per cada dona en productes menstruals no reutilitzables com són tampons i compreses —entre onze i dènou cèntims per unitat. Si calculem que, al llarg de la vida, menstruem unes 400 vegades, el cost total supera els 2.500 euros. Una xifra revisable a l'alça perquè està calculada amb articles de marca blanca: emprant primeres marques el preu pot, fins i tot, duplicar-se. L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) calcula que, depenent del tipus de dessagnament i la duració de la menstruació, així com del producte d’higiene menstrual que s’utilitze, la despesa pot arribar als 50 euros a l’any. 

"Al final del que es tracta és de reconéixer un dret: eliminar la discriminació econòmica que patim les dones pel fet de menstruar, i que totes tinguem accés als productes sostenibles", ha resumit María Pérez Company, secretària general d'ERPV i una de les quatre cares visibles darrere de la ILP. 

Més enllà d'erradicar la pobresa menstrual i deixar de banda tots els prejuís i mites que planen al voltant de la regla, altres objectius de la ILP presentada aquest dilluns en les Corts és fer un pas pel que fa a la conscienciació del gran impacte mediambiental que tenen els productes d'higiene femenina d'un sol ús. El text aposta, per això, per l'impuls des de les institucions d'alternatives sostenibles, per exemple compreses de tela, o bragues i copes menstruals. 

Arreu del món han proliferat ja iniciatives semblants com la que ara comença a caminar a la Comunitat Valenciana per a votar-se com a llei en el parlament autonòmic. Si tira avant, la fita convertiria les Corts en pioneres, perquè serien la primera cambra legislativa del món que faria gratuïts els productes ecològics per al període, remarca el president d'ERPV i altre dels impulsors de la iniciativa, Josep Barberà.

De moment, només Escòcia ha decretat la gratuïtat de les compreses i tampons tradicionals, mentre que a França i a Anglaterra hi ha campanyes de repartiment de copes menstruals. A Espanya sols Catalunya ha desenvolupat una prova pilot que començarà a la primavera i permetrà distribuir sense cost aquest producte d'higiene íntima i altres que igualment siguen reutilitzables.