El Suprem rebutja els recursos contra els indults del procés per falta de legitimació

L’Alt Tribunal considera que cap dels recurrents està legitimat per a oposar-se a la mesura de gràcia concedida pel govern espanyol

Els líders independentistes catalans mostren una bandera amb el lema “Llibertat per a Catalunya” a l'eixida de la presó de Lledoners
Els líders independentistes catalans mostren una bandera amb el lema “Llibertat per a Catalunya” a l'eixida de la presó de Lledoners / Efe

El Tribunal Suprem ha rebutjat tots els recursos, particulars i dels partits, contra els indults als líders independentistes catalans a la presó, en estimar la falta de legitimació activa al·legada per l'Advocacia de l'Estat.

La Secció Quinta de la Sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal ha avançat la sentència de les actuacions, el contingut de les quals es coneixerà en els pròxims dies, després de deliberar les al·legacions prèvies formulades per l'Advocacia de l'Estat. 

La sala ha decidit per majoria estimar la falta de legitimació activa plantejada per l'Advocacia en els set recursos contra els nou indults dels líders independentistes, que sumen al voltant de 60 recursos, ja que quasi tots els recurrents tenen un procediment obert amb nou expedients.

Fonts jurídiques han explicat que la conseqüència d'aquesta decisió serà la inadmissió una vegada les resolucions siguen fermes, ja que contra les actuacions que dicte la sala no hi haurà cap recurs de súplica davant del propi tribunal.

A falta de conéixer el contingut de les actuacions, la sala considera que cap dels recurrents estava legitimat per a oposar-se a la mesura de gràcia concedida per l'executiu de Pedro Sánchez, la qual cosa suposa que no entrarà a resoldre el fons de l'assumpte.

La legitimació activa per a recórrer els indults era el principal escull a superar en la majoria dels recursos abans d'entrar en el fons, perquè només poden anar al Suprem els qui acrediten ser perjudicats directes per la posada en llibertat dels presos.

Entre els recurrents figuren organitzacions com Convivència Cívica Catalana i Pro Patrimonium Sijena i Jerusalén; partits com Vox i el PP; i particulars -tots ells polítics- que sostenen que van resultar perjudicats pel 'procés'. Així, un recurs l'encapçalen a títol individual la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas; l'actual portaveu a Catalunya, Carlos Carrizosa, i José María Espejo, tot ells diputats del Parlament en 2017; un altre és el presentat per Enric Millo, el que fora delegat del govern espanyol a Catalunya durant el 'procés'. El seté recurs és el dels parlamentaris del PP en el Parlament de 2017 Alejandro Fernández, Andrea Levy, Santi Rodríguez, Juan Milián, i Lorena Roldán, llavors en les files de Ciutadans.

També et pot interessar