La presidenta de les Corts acusa el govern espanyol de "xantatge" per una carta que l'insta a repensar la llei de concòrdia

La presidenta de les Corts, María de los Llanos Massó, ha acusat el govern espanyol de "xantatge", "d'ingerència" i de "no respectar la separació de poders entre l'executiu i el legislatiu" per una carta del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, que l'insta a repensar l'anomenada llei de concòrdia, amb la qual el PP i Vox volen substituir la normativa autonòmica vigent. En la missiva s'assenyala que tota acció legislativa "està subjecta al compliment del dret internacional".

"Ens sembla lamentable que el ministre concórrega a esta presidència per a dir que s'està vulnerant el dret internacional. És inaudit que faça xantatge a la presidenta del legislatiu per a dir que s'està conculcant la legislació", ha manifestat Llanos Massó, que acusa l'executiu de Pedro Sánchez de fer un ús partidista de les institucions. A primers d'abril Torres va anunciar l'encàrrec als serveis jurídics del ministeri d'un informe per a portar al Tribunal Constitucional les normes autonòmiques de memòria impulsades per PP i Vox.

En la carta ara desvelada per Llanos Massó, el ministre fa referència a l'informe conjunt de tres relators associats al Consell de Drets Humans de l'ONU que qüestiona les reformes que plantejen governs d'Aragó, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana. En el cas de la llei de concòrdia, consideren que la inclusió de les víctimes del terrorisme, quan ja hi ha una normativa estatal que les contempla, desvirtua l'atenció a "les necessitats i drets dels centenars de milers de víctimes del franquisme i la Guerra Civil".

Com ja var fer al seu temps el PP, Vox o el cap del Consell, Carlos Mazón, la presidenta de les Corts també ha llevat valor al pronunciament dels relators de les Nacions Unides. "No és un informe encarregat per l'ONU", ha destacat Llanos Massó, que ha eixit en defensa de la reforma legal, malgrat les observacions dels relators o les crítiques dels departaments d'Història d'universitats valencianes. Preguntada en la roda de premsa si considera que el franquisme va ser una dictadura, la presidenta de les Corts ha descrit el període com "un règim totalitari en què es restringien llibertats, com tants altres en tants països".

En els minuts anteriors, el seu company de partit, el síndic de Vox José María Llanos, ha descrit el document com "un informe prefabricat, sol·licitat a instàncies de part, remés per tres relators que abans d'acabar la novel·la ja sabien qui era el roí". "No ens mereix massa reconeixement perquè no deixaria a un assassí que redactara un delicte d'assassinat" ha arribat a dir Llanos que, per a qüestionar l'informe, ha retret el fet que "un país tan democràtic" com l'Aràbia Saudí haja presidit la comissió de drets humans de l'ONU, per a la qual reporten estos experts. "Un senyor d'un país que no defén els drets humans no crec que tinga competència per a emetre o validar un informe contra la sobirania d'un altre", ha manifestat.

Després ha matisat les seues paraules: "No estic dient assassí a ningú. Estic fent veure que és un representant a l'ONU d'un país que no respecta els drets humans". No ha quedat clar a qui es referia. Els relators són de l'Argentina, Xile i Guinea-Bissau; l'alt comissionat pels drets humans de l'ONU és l'austríac Volker Türk i la presidència rotatòria del comité de les Nacions Unides en la matèria l'ostenta el marroquí Omar Zniber.

El PP, obert a esmenar una llei "impecable"

El síndic del PP, Miguel Barrachina, també ha qüestionat la motivació de l'informe dels relators, que interpreta com un encàrrec ad hoc de l'executiu espanyol, per les referències al "govern de la seua excel·lència" que hi inclou. Barrachina ha defés la llei de concòrdia, que ha qualificat "d'impecable" i "magnífica", perquè al seu juí "respecta la totalitat dels drets (de les víctimes) i els amplia en el temps", encara que s'ha mostrat oberta a acceptar correccions a través de les esmenes ja presentades.

El popular ha posat en dubte el recorregut de la petició que minuts abans ha avançat des de Compromís Joan Baldoví, perquè els relators compareguen a les Corts per a explicar les objeccions a la norma. Barrachina s'ha mostrat "encantat perquè vinguen", però ha advertit que el termini per a fer-ho dins de la comissió de les Corts ja s'ha acabat. En tot cas, ha insistit a destacar les aportacions de la norma, per incloure a "totes les víctimes" des de la Segona República a la democràcia. "No tenim interés a esborrar res, ni el passat ni el present", ha manifestat.

Muñoz (PSPV) situa Mazón com el "president més radical" de les autonomies

Els síndics del PSPV i Compromís han criticat durament la reacció del Consell a l'informe dels relators. El socialista José Muñoz (PSPV) creu que suposa una nova "hipoteca reputacional" que "situa la Comunitat Valenciana en el mapa internacional de la vergonya".

Muñoz ha acusat el govern valencià del "cinisme més absolut" per internar "fer-nos creure que els relators de l'ONU són dos o tres ciutadans que passen pel carrer i opinen del que els dona la gana" i ha acusat el cap del Consell, Carlos Mazón, de ser el "president autonòmic més radical d'Espanya" per mostrar-se "orgullós" d'una llei que "dignifica el franquisme".

Compromís també vol portar la llei al Constitucional

"Sé que per al PP la llei és incòmoda, però desacreditar les persones que treballen en l'oficina de l'alt comissionat de l'ONU no és una bona idea", ha manifestat al seu torn Joan Baldoví. El síndic de Compromís ha anunciat la cerca de suports parlamentaris al Congrés per a portar la llei de concòrdia al Tribunal Constitucional, pels possibles conflictes de la norma valenciana amb la llei estatal de memòria democràtica, en línia amb la interpretació que s'ha fet des de l'executiu espanyol.