El Tribunal Europeu de Drets Humans revisarà la sentència condemantòria als líder del 'procés'
Admet a tràmit la petició de les defenses, que al·legaren presumpta vulneració de drets fonamentals al tribunal d'Estrasburg, després que s'esgotara la via judicial a Espanya
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) examinarà la sentència als líders del procés i ha donat de termini a Espanya fins al 12 de gener perquè plantege les al·legacions que crega oportunes amb relació a la condemna del Suprem, que va imposar penes de fins a 13 anys per delictes de sedició i malversació. Segons fonts jurídiques citades per Efe i Europa Press, el TEDH ha admés a tràmit la petició de revisió per presumpta vulneració de drets fonamentals que van presentar els exconsellers Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa, així com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exdirigents de l'ANC i Òmnium Cultural Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Les defenses van al·legar la presumpta vulneració de diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans. Principalment, el seté, que fixa que "ningú podrà ser condemnat per una acció o una omissió que, en el moment en què haja sigut comesa, no constituïsca una infracció segons el dret nacional o internacional" i que contempla que tampoc podrà ser imposada "una pena més greu que l'aplicable en el moment en què la infracció haja sigut comesa".
Els líders independentistes també ha apuntat la presumpta vulneració dels articles desé i onzé pel que fa als drets de llibertat d'expressió i de reunió. Consideren que van ser condemnats per sedició "simplement" per "encoratjar" la població a participar en les manifestacions en defensa del procés independentista i en el referèndum.
Alguns dels condemnats també s'han emparat en l'article cinqué del Conveni (relatiu a la llibertat i a la seguretat) en considerar que el temps que van passar a la presó va ser "desproporcionat". Així mateix, han fet referència, entre altres, a l'article sisé, que contempla el dret a un procés equitatiu.
Les seues queixes han arribat al TEDH després que esgotaran la via judicial a Espanya, quan el Tribunal Constitucional els va denegar l'empara.
Sort desigual amb la revisió de penes pel Suprem
Al febrer, el Suprem va revisar les condemnes dels nou condemnats arran de la reforma penal que va eliminar el delicte de sedició i va modificar el de la malversació. La revisió es va limitar a les penes d'inhabilitació, ja que les de presó van ser anul·lades per l'indult del govern espanyol, el 2021.
L'alt tribunal va acordar mantindre la pena de 13 anys d'inhabilitació a Junqueras, la qual cosa li impedeix aspirar a cap càrrec públic fins a 2031, en canviar-li el delicte de sedició pel de desobediència i mantindre-li el de malversació.
Per a Romeva, Turull i Bassa es van mantindre les penes d'inhabilitació per desobediència i malversació, en la modalitat agreujada. Tots tres seguiran inhabilitats fins a 2030.
D'altra banda, va condemnar Sànchez i Cuixart per desordres públics i Forcadell, Rull i Forn per desobediència. En aquests casos, el canvi de delictes va suposar l'extinció total de les respectives condemnes d'inhabilitació.
