Un jutge de Castelló processa Carlos Fabra per ocultació de patrimoni, cobrament de suborns i blanqueig de capitals

En la causa s'investiga també la dona de l'expresident de la Diputació de Castelló, dos fills, un gendre i cinc empresaris entre els quals està Fernando Roig, president del Vila-real

L'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, amb la seua filla Andrea Fabra ix del jutjat en una imatge d'arxiu
L'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, amb la seua filla, Andrea Fabra, ix del jutjat en una imatge d'arxiu / À Punt NTC

El jutjat d'instrucció número 4 de Castelló ha obert un procediment abreujat contra l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, en entendre que existeixen indicis que va ocultar patrimoni a la justícia i l'administració tributària per a impedir que s'executara una sentència de l'Audiència de Castelló en 2013 que el condemnava a quatre anys de presó i a pagar una multa d'1,4 milions per delictes fiscals. La interlocutòria dictada contra l'expolític, de què ha informat aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, també proposa jutjar-lo per haver percebut suborns i blanqueig de capitals. 

En la instrucció de la causa, que el magistrat ja dona per finalitzada, també s'investiga la dona de Fabra, dos dels seus fills, un gendre i cinc empresaris. Entre ells està Fernando Roig, president del Vila-real CF, que ja va haver de declarar al jutjat el passat mes de desembre per la concessió de dos préstecs d'1,4 milions i 300.000 euros al també exlíder del PP a Castelló, i el seu fill Fernando Roig Nogueroles. En la causa judicial figuren, a més, cinc societats mercantils com a persones jurídiques. El jutge ha decretat, en canvi, l'extinció de responsabilitat penal per prescripció dels delictes per a set de les persones investigades inicialment i el sobreseïment provisional de les diligències per a altres onze. La resolució, que pot ser recorreguda, emplaça la Fiscalia i les altres acusacions a demanar l'obertura de judici oral, l'arxiu del procediment o, excepcionalment, la pràctica de diligències complementàries. 

Tal com assenyala el jutge, l'expresident de la Diputació de Castelló i la seua dona, María Amparo, “van ordir i portaren a la pràctica un pla per a ocultar la major part dels seus ingressos i béns patrimonials”. Pretenien així evitar un eventual embargament judicial pels quasi 920.000 euros que el polític encara deu a l'Agència Tributària a conseqüència d'una condemna per delictes fiscals. En l'execució d'eixe pla, la parella hauria comptat des del principi “amb l'auxili” dels seus fills, Borja i Claudia, i del marit d'ella, Fernando. 

La “situació d'aparent penúria econòmica” que exhibia Carlos Fabra, principal investigat en la causa, -continua l'acte- no concorda amb el fet d'haver rebut entre els anys 2007 i 2017 abonaments en efectiu en comptes titulats al seu nom per import de quasi 2,7 milions d'euros. També es contradiu amb el fet d'“haver mantingut una intensa activitat bancària per ell organitzada, amb uns abonaments bancaris bruts en conjunt superiors als 26 milions d'euros a través de diverses operatives continuades en el temps, no aplicats finalment a satisfer el deute pendent amb l'administració”. 

L'instructor detalla algunes d'eixes operacions, com els lliuraments de diners realitzats a Fabra per alguns empresaris encausats en les diligències. Aquestes transferències de fons es camuflaven presumptament en alguns casos com a préstecs personals privats o opcions de compra en relació amb immobles, encara que eren realitzades a petició de Fabra “en consideració a la seua persona, per ser o haver sigut president de la Diputació Provincial de Castelló i, en qualsevol cas, ostentar una posició d'influència política a la província”, assenyala l'acte.

Així, el jutge atribueix indiciàriament a Carlos Fabra i els altres quatre membres de la família processats, així com a altres quatre empresaris entre els quals figuren Fernando Roig i el seu fill, un delicte de frustració de l'execució. En el cas de l'exdirigent popular, en concepte d'autor, i en els altres, com a cooperadors necessaris. També aprecia indicis d'un delicte continuat de suborn contra el mateix Fabra, així com de delictes del mateix tipus penal, “si bé puntuals i no continuats”, en l'actuació dels Roig i altres dos empresaris. Finalment, creu que els fets investigats en la instrucció poden ser constitutius d'un delicte de blanqueig de capitals en relació amb l'expresident de la Diputació, com a autor, i respecte als seus quatre familiars i un empresari com a cooperadors necessaris.

També et pot interessar