Quins documents del 23F eixiran a la llum este dimecres?
El govern desclassifica “153 unitats documentals” de l’intent del colp d'estat “que durant dècades han estat classificades sota una norma franquista”
Els ciutadans podran consultar, a partir de demà al migdia, els documents sobre l’intent de colp d'estat del 1981 que han estat declarats secrets durant 45 anys. El Consell de Ministres d’este dimarts ha acordat desclassificar-los. Seran “153 unitats documentals”, tal com s’hi ha referit la ministra portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, que contindran només documents escrits en PDF, sense material d’àudio ni de vídeo.
“Seran 153 unitats documentals que, durant dècades, han estat classificades sota una norma franquista”, afirmava Saiz. “Ara les podran consultar investigadors, historiadors i ciutadans”, agregava en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
La difusió d’estos documents, com apuntava la ministra, ja “no comporta un risc real i present”, per això el govern ha optat per permetre-hi l'accés. Saiz ha recordat les paraules del cap de l’executiu, Pedro Sánchez, quan este dilluns, efemèride del colp d'estat fallit, va anunciar la desclassificació dels documents. “La memòria no pot estar tancada amb clau”, afirmava Sánchez en X, i este dimarts ho ha repetit la ministra portaveu.
El contingut dels documents es publicarà en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) demà dimecres i estarà accessible en la web de la Moncloa.
Pla de xoc contra la soledat no desitjada
D’altra banda, el Consell de Ministres d’este dimarts ha aprovat un pla de xoc contra la soledat no desitjada que patix el 20% de la població espanyola. El govern ha donat llum verda al Marc Estratègic Estatal de Soledats (2026-2030) que pretén detectar i combatre les situacions de soledat a què es veuen abocats, contra la seua voluntat, molts espanyols adults.
“La soledat causa efectes en la salut, el benestar emocional, la participació social o l’econòmica”, assenyalava el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, per a justificar la necessitat d’implementar este pla.
Així doncs, el pla contempla, per exemple, una estratègia per a evitar l’aïllament social derivat del teletreball, mesures urbanístiques en l’entorn rural per a afavorir espais de convivència o iniciatives de governança en l’entorn digital, com ha detallat el titular de Drets Socials després del Consell de Ministres.
Bustinduy ha incidit en el caràcter pioner de l'estratègia per a combatre la soledat no desitjada, una realitat que sols països com el Japó o el Regne Unit han intentat remeiar amb iniciatives públiques. Recorda que és una realitat “que ve de dècades” i que cal abordar, especialment en aquells casos amb determinades circumstàncies, com ara el fet de ser dona –l’acusen més–, la vulnerabilitat econòmica –són més vulnerables les persones que “tenen més dificultats per a arribar a finals de mes”– o determinats models urbanístics, com la falta d’espais públics on interactuar poden agreujar les conseqüències de la soledat no desitjada.
Límits a la publicitat institucional
Així mateix, el govern espanyol ha aprovat en la reunió d’este dimarts l’avantprojecte de la llei de publicitat institucional, que impedirà que els mitjans de comunicació puguen rebre més del 35% d’ingressos de publicitat del conjunt de les administracions públiques. Sols podran superar este percentatge els mitjans de comunicació locals, “dels quals hi ha un ecosistema molt fort a Espanya”, segons assenyalava el ministre Óscar López, responsable de Transformació Digital.
A més, amb esta normativa, que anul·larà una llei del 2005, es regulen també les plataformes digitals, fins ara excloses de la llei, i s’implanta el registre públic de mitjans de comunicació, en el qual s’hauran d’inscriure obligatòriament estes empreses.
Amb la nova llei, el govern vol “garantir la transparència de cara als ciutadans perquè sàpien on s’invertixen els diners de publicitat del sector públic”, però també pretén “garantir la independència dels mitjans de comunicació”. En este segon sentit, Óscar López apuntava: “Un mitjà de comunicació que tinga el 50%, el 60% o el 70% dels seus ingressos de publicitat institucional no serà un mitjà de comunicació, serà una altra cosa”, reflexionava.
