Sánchez insisteix que alçarà l'estat d'alarma mentre els grups parlamentaris li reclamen alternatives

L'oposició en bloc retreu el president espanyol el que considera una decisió unilateral i precipitada, i els socis d'investidura demanen més seguretat jurídica per a les autonomies.

Pedro Sánchez, aquest dimecres en el Congrés
Pedro Sánchez, aquest dimecres en el Congrés / Chema Moya (Efe)
14 d'abril 2021 - 14:34

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es manté ferm: el segon estat d'alarma de la pandèmia, en vigor des de finals d'octubre, acabarà el 9 de maig. Així ho ha ratificat aquest dimecres davant els grups parlamentaris del Congrés, als qui ha advertit que, des d'aleshores, l'èxit en la lluita contra el coronavirus dependrà de la unitat de tots, de l'eficàcia de la coordinació i de la responsabilitat individual. El decaïment de l'alarma suposa entrar un nou escenari, després de més de sis mesos seguits en aquest marc jurídic excepcional, i no agrada a bona part dels partits polítics que integren l'hemicicle. Especialment els de l'oposició, que han retret en bloc el cap de l'executiu el que consideren una decisió unilateral, i que no haja oferit cap alternativa per a garantir la seguretat sanitària i juridica.

Duran la compareixença en el ple del Congrés, en què també ha presentat el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l'economia per a fer front a la crisi de la Covid-19, Sánchez ha ressaltat les diferències de la situació que hi ha a Espanya davant la pandèmia durant el primer i el segon estat d'alarma. Ha recalcat, però, que no es pot baixar la guàrdia ni relaxar-se just "al final del túnel". El president ha assegurat, a més, que el govern que encapçala sempre continuarà actuant d'acord amb el que diguen les veus expertes, la comunitat científica i l'evolució de la pandèmia.

La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha sintetitzat el que la resta de formacions ha retret Sánchez quan li ha exigit que es deixe de "propaganda" i aclarisca què farà a partir del 9 de maig, després que s'alce l'estat d'alarma: "No es pot anar vosté d'ací [del Congrés] sense dir-los als espanyols què vol fer a partir del 9 de maig per a garantir la seguretat sanitària i jurídica i que açò no siga un guirigall" li ha etzibat. 

El PP, principal partit de l'oposició, també s'ha sumat a les crítiques i ha acusat el president espanyol de "descaradura". El líder dels populars, Pablo Casado, ha anunciat durant el seu torn que el seu partit ha tornat a registrar una proposició per a reformar la llei de salut pública. L'objectiu d'aquesta maniobra és aprovar pel procediment d'urgència, en quinze dies, un pla B jurídic, alternatiu a l'estat d'alarma. "A vosté no li cau la cara de vergonya, senyor Sánchez?", li ha dit Casado, qui li ha retret que no legisle perquè "prefereix governar com Napoleó, en el reial decret" i acudisca al parlament a "presumir", en referència al pla de recuperació que ha desgranat el líder de l'executiu.

Els socis d'investidura demanen més seguretat jurídica per a les autonomies

La finalització de l'estat d'alarma no convenç tampoc els socis de la investidura. El Partit Nacionalista Basc (PNB), un dels més critics, ha qualificat de "temeritat" la decisió de retirar-lo davant l'evolució que està tenint ara la crisi sanitària i la falta de mesures restrictives que ara mateix sí que cobreix aquesta fórmula legal. Es tracta fonamentalment les que afecten a drets constitucionals, com ara les limitacions a la circulació de persones (tancaments perimetrals o tocs de queda) o de reunions socials, restriccions a què no podran recòrrer les comunitats autònomes a partir del 9 de maig. El portaveu del PNB en el Congrés, Aitor Esteban, ha insistit que les dades de la pandèmia no aconsellen alçar encara l'estat d'alarma i ha negat que les autonomies tinguen instruments suficients per a implantar perimetratges o tocs de queda amb la legislació actual. Per això, els nacionalistes bascos demanen que hi haja canvis legislatius si es retira l'estat d'alarma.

En la mateixa línia s'ha pronunciat la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, qui ha recordat el cap de l'executiu que la formació nacionalista ha donat suport al govern espanyol des de l'inici de la pandèmia. Li ha demanat que faça el mateix, "per responsabilitat i solidaritat", i pose en marxa un "paraigües jurídic" pactat amb els grups parlamentaris i els territoris autonòmics que "evite el caos" després del 9 de maig. 

Per la seua banda Més País, Compromís i BNG han reclamat diàleg a Pedro Sánchez per a establir, junt amb les comunitats, fórmules que permeten escometre amb precaució i seguretat jurídica la desescalada una vegada acabe l'estat d'alarma. Els diputats Íñigo Errejón (Més País), Joan Baldoví (Compromís) i Néstor Rego (BNG) han coincidit a criticar la incertesa generada per l'anunci del govern espanyol. El diputat de la coalició valenciana ha assegurat que el govern espanyol s'ha precipitat en fixar el 9 de maig com el final de l'alarma sense haver-ho consultat abans amb les autonomies, que són les que hauran de prendre les decisions a partir d'aleshores i "tocar les conseqüències" en cas que un tribunal superior tombe alguna de les mesures que decreten davant la pandèmia. 

L'ultradreta és l'única formació obertament satisfeta pel punt final de l'estat d'alarma. El líder de Vox, Santiago Abascal, ha pujat a la tribuna amb una llamborda per a mostrar la violència que pateixen, ha dit, els seus simpatitzants i ha demanat que cessen ja les restriccions a les llibertats i drets amb la justificació de la pandèmia. Segons ha dit, "el pitjor" d'eixes restriccions és que estan emparades per la premsa que "demonitza" Vox i "els terroristes que llancen llambordes".

També et pot interessar