Isaura Navarro sobre el foc de l'Alt Millars: "És normal que els municipis protesten, però els treballs de neteja estan fets"

L'incendi de Vilanova de Viver continua cremant les muntanyes de l'Alt Millars una setmana després del començament. S'han perdut almenys 4.700 hectàrees, però el balanç de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica no és negatiu quant a les responsabilitats de l'administració autonòmica. "Ha sigut un incendi complicat, però ben gestionat" ha explicat a Les Notícies del Matí la consellera Isaura Navarro.

La titular de Medi Ambient ha destacat tant els treballs dels equips d'extinció, per a evitar que el desastre fora pitjor, com la tasca de prevenció que ha fet la conselleria, han sigut correctes. Navarro ha recordat les circumstàncies extremes en què s'ha produït el foc, precedit d'una sequera prolongada, de l'acumulació de massa forestal i d'altes temperatures insòlites al març. "Tenim un problema que es diu canvi climàtic. Ja està ací i les conseqüències es perceben de manera més intensa, especialment a la conca del Mediterrani", ha explicat.

És normal que ara mateix els municipis protesten, però els treballs de gestió forestal estan fets

Contra les crítiques d'alcaldes i veïns sobre l'abandó de les muntanyes, la consellera ha explicat que, tots els municipis afectats comptaven amb el preceptiu pla de prevenció d'incendis —una de les iniciatives de la legislatura— i en dos d'ells s'havien atorgat subvencions. "En aquesta zona ens hem deixat un milió d'euros en ordenar el bosc, i s'han fet els treballs. És normal que ara mateix els municipis protesten, però els treballs estan fets i la investigació sobre en l'origen de l'incendi és precisament per treballs en aquest sentit", ha explicat. No obstant això, Navarro ha reconegut la dificultat d'una gestió efectiva, destacant que "la major part de la superfície afectada, entre el 85-90% està en mans privades", si bé ha insistit a deixar clar que "el pla de prevenció d'incendis el fa cada ajuntament" i el fet que els consistoris "poden actuar d'ofici" per a actuar en els terrenys privats.

Podem anar amb el cap ben alt a les Corts, perquè s'ha fet tota una revolució en la prevenció

No l'inquieta gens a la consellera la compareixença a les Corts que s'ha demanat des de l'oposició: "Vaig encantadíssima. Podem anar amb el cap ben alt, perquè s'ha fet tota una revolució. Hi havia problemàtica desatesa" ha dit Navarro, que ha destacat que amb el Botànic "vora el 100% dels municipis" (468) disposen d'un pla prevenció "que abans no s'hi feia" (el tenien 36) i s'ha creat un fons de cooperació plurianual per a executar-lo (enguany de deu milions i de vint els pròxims).

"El Consell ha invertit 140 milions. L'increment del 2022 a 2023 ha sigut d'un 47%. La problemàtica s'incrementa i nosaltres incrementem els mitjans i la tasca de prevenció" ha insistit Navarro per a contraposar la gestió del Botànic a la del PP. "En un any ens gastem 23 milions i el PP en tota una legislatura va invertir-ne 6", ha insistit la consellera, que ha retret a la Diputació d'Alacant (que lidera el candidat popular, Carlos Mazón) que renunciara a part dels diners del fons de cooperació forestal.

En tot cas, Isaura Navarro ha destacat les dificultades de la gestió forestal en "una situació de canvi climàtic molt dura" i el repte que suposa el "trencaments dels equilibris" en l'entorn rural, pel despoblament i l'abandó de l'activitat agrícola i ramadera.

Els somnis del president de Castella la Manxa no tenen a veure amb la realitat jurídica

La consellera també s'ha pronunciat sobre fet el conflicte pel transvasament Tajo-Segura. Navarro, jurista de formació, confia en el fet que el Tribunal Suprem accepte la paralització cautelar de la retallada que ha demanat la Generalitat, que considera justificada en termes legals, per a evitar les "conseqüències irreparables" que suposaria minoritzar les aportacions d'aigua als camps. "Crec que tenim raó, però una altra cosa és que s'acorde (...) Els juristes no parlem de confiança, parlem de raons legals", ha explicat. Més dubtosa s'ha mostrat del sentit de la decisió del Suprem que sobre el recorregut del recurs de Castella la Manxa perquè els cabals ecològics que preveu el decret s'apliquen ja al 100%. "No em preocupa la petició, perquè el reial decret està aprovat i eixos plantejaments són inviables. Els somnis del president de Castella la Manxa no tenen a veure amb la realitat jurídica", ha explicat la consellera a la tertúlia d'À Punt.