Falangistes canten el 'Cara al sol' i fan salutacions feixistes al cementeri d'Alacant

Els fets han ocorregut en un a homenatge a Primo de Rivera que la subdelegació del govern havia intentat prohibir

Un grup de falangistes han cantat el "Cara al sol" i han fet salutacions feixistes al cementeri d'Alacant
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
23 de novembre 2022 - 15:56 Actualitzat: 26 de novembre 2022 - 12:57

Un grup de persones convocades per la Falange i Falange Española de las JONS han cantat el Cara al sol i han fet salutacions feixistes aquest dissabte al cementeri d'Alacant, on han finalitzat una marxa pels carrers de la ciutat. La marxa falangista, que ha transcorregut sense incidents i enmig d'un fort dispositiu de seguretat, ha precedit un acte polític "en un hotel cèntric". En el punt d'eixida s'ha concentrat un grup d'antifeixistes que han escridassat els participants. Quinze han sigut identificats, però no s'ha produït cap detenció.

Els càntics i les salutacions feixistes podrien entrar dins del règim sancionador de la Llei 14/2017 de memòria democràtica valenciana d'acord amb els articles 39 i 40. La norma estableix multes de 2.000 a 12.000 euros per aquests tipus d'actes d'"exaltació o enaltiment del franquisme".

El govern del Botànic va multar amb 4.000 euros dos manifestants que el 12 d'octubre del 2020 participaren en una marxa convocada per España 2000 al barri de Benimaclet, a la ciutat de València, on exhibiren simbologia feixista.

Prohibit per subdelegació del govern, autoritzat pel TSJCV

En l'acte s'ha demanat la derogació de la llei de memòria democràtica, i ha tingut lloc tot i l'intent de la subdelegació del govern espanyol de prohibir-lo. La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valencianava anul·lar la decisió aquesta setmana, en estimar el recurs en contra de la Falange.

La subdelegació havia pres la decisió basant-se en un informe de la comissaria provincial. La sala ha anul·lat la prohibició i declara el dret dels convocants a celebrar la manifestació en considerar que els dubtes sobre una possible pertorbació de l'orde públic per part de tercers "no poden preponderar davant la necessitat de fer prevaldre la tutela d'un dret fonamental", com és de la manifestació. Aquesta resolució és ferma i imposa les costes a l'administració demandada per una quantia màxima de 1.000 euros per les despeses processals de totes les parts.

L’informe de la comissaria provincial de Policia apuntava la possibilitat que hi haguera algun problema d'orde públic en el recorregut —des de l'avinguda d'Oriola fins a la fossa 11 del cementeri— per la presència de persones contràries a l'acte i en el mateix cementeri, on es duen a terme treballs d'exhumació de fosses de la Guerra Civil.

La Falange hi va recórrer en considerar que no hi havia raons "fundades" per a aquests dubtes i perquè no es tractava d'un argument "consistent", ja que serviria per a prohibir qualsevol manifestació. Tant el ministeri fiscal com l'Advocacia de l'Estat es van mostrar en contra d'autoritzar la marxa.

La sala, que cita jurisprudència del Tribunal Constitucional, sosté que la justificació de la possible pertorbació de l'orde per part de tercers contraris a la manifestació "no té solidesa i solvència" i assenyala que serien necessaris indicis "expressats amb més certesa" per a fer-los prevaldre respecte de la tutela del dret de manifestació.

En relació amb el fet que es podrien aprofitar els materials d'obra de les exhumacions en el cementeri per a llançar-los amb perill per a les persones, tal com al·legava l'informe policial, assenyala que és una "simple conjectura o càbala que no té precedent en fets com els que es temen" i que, en tot cas, en aquesta hipòtesi, es podria canviar l'itinerari fins a les portes del cementeri.

També et pot interessar