Mor a Alzira el colpista Antonio Tejero, el dia que s'han desclassificat els documents del 23F
Tenia 93 anys i ha mort dos dies després del 45 aniversari de l'intent de colp militar de 1981, just quan s'acaben de fer públics els documents sobre l'episodi
Antonio Tejero, el guàrdia civil que va protagonitzar la temptativa de colp del 23F, ha mort als 93 anys. La seua defunció s'ha produït a les 18.45 hores d'este dimecres a Alzira (Ribera Alta), on residia amb una de les filles. Precisament, en el dia de la desclassificació dels documents de l'intent colpista de 1981
"Vull comunicar-vos amb profund dolor que hui, 25 de Febrer del 2026, el meu pare: Antonio Tejero Molina ha mort en companyia de tots els fills. Havent rebut els últims sagraments i la Benedicció de La seua Santedat León XIV. Done infinites Gràcies a Déu per la seua vida entregada i generosa envers Déu, Espanya i la seua família. Pregue una oració pel seu etern descans. Gràcies", ha escrit un fill en un comunicat. La defunció l'havia confirmat poc abans l'advocada que representa la família, que ha informat d'una mort "serena i en pau".
Quaranta-cinc anys i dos dies després de la sublevació militar, encara ressona en la memòria de moltes generacions la veu de Tejero ordenant als diputats del Congrés que es tiraren a terra en plena sessió d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo. Parlem d'aquell expeditiu "¡Se sienten, coño! (sic)", a què va seguir la imatge dels uniformats disparant conta el sostre de la cambra baixa, just el dia en què el Congrés votava la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo per a succeir al dimitit Adolfo Suárez.
Tejero (Alhaurín el Grande, Málaga, 1932), tinent coronel de la Guàrdia Civil, va encapçalar la irrupció de 250 agents de la Guàrdia Civil al Congrés. Pistola en mà, va ser el braç executor i el rostre més visible d'un intent de colp d'estat que, durant díhuit hores ben llargues, va fer que el país continguera la respiració amb l'orella apegada al transistor.
L'intent colpista, que comptava amb el suport de sectors militars contraris a les autonomies, la legalització del PCE o la reforma de l'Exèrcit el va executar el mateix Tejero, el segon cap de l'Estat Major de l'Exèrcit i antic preceptor del rei Joan Carles I, Alfonso Armada; i el capità general Jaime Milans de Bosch, que va decretar l'estat d'excepció a València i va traure els tancs al carrer.
El discurs televisat del rei a les 1:15 h per a ordenar a les tropes que s'hi retiraren o mantingueren l'orde constitucional va marcar el principi de la fi de la sublevació. En mig del Congrés, sense suport militar ni polític, Tejero va decidir rendir-se. Al migdia del 24 de febrer els guàrdies civils van abandonar la cambra baixa i van alliberar els diputats.
30 anys de pena, 15 de reclusió
Tejero va ser condemnat a trenta anys de reclusió per un delicte de rebel·lió militar, el segon que protagonitzava. El 1979 el van considerar culpable de conspiració per participar en un altre intent de colp d'estat, l'anomenada operació Galàxia. Mentre complia condemna en diversos centres penitenciaris el van expulsar de la Guàrdia Civil. L'any 93 va rebre el tercer grau i el 96, la llibertat condicional.
Vas ser l'últim dels condemnats per l'intent de colp militar que va eixir de la presó. Va passar quinze anys i nou mesos entre reixes, la major part com a únic reclús en el castell de Figueres (Girona).
Des del seu alliberament es va prodigar poc en els mitjans de comunicació , una tendència que va trencar en la recta final de la seua vida. El 2019 el vam vore manifestar-se junt amb altres nostàlgics del franquisme per a protestar per l'exhumació de les restes del dictador.
Va assenyalar el rei emèrit com l'autor intel·lectual
L'octubre del 2023 va tornar a copar titulars després que assenyalara el rei emèrit, Joan Carles I, com l'autor intel·lectual del colp d'estat. "Al rei Joan Carles, el vaig fotre viu. Ell tenia preparat amb [Alfonso] Armada un govern al seu gust, però calia un militar que donara el colp i eixe vaig ser jo", ha afirmat en una entrevista al digital El Español [...] La meua part era necessària per a posar el govern d'Armada i el rei. No obstant això, quan vaig vore el que anava a ser allò ho vaig anul·lar, ho vaig parar. Després em van trair tots: el rei, Armada, Milans del Bosch…", va manifestar.
Precisament este dimecres, el nom de Tejero era un dels més buscats entre els documents oficials que el govern ha desclassificat. Un dels moments més cridaners que ha transcendit són els comentaris de la dona, Carmen Díez Pereira, en converses telefòniques en què assegurava que l'anomenava "tonto desgraciat" i lamentava que els colpistes l'havien "enganyat" i "deixat tirat com un drap". A través d'un civil, l'esposa de Tejero aconseguix contactar-hi i este la tranquil·litza: "No home, no. No hi haurà sang, filla meua. No et preocupes. Que t'estime molt poc? Ha, ha, ha", li diu el guàrdia civil abans d'enviar-li un bes. Una conversa que s'ha conegut precisament este dimecres, 45 anys i dos dies després del colp militar contra la jove democràcia espanyola.
