El tribunal del cas Gürtel rebutja l'abstenció del perit que desmuntava en un informe els indicis de la UDEF
L'Audiència Nacional considera que Emilio Torrejón, exdirector de l'Advocacia de la Generalitat a qui li encomanaren un document "en defensa" de l'administració autonòmica, ha de comparéixer en el juí
El tribunal que jutja a l'expresident valencià Francisco Camps en l'última causa vinculada amb la trama Gürtel ha rebutjat l'abstenció formulada per un ex alt càrrec autonòmic que ha revelat que li van encarregar des de la Generalitat un informe "en defensa" de l'administració autonòmica després de les sospites de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) sobre la xarxa corrupta.
L'Audiència Nacional, que ha représ aquest dimarts el juí després de la parada estiuenca, ha considerat que Jesús Emilio Torrejón, exdirector general de l'Advocacia General de la Generalitat i citat com a perit la setmana que ve en el procés, "no té capacitat legal d'abstindre's" i, per tant, té "l'obligació legal de comparéixer". D'aquesta manera, la secció segona penal ha rebutjat la sol·licitud de l'aleshores alt càrrec perquè se li anul·lara la citació i es retirara de la causa el document que va preparar en considerar que es va realitzar "des d'una perspectiva de defensa de la legalitat de l'actuació de l'administració" valenciana.
Torrejón va argumentar en un escrit remés al tribunal que l'aleshores advocada general de la Generalitat li va demanar que preparara un informe "per a analitzar" i "donar una resposta jurídica" als indicis recaptats prèviament per la UDEF, adscrita a la Policia. En aquell informe, el cos de seguretat "posava en dubte la celebració d'una sèrie de contractes" del govern valencià en el marc del cas Gürtel. Per a complir la comanda, Torrejón no va tindre accés als contractes sota sospita —explica en l'escrit al tribunal— sinó sols a l'informe mateix de la UDEF. D'aquesta manera, entén que la inclusió en el juí del treball que va dur a terme "busca de manera indirecta defensar la posició jurídica dels investigats", cosa que s'impedeix en la llei. Ell sosté que "en el moment" d'encomanar-li la tasca, "en cap moment" se li va indicar que ho enviarien a l'Audiència Nacional ni a cap altre òrgan jurisdiccional.
Durant la sessió de hui, el tribunal ha escoltat els últims testimonis previstos en el juí. Entre d'altres, el de qui fora secretària de Camps durant huit anys, que ha assegurat que no va veure mai l'expresident autonòmic reunir-se amb el líder de la Gürtel a la Comunitat Valenciana, Álvaro Pérez El Bigotes. El seu nom, ha subratllat, no va figurar mai en cap de les agendes de l'exmandatari. Tampoc el va veure en el Palau de la Generalitat, ni va derivar a Camps cap telefonada d'ell, ni els va veure mai parlant. En aquest punt, ha deixat clar que ningú podia accedir a la seu del Consell si no estava en l'agenda, encara que més tard ha admés que si arribava algú que deia que tenia una reunió i no hi figurava, les secretàries o assessors l'atenien i l'avisaven per si podia rebre'l en un altre moment.
En qualsevol cas, l'exsecretària ha insistit que "no hi havia imprevistos" en l'agenda de l'expresident i ha subratllat que "mai" ha rebut un regal procedent d'Orange Market, l'empresa amb què la Gürtel operava a València. Igualment, ha assegurat que tampoc té "notícia que ningú de Presidència l'haguera rebut".
El juí per l'últim cap pendent del cas Gürtel va començar el gener passat i des d'aleshores acumula una trentena de sessions. L'expresident Camps figura entre la vintena d'acusats per presumptes adjudicacions públiques irregulars a la trama liderada per Francisco Correa, Pablo Crespo i El Bigotes, així com tres exconsellers (Alicia de Miguel, Manuel Cervera i Luis Rosado) i diversos ex alts càrrecs del seu mandat. S'investiguen contractes menors tancats entre 2004 i 2009. La Fiscalia Anticorrupció demana dos anys i mig de presó i deu d'inhabilitació per a l'excap del Consell, a qui acusa d'haver ordenat contractar amb la xarxa corrupta per a beneficiar els seus capitosts a canvi de suborns.
Vora una desena d'acusats han reconegut els fets en virtut a un acord amb el ministeri públic, entre ells Correa, Crespo i El Bigotes, que ja compleixen extenses condemnes per altres fets. En canvi, Camps, els exconsellers i molts dels ex alts càrrecs encausats han negat amb rotunditat haver comés cap delicte. Encara més, des de l'inici del judici a Camps, que en la declaració inicial es va desmarcar obertament de Gürtel i va negar de manera categòrica haver afavorit a les seues empreses, va denunciar una "persecució ferotge" d'Anticorrupció i va parlar de "pactes secrets i obscens" amb alguns acusats, cosa que li va valdre una dura resposta de la fiscal en el judici.
