Més de 116.900 valencians pateixen glaucoma i el 40% no ho sap
L'Associació del Glaucoma per a Afectats i Familiars celebra aquest dimarts el dia mundial d'aquesta malaltia
Més de 116.900 valencians pateixen glaucoma i aproximadament el 40% no ho sap, segons les dades facilitades per l'Associació del Glaucoma per a Afectats i Familiars (AGAF) amb motiu de la celebració del dia mundial d'aquesta malaltia, coneguda popularment com el "lladre silenciós de la vista". Per això, l'associació vol incidir en la importància de la detecció precoç i l'adherència al tractament, que evitaria la ceguera total en el 90% dels casos. Així mateix, demana que el glaucoma es considere una malaltia neurodegenerativa per a poder tindre més recursos i que les investigacions també se centren en la regeneració del nervi òptic per a recuperar la visió.
Aquest conjunt de patologies oculars es caracteritza pel dany al nervi òptic dels pacients sense provocar dolor, però reduint-ne la visió perifèrica, com si miraren a través d'un túnel o un tub. A Espanya, es calcula que aproximadament un milió de persones pateixen aquesta patologia ocular.
El problema d'aquesta malaltia és que en un primer estadi no produeix símptomes i no avisa fins que realment està molt avançada i ja hi ha una gran pèrdua de visió. És per això que és important diagnosticar-la a temps perquè, d'aquesta manera, no es perd molta vista i, si se segueixen correctament els tractaments pautats pels oftalmòlegs, en un 90% dels casos pot evitar-se la ceguera total.
Després del diagnòstic, el més important és frenar-ne l'avanç perquè el glaucoma, hui dia, no té cura. Els pacients disposen de col·liris, medicaments i, fins i tot, tècniques més avançades com la cirurgia. Diverses investigacions han demostrat que seguir correctament les pautes que estableixen els oftalmòlegs és molt efectiu a l'hora de controlar la progressió d'aquesta patologia ocular.
No obstant això, s'han identificat diferents factors que influeixen quan els pacients desenvolupen una adherència terapèutica satisfactòria. De fet, destaca que encara que la qualitat de vida millora considerablement, els pacients no tornen a recuperar la vista que havien perdut abans del diagnòstic. Això comporta que s'acaben abandonant les prescripcions mèdiques. Tant és així que, en el tractament tòpic mitjançant gotes, que sol ser l'elecció més comuna a l'hora d'abordar aquesta malaltia, la taxa d'adherència se situa entre un 42% i un 56%, segons diversos estudis.
Les investigacions inicials són prometedores
El president d'AGAF, Joaquín Carratalá, ha assenyalat que, en l'actualitat, tots els esforços mèdics i científics se centren a controlar la tensió ocular, però recalca que els afectats volen anar a l'origen. Així, "si s'estabilitzara la nostra tensió, podríem recuperar la vista que hem perdut".
En el glaucoma, les cèl·lules ganglionars de la retina, les prolongacions de la qual formen el nervi òptic, moren a causa d'una pressió intraocular alta. Avançar en la investigació suposaria regenerar aquestes cèl·lules neuronals i connectar-les tant al sistema neurològic com al nervi òptic. Aquestes investigacions estan en estadis inicials, però són prometedores. No obstant això, les investigacions sobre regeneració neuronal en aquesta patologia ocular no tenen suficients recursos perquè, en l'àmbit institucional, no es considera una malaltia neurodegenerativa.
L'associació és conscient que la regeneració neuronal en un òrgan tan xicotet com l'ull és un treball "ardu i progressarà d'ací a un temps raonable, encara que llarg". Per aquesta raó, destaquen la necessitat de disposar del suport del sector públic i privat per a invertir en aquestes investigacions i que, així, els investigadors tinguen accés als recursos que necessiten. De fet, AGAF fa una campanya de conscienciació i divulgació del glaucoma amb la col·laboració de la companyia biofarmacèutica AbbVie.
