La Generalitat destinarà 6,5 milions d'euros per a reduir la bretxa salarial en l'administració pública

La dotació és fruit d'un acord amb sindicats que compromet també partides amb aquesta finalitat en els pressupostos de 2023 i 2024

El president de la Generalitat, Ximo Puig, en la sessió de control a Les Corts
El president de la Generalitat, Ximo Puig, en la sessió de control a Les Corts / À Punt

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat aquest dijous a les Corts que el govern valencià destinarà una partida de 6,5 milions d'euros, inclosa en els pressupostos autonòmics per a 2022, per a la lluita contra la bretxa salarial en l'administració pública. La dotació és fruit d'un acord firmat el juliol passat amb els sindicats en la mesa general de negociació, que estarà en vigor tres anys. 

Això suposa, segons han explicat des del Consell, que els comptes públics de 2023 i de 2024 també hauran de comprometre recursos per a reduir la bretxa salarial "fins a aconseguir-ne l'eliminació". Puig, que ha fet l'anunci durant la sessió de control al parlament valencià en resposta a una pregunta del PPCV, ha assegurat que la Generalitat està compromesa amb l'erradicació de l'escletxa salarial de gènere per a aconseguir la igualtat entre homes i dones. 

Per això, apunten des del govern valencià, els pressupostos de 2022 inclouen aquesta partida de 6,5 milions d'euros destinada a reduir les diferències de salari que existeixen en alguns llocs de treball de l'administració "que estan feminitzats i hem detectat que tenen una remuneració menor". 

Rebuig al "terrorisme masclista"

El ple de les Corts ha començat aquest dijous, Dia Internacional de la Violència contra les Dones, amb un minut de silenci en record a les víctimes del masclisme. El cap del Consell ha fet una crida a dir "alt i clar" que "ja n'hi ha prou de maltractaments, que la societat valenciana està unida, i que no apartarà la mirada" sobre aquesta qüestió. En nom de tot el govern, Puig ha expressat el rebuig al "terrorisme masclista", i ha assegurat que hi ha una "derrota col·lectiva" quan assassinen, maltracten, assetgen o controlen les dones. Ha anunciat, a més, que aquest divendres s'aprovarà l'Estratègia d'infància i adolescència.

La síndica del PPCV, María José Catalá, ha expressat al seu torn el suport dels populars a les dones i xiquetes que pateixen la violència masclista, i li ha demanat que "no es pose de perfil" per a minimitzar l'impacte d'aquesta violència, especialment en les menors tutelades.

Samarretes amb missatge des de Ciutadans: "Oltra, ves-te'n ja"

Una de les imatges més cridaneres que ha deixat la sessió de control ve de la mà de Ciutadans, que ha recorregut a samarretes per a demanar la dimissió de la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra. Tot el grup parlamentari s'ha presentat a l'hemicicle lluint aquestes peces en color negre i amb el missatge "Oltra, ves-te'n ja".

La síndica de Ciutadans amb la samarreta en què demanen la dimissió d'Oltra
La síndica de Ciutadans amb la samarreta en què demanen la dimissió d'Oltra / À Punt NTC

La síndica de Ciutadans, Ruth Merino, ha carregat durament contra la també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives pel cas d'abusos sexuals a una menor tutelada per la Generalitat, que s'investigarà al Parlament Europeu. També ha disparat contra Puig: "No li dona ni un poquet de vergonya tindre una vicepresidenta que, segons indiquen dues sentències judicials, no ha protegit una menor tutelada víctima d'abusos sexuals?", li ha dit una incisiva Merino. "Senyora Oltra, el seu temps ja va passar. Faça'ns un favor a tots i vaja-se'n", li ha etzibat a la vicepresidenta. 

Durant la seua intervenció, la portaveu de Ciutadans ha criticat els resultats del pacte contra la violència de gènere, del que segons ha dit queden un 34% de les mesures pendents d'executar, i les polítiques del Consell perquè "no funcionen" per a erradicar-la i aconseguir la igualtat entre homes i dones. També ha acusat els partits del Botànic d'adoptar un "silenci còmplice" davant els casos d'abusos sexuals a menors tutelades per l'administració i de practicar un feminisme "excloent" i "hipòcrita" que no ajuda les dones.

També et pot interessar