Revelacions dels documents del 23F: converses de Tejero, arxius secrets d'intel·ligència i una orde als militars de "tirar a matar"

El govern espanyol ha publicat este dimecres la relació de documents desclassificats del colp d'estat fallit perpetrat per l'exèrcit el 23F. Tal com va anticipar la ministra portaveu de l'executiu, Elma Saiz, es tracta de 153 arxius escanejats, procedents del fons documental dels ministeris de Defensa, Interior i Afers Estrangers, i que des d'ara estan a l'abast de tota la ciutadania al portal web de la Moncloa. Hi ha papers adscrits al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), la Guàrdia Civil, la Direcció General de la Policia, o el Centre Superior d'Informació de la Defensa (Cesid, l'actual CNI) entre altres organismes.

Quant a la tipologia del material, trobem transcripcions de converses telefòniques —algunes protagonitzades pel colpista Antonio Tejero des d'un Congrés pres per militars a càrrec seu, fins a notes informatives del Cesid prèvies a l'alçament, durant l'assalt i posteriors. Entre els documents publicats també hi ha esquemes de la planificació del colp d'estat, resums per escrit i fins i tot croquis visuals, on s'apunta a una trama civil i institucional.

Un dels informes publicats dels servicis d'intel·ligència sobre el 23F revela que almenys sis persones o bé coneixien els fets abans d'aquell dia o bé van planificar un "suport operatiu" al colp d'estat i, després, intentaren d'encobrir-ne la participació. Altres membres de l'Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME) del Cesid van adoptar posteriorment "postures de solidaritat" amb aquells que van participar en l'alçament. El document se centra en l'activitat de l'AOME, unitat d'elit dotada de certa autonomia dins dels servicis secrets espanyols.

Finalment, només dos membres d'esta unitat van ser processats judicialment i sols se'n va condemnar un: es tracta del capità Vicente Gómez Iglesias, a sis anys de presó, tot i que se'l va indultar l'any 1984. Al comandant José Cortina el jutjaren i l'absolgueren. Segons l'informe del Cesid, "no està comprovat que ho sabera, però hi ha indicis que així fora". D'acord amb l'arxiu, es té constància de contactes de Cortina amb el nunci i amb l'ambaixador dels Estats Units a Madrid en dates prèvies al 23F, segons va revelar Gómez Iglesias.

Ordes de "tirar a matar"

Un dels soldats que va formar part de la unitat que la vesprada del 23 de febrer del 1981 va prendre la seu de Televisió Espanyola en suport a l'assalt al Congrés encapçalat per Tejero va relatar en una conversa telefònica l'endemà que l'orde del seu capità va ser de "tirar a matar". La transcripció d'eixa cinta és altre dels documents que figura entre els publicats hui, titulat "Converses telefòniques de la unitat militar El Pardo", en el qual es transcriuen les telefonades rebudes en la caserna el dia 24.

En una d'elles, l'interlocutor, o interlocutora, saluda un soldat, el nom del qual és transcrit com John" en el document —encara que segurament es tracta de Jon, en èuscar, per les formes verbals pròpies dels parlants bascos en castellà que usen en la conversa—. Jon li conta que van passar la vesprada i "tota la nit" a Prado del Rey i que l'orde li la va donar el seu superior.

"La victòria és per a Espanya"

Un altre dels arxius que destaquen és la transcripció d'una conversa entre Juan García Carrés, l'únic civil condemnat pel colp, i el tinent coronel Tejero mentre es trobava dins del Congrés. García Carrés l'informa que "va un regiment cap allà", li dona "ànims" i li demana que aguante, "que la victòria és per a Espanya" i que "els hòmens d'honor sabran correspondre tot açò". "Juanillo, no em faces propaganda, cony", li respon el colpista, que, nerviós, intercala nombrosos renecs i exabruptes en les contestacions.

L'esposa: "L'han deixat tirat com un drap"

La relació documental inclou també transcripcions de cintes gravades amb converses que va mantindre aquella nit la dona de Tejero, Carmen Díez Pereira, amb diverses persones. Pel context s'interpreta que parla amb amigues i també amb membres de l'exèrcit que no s'identifiquen. Les paraules de la dona denoten angoixa pel que estava passant al Congrés, ella mateixa assegura estar "desesperada" per no poder contactar-hi. A l'altre costat del telèfon l'interlocutor li promet "fer gestions" i cridar-la "amb el que puga".

Diverses vegades Carmen, que es referix a la parella com "tonto desgraciat" es lamenta que "l'han deixat tirat com un drap" i assenyala directament l'exèrcit. "Me l'han deixat a soles, me l'han enganyat", diu. La dona arriba a témer per la vida de Tejero: "Entraran i el mataran". "Està el tio tan ostinao [sic], estan els tancs del GEO i munta el número", lamenta en un altre fragment. A través del civil García Carrés, l'esposa de Tejero aconseguix contactar-hi i este la tranquil·litza: "No home, no. No hi haurà sang, filla meua. No et preocupes. Que t'estime molt poc? Ha, ha, ha", li diu el guàrdia civil abans d'enviar-li un bes.

Un altre document rellevant porta per títol "Campanya contra sa majestat el rei", una nota secreta del Ministeri de l'Interior, sense firma, que arreplega les tesis militars que alimentaven la versió que Joan Carles estava al cas del que es perpetrava. Es pot llegir que el monarca "junt amb alguns generals, va forçar la dimissió de Suárez i va preparar el colp en connivència amb els generals [Jaime] Milans del Bosch i [Alfonso] Armada", i que va ser el pare, Joan de Borbó, qui el va convéncer perquè "fera marxa arrere". "El rei tenia preparat un avió per a eixir d'Espanya si els fets no eixien bé", assenyala un altre dels arguments recopilats. L'escrit es referix a totes estes afirmacions com "falsedats".

En un dels altres papers publicats, del CNI i titulat "Relat dels successos dels dies 23 i 24 de febrer", s'acredita que el rei Joan Carles va denegar que Armada, segon cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, acudira al Palau de la Zarzuela ja en els minuts posteriors a l'assalt del Congrés perpetrat per Tejero. "Entre les 18:30 i les 19:00 el rei rep una telefonada del general Armada, que pretenia incorporar-se al Palau de La Zarzuela, mentre el tinent general Gabeiras continuava en l'EME (Estat Major de l'Exèrcit). Sa Majestat li contesta que no, que continue en el seu lloc", revela el document, centrat en una descripció dels successos del 23 i 24 de febrer de 1981 "segons foren coneguts al Palau de La Zarzuela".

"Deixar el Borbó lliure i tractar-lo com un cavaller", l'errada dels colpistes

Un altre dels documents desclassificats que analitza les errades comeses pels colpistes, considera que la primera va ser "deixar el Borbó lliure i tractar amb ell com si fora un cavaller". L'arxiu, un manuscrit anònim, suggerix després del fracàs del colp que per a "actuacions successives" caldria considerar el rei Joan Carles I un "objectiu a batre i anul·lar". Esta recomanació s'inclou en un apartat titulat "Militars espanyols donen unes consignes sobre el que s'ha de fer després del 23F". D'acord amb el document, els militars estaven convençuts que el rei continuaria avant en "el seu intent suïcida de tindre un govern amb els socialistes, no podent ser considerat ni com un símbol a respectar".

Estos militars incidixen que no era el moment de fer crítiques sobre l'actuació dels "heroics camarades d'armes", però sí d'analitzar el que hauria de fer-se en el futur. "Hem de continuar actuant per a aconseguir prendre el control dels recursos jurídic-constitucionals, culturals i socials, de tots els ressorts de poder que puguen impedir la ruptura de la unitat d'Espanya", assenyala el manuscrit en referència a les consignes a traslladar als militars.

El rei va demanar "consideració i protecció" per a les FFAA després del colp

Mesos després del colp, Joan Carles I va advertir al govern i a la cúpula militar de la necessitat que les forces armades se sentiren "considerades i protegides" pels poders públics, especialment després del "Manifest dels cent", en què els militars van expressar malestar pel tracte que rebien. Així es desprén de la carta que el llavors secretari general de la Casa del Rei, Sabino Fernández Campo, va remetre el 14 de desembre de 1981 al director del Cesid, Emilio Alonso Manglano, amb el "guió" de la reunió entre Joan Carles I, el govern i la Junta de Caps de l'Estat Major, per a parlar d'una situació militar "delicada".

"Unes forces armades vencedores en una trista Guerra Civil, que no van obtindre beneficis destacats després de la victòria i que durant quaranta anys van servir a Espanya amb esperit de sacrifici, estaven acostumades —això sí— al major respecte, a la més destacada consideració, a la protecció de la seua dignitat per part dels diferents sectors de la nació", va dir Joan Carles I en eixa reunió. Militars als quals, segons va transmetre el rei al govern i la cúpula militar, havien causat "sorpresa i commoció" la "imprescindible" llibertat d'expressió dels mitjans de comunicació o el "revengisme" de les opinions. Joan Carles I els va raonar la premsa, "en la majoria dels casos inadvertidament, servix de ressò a eixos propòsits desestabilitzadors i d'element d'irritació per a les forces armades".