La Creu Roja dona un respir a qui viu en soledat no desitjada: “Torne a sentir l’aire i el sol. En cinc mesos no he eixit de casa”

Nadal sol ser, tradicionalment, temps de reunions, però no per a tots. Hi ha qui ha d’afrontar, també estos dies, suposadament de trobades, en soledat no desitjada, una situació que es fa més dura especialment les persones majors. A més de faltar-los la companyia, tenen determinades limitacions, per exemple, de mobilitat que els limiten la seua socialització. En estos casos, un equip de voluntaris de la Creu Roja s’encarrega de revertir, almenys durant unes hores, esta situació de soledat i de desconnexió social.

Anselma, una veïna d'Alacant de 93 anys recuperava la il·lusió per perquè ha pogut tornar a eixir al carrer gràcies a una cadira de rodes especial i als voluntaris de la Creu Roja que formen part d’este programa contra la soledat no desitjada. Les càmeres d’À Punt han sigut testimoni de l’alegria que li mostrava a Anselma una veïna en tornar a vore-la, després de molt de temps, pel carrer. “Em pega l’aire i el sol”, li reconeixia Anselma en saludar-la i explicar-li que ha pogut passejar perquè l’ajuda el programa de la Creu Roja per a les persones que viuen a soles.

“He estat cinc mesos sense eixir de casa perquè no puc ni pujar ni baixar escales”, recorda. Una de les coses que Anselma més ha trobat a faltar durant el quasi mig any que ha estat a casa és ben bàsica: el sol. Per això, al voluntari de la Creu Roja que l’ha passejada pel barri li demanava que anara per la vorera on pegava el sol. “No em pega el sol ni l'aire”, argumenta per a justificar per què estima tant la part assolellada del seu barri.

Des de fa quatre anys, Paco s'ha convertit per a Anselma en un remei contra l'aïllament crònic. És el voluntari de la Creu Roja que la visita periòdicament. A esta veterana veïna d’Alacant sols li queda una filla, però no té relació amb ella. Passarà les festes de Nadal a soles.

Si no ve algú, estic sempre a soles. Esta Nit de Nadal estaré sola, este dia de Nadal estaré sola Anselma, de 93 anys i veïna d'Alacant

Quan li pregunten per la companyia de Paco i el projecte de la Creu Roja per a les persones que patixen la soledat no desitjada no dubta a afirmar els beneficis: “S'agraïx, perquè estic tot el dia a soles. Si no ve algú, estic sempre a soles. Esta nit de Nadal estaré sola, este dia de Nadal estaré sola”, remarca.

“Encara que reba alguna visita, no es quedaran a passar la nit”, aclarix davant les càmeres d’À Punt mentre pren el sol sobre la cadira de rodes que li ha portat Paco. “Per a mi estos dies són com un dia normal, no faig res especial”, afig.

Qualsevol cosa que necessite, li la porte. Estar simplement una hora amb ella i parlar junts ja és molt per a ella Paco, voluntari de la Creu Roja

Paco, el voluntari que s’ha convertit en l’alé periòdic d’Anselma, qui l’ajuda a connectar amb el món exterior, s’ha convertit en més que un acompanyant de passejos. “Qualsevol cosa que necessite, m’ho diu i li ho porte: coses per a menjar, de la farmàcia... Encara que estar, simplement, una hora amb ella i parlar, ja és molt per a ella”, assenyala el voluntari.

No tenen vincles de sang, però Paco s’ha convertit pràcticament en la família d’Anselma. “Moltes vegades, de broma, diem que jo soc el seu gendre i la meua dona, la seua filla adoptiva”, relata amb ironia. “S’establix una relació molt pròxima”, reconeix este voluntari de la Creu Roja mentre passeja amb Anselma pels carrers d’Alacant.