Tots els col·legis valencians tindran el 15 de juny l'esborrany amb les pautes per a aplicar la llei Celáa el pròxim curs
La nova consellera d'Educació, Raquel Tamarit, defensa en Les notícies del matí que tot l'alumnat comence i acabe el curs alhora: "És el més lògic, ara que no hi ha recuperació en secundària"
Tots els centres educatius de la Comunitat Valenciana tindran a l'abast el 15 de juny, com a màxim, un document amb les línies a seguir per a aplicar la nova llei educativa aprovada pel govern espanyol, la LOMLOE. Ho ha avançat la nova consellera d'Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, que aquest dimecres ha donat la primera entrevista en À Punt des que s'ha estrenat en el càrrec, fa poc més de dues setmanes.
La titular d'Educació ha explicat que el seu departament estava esperant que els arribara el reial decret del Ministeri d'Educació, que s'ha retardat més del previst. I a partir d'ací, farà arribar als col·legis i instituts del territori un esborrany del decret que servirà de full de ruta per tal que les novetats curriculars de la també coneguda com a llei Celáa puguen entrar en vigor el curs escolar 2022-2023 en els primers nivells de cada cicle.
Un curs que vindrà amb novetats en el calendari, ja que tindrà la mateixa data d'inici i finalització per a tot l'alumnat valencià: 8 de setembre i 22 de juny. És, almenys, la proposta que ha traslladat Educació als centres i les famílies, que ara han de ratificar-la. Tamarit l'ha defensada amb l'argument que ajudarà en la conciliació i que és el plantejament "més lògic" ara que s'han suprimit els exàmens de setembre en l'ESO: "Ara ja no hi ha proves de recuperació en secundària, el més lògic si no s'ha de dedicar temps a aquells exàmens és que comencen i acaben tots alhora", ha manifestat. Tot i això, ha incidit que la conselleria està oberta a dialogar i a escoltar idees diferents.
Ara ja no hi ha proves de recuperació en secundària, el més lògic si no s'ha de dedicar temps a aquells exàmens és que tot l'alumnat comence i acabe el curs alhora
La substituta de Vicent Marzà al capdavant d'Educació també s'ha pronunciat sobre la jornada continuada a les escoles, de la qual ha dit que no hi ha cap pronunciament ni estudi que demostre que és més perjudicial que la partida. "No hi ha un pronunciament clar de cap organisme oficial que determine que una és millor, ni tampoc dels psicòlegs. És un debat més social que educatiu, perquè no s'ha demostrat que afecte en un sentit o en un altre el tipus de jornada que apliques", ha assenyalat.
Pel que fa al model lingüístic, la consellera ha criticat les sentències emeses recentment pel Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) que anul·len el pes del castellà i el valencià en dos centres educatius en considerar que no guardaven una proporció raonable. "No podem estar d'acord i per això la Generalitat les ha recorregudes", ha explicat. Tamarit opina que s'està perdent de vista l'objectiu principal del decret del plurilingüisme aprovat pel seu predecessor, que és "que l'alumnat siga competent en les dues llengües oficials del País Valencià i en anglés" i que s'aplica sense incidències en més de 1.200 escoles. I ha defensat que es pose "més èmfasi" en el valencià "perquè és la llengua minoritzada". "És la nostra llengua pròpia i la llengua que segons la Carta Europea de les Llengües Minoritàries s'ha de protegir perquè és la que està en perill. El castellà no ho està", ha dit.
El valencià és la llengua minoritzada i s'ha de protegir perquè és la que està en perill. El castellà no ho està
Per un acord en el requisit lingüístic
La consellera també ha explicat que confia a poder arribar a un acord amb la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, pel que fa al requisit lingüístic per accedir a la funció pública. Aquesta qüestió enfronta els socis del Botànic, ja que el PSPV planteja que al funcionariat dels grups més alts se'ls demane només el B2 de valencià, és a dir, el grau bàsic, mentre que Compromís és partidari que s'exigisca un C1, el nivell mitjà. Raquel Tamarit ha argumentat que açò aniria en benefici d'una millor atenció i servei públic per a la ciutadania. "Estic convençuda que si la consellera Bravo i jo seiem, arribarem a un acord", ha dit.
Més atenció a la salut mental
La nova responsable del sistema educatiu valencià també ha posat el focus en l'impacte emocional que ha generat la pandèmia sobre els xiquets i les xiquetes valencianes i ha remarcat que la Conselleria reforçarà el paper de la Psicologia en l'àmbit escolar. Per a això es contractarà professionals del sector perquè acudisquen als centres públics, impartisquen tallers i s'involucren en l'acompanyament de l'alumnat. "La salut mental és un tema que ens preocupa molt", ha assegurat.
