Puig apel·la al consens i al diàleg per a avançar en l'autogovern: "La veu valenciana no crida, no crispa, no polaritza"
El cap del Consell insisteix en el discurs federalista i advoca per una major descentralització en el primer acte de celebració pel 40 aniversari de l'Estatut del qual s'ha desmarcat l'oposició
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha fet una crida al consens i al diàleg per a avançar en l'autogovern dels valencians en el primer acte de celebració dels 40 anys de l'Estatut d'Autonomia, un esdeveniment marcat per l'absència de l'oposició. La dreta no hi ha acudit en rebuig al lema escollit per a l'efemèride, "Fent País", que interpreta com una referència als països catalans.
"La veu valenciana és la veu que dialoga, acorda i proposa. La veu que no crida, que no crispa, que no polaritza", ha explicat Puig en una petició a mirar el futur des de la unitat i superant els "cantonalismes mentals" del passat. "Pactar i acordar no és trair, és fer avançar un poble", ha dit en el seu discurs.
El cap del Consell ha defensat el valor transformador de l'Estatut per a la millora de les condicions de vida dels valencians i les valencianes. A més, ha citat la gestió de la pandèmia i l'arribada de Volkswagen entre les fites més pròximes en el temps que el govern valencià ha pogut pilotar amb èxit a través de la norma estatutària. "Un instrument legal viu", en paraules de Puig "per a la transformació econòmica, social i cultural" del territori.
El cap del Consell ha situat en el treball, la igualtat i la sostenibilitat justa les prioritats a les quals ha d'impulsar l'Estatut, juntament amb un "paper reforçat" en la lluita contra el masclisme i la reducció de les desigualtats laborals.
Cap a una "Espanya d'Espanyes" més justa i integradora
Així mateix, ha insistit en l'aposta de la Generalitat per un estat espanyol més descentralitzat, fins al punt de reivindicar una "Espanya d'Espanyes, més justa i integradora amb les diversitats. La veu valenciana també vol 'fer país' més enllà del Sénia, del Segura i de l’embassament de Contreras (...) O caminem junts o ens perdrem pel camí", ha explicat el cap del Consell.
La veu valenciana també vol "fer país" més enllà del Sénia, del Segura i de l'embassament de Contreras. Volem una Espanya d'Espanyes, més justa i integradora amb les diversitats.
El fet que l'oposició no hi haja acudit ha estat present des del començament en l'acte que ha conduït la consellera de Participació, Rosa Pérez, i ha reunit una àmplia representació institucional i de la societat civil valenciana.
Lerma demana menys confrontació per a no repetir les errades del passat
L'expresident de la Generalitat entre els anys 1982 i 1995, Joan Lerma, un dels artífexs de la norma estatutària, ha demanat "no tornar a repetir les errades" que es van cometre en la negociació original de la norma, "sobretot per la confrontació" que, segons ha lamentat, va fer perdre "molt de temps" retardant l'aprovació —el valencià va ser dels primers a presentar-se, però el nové a autoritzar-se— i reduint les aspiracions de la societat civil. En aquest sentit, ha mencionat els entrebancs d'UCD, que va arribar a deslegitimar els acords dels seus propis negociadors. Entre aquests, la referència al País Valencià, que figurava en l'acord inicial que arreplega en el preàmbul l'actual Estatut i que ha motivat la rebel·lió de l'oposició a l'acte.
"La unitat dels valencians és un dret fonamental i dividir-los per raons polítiques porta males conseqüències per a una societat més pròspera i dinàmica", ha defensat Lerma, qui minuts abans del començament de l'acte ha lamentat el boicot de la dreta i l'ha connectat amb el rebuig, fa quatre dècades, dels seus antecessors polítics. "Per desgràcia, continuen en el mateix, però això no és bo", ha dit.
La unitat dels valencians és un dret fonamental i dividir-los per raons polítiques porta males conseqüències per a una societat més pròspera i dinàmica
Abans, el comissionat per a les celebracions, l'excoordinador de CCOO Joan Sifre, ha demanat deixar arrere "etapes dures de confrontació i desencís" per a donar pas "a l'alegria de tot el que hem aconseguit [amb l'Estatut] per a continuar espentant-lo cap avant".
També ho ha fet en l'obertura de l'acte la titular de Participació: "Les diferents formes polítiques hem de deixar de banda les nostres diferències i unir-nos per a poder construir-nos com a comunitat política, conscient, vertebrada i específica a Espanya, a Europa i al món". Rosa Pérez Garijo ha advertit que "l'autogovern és un esforç permanent que s'ha de mantindre viu per a encarar els desafiaments i continuar reclamant exigències justes i necessàries". Entre aquestes ha destacat "el dret civil, el corredor mediterrani, una xarxa de transport que cohesione el territori i el dret a rebre un finançament just equivalent al pes poblacional".
Primer acte del 40 aniversari
El Botànic s'ha posat de llarg per a commemorar els quaranta anys de la norma. L'antic edifici central de Correus de València, reconvertit ara en Palau de les Comunicacions, ha acollit al migdia el primer dels actes programats per a celebrar la recuperació de l'autogovern dels valencians. El text es va aprovar l'1 de juliol del 1982, però aquest dimecres arranquen les celebracions. La consellera de Participació ha instat la ciutadania a participar activament en els actes i ha anticipat un conjunt de presentacions, debats i exposicions en els pròxims mesos.
Al Tall i el Diluvi, passat i futur de la música en valencià, han posat la banda sonora d'aquest primer acte, en què dos vídeos han comparat les conquistes associades a l'Estatut i les aspiracions de les noves generacions, i que ha conclòs amb el públic en peu al so de l'himne de la Comunitat Valenciana.
