El TSJ desestima el recurs del PP contra la denominació única en valencià de Castelló de la Plana

El tribunal entén que la denominació és conforme a la tradició històrica i lingüística de la ciutat

Una panoràmica de Castelló de la Plana
Una panoràmica de Castelló de la Plana / Ajuntament de Castelló de la Plana (Facebbok)

Castelló de la Plana tindrà sols denominació en valencià. La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha desestimat un recurs de dos regidors del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Castelló contra el Decret 40/2019 del Consell, pel qual s'aprova, a instàncies de la corporació municipal, el canvi de denominació de Castellón de la Plana/Castelló de la Plana per la forma exclusiva en valencià Castelló de la Plana.

El tribunal entén que aquest decret no infringeix cap disposició normativa i la nova denominació de la ciutat, que està inclosa entre les de predomini valencianoparlant, és conforme a la tradició històrica i lingüística, segons ha assenyalat aquest dijous el TSJCV en un comunicat.

El ple de l'Ajuntament de Castelló va aprovar, en novembre de 2018, amb quinze vots a favor dels grups PSPV-PSOE, Compromís i Castelló en Moviment i onze en contra del PP i Ciutadans, el canvi de la denominació de la ciutat, exclusivament en valencià, en lloc del topònim bilingüe. La denominació va entrar en vigor oficialment en abril de l'any següent. Un mes després, el PP va anunciar que recorreria aquesta decisió als tribunals. El TSJCV ara desestima aquest recurs.

La sentència subratlla que el terme municipal de Castelló de la Plana es troba entre els de predomini lingüístic valencià enunciats en l'article 35 de la Llei 4/1983, d'Ús i Ensenyament del Valencià, de manera que la forma oficial del municipi pot ser bé en valencià o bé en les dues llengües. Que l'any 1982, un Decret del Consell determinara la forma oficial del municipi en les dues llengües, no significa que haja de mantenir-se aquella denominació bilingüe, afig.

La sala argumenta també que optar per determinar la denominació del municipi exclusivament en valencià suposa eliminar de la mateixa el castellà, però es tracta d'un canvi que permet la llei en els termes municipals de predomini lingüístic valencià, sense que la denominació de l'expedient oculte o disfresse propòsit desviat del previst en la norma, primer per part de l'Ajuntament i després pel govern valencià.

La sentència, que pot ser recorreguda en cassació davant la sala tercera del Tribunal Suprem, imposa les costes processals als demandants.

També et pot interessar