La Generalitat recorre davant del Suprem contra la sentència que declara il·legal la ZAL del port de València

Tant la consellera de Medi Ambient, Mireia Mollà, com la síndica de Compromís a les Corts, Papi Robles, i la síndica de Podem, Pilar Lima, s'han mostrat en contra de la decisió

Vista aèria de la ZAL del port de València
Vista aèria de la ZAL del port de València / Europa Press

L'Advocacia de la Generalitat ha plantejat una qüestió d’"interés cassacional" perquè el Tribunal Suprem (TS) es pronuncie sobre les actuacions que s'han de seguir a la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del port de València després de la sentència que declara nul el seu Pla Especial.

"L'administració valenciana, d'acord amb la legalitat, ha de fer el que correspon administrativament; davant d'un interés cassacional en un procés jurídic, l'administració no pot mirar cap a un altre costat", han indicat aquest dilluns fonts de la Generalitat. Aquest recurs no és cap sorpresa, ja que el president de la Generalitat, Ximo Puig, ja va dir en el moment en què es va fer pública la sentència d'anul·lació que hi caldria recórrer. Això sí, amb "consens".

Compromís i Unides Podem es desmarquen de la qüestió 

Compromís s’ha desmarcat d’aquesta decisió que asseguren no compartir. Així ho han comunicat als seus perfils de Twitter la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà i la síndica del partit a les Corts, Papi Robles. La primera ha escrit “no puc estar d’acord amb aquesta decisió”, mentre que la segona ha assegurat que “no és una decisió del govern de la Generalitat en el seu conjunt”. “En Compromís no compartim aquesta decisió, ni ho fa la ciutadania, ni les entitats socials”, ha reblat.

També ho ha fet el vicealcalde de València, Sergi Campillo que ja al seu moment va demanar a la Generalitat, que no presentaren cap recurs perquè l'Associació de Veïns La Unificadora de la Punta, el col·lectiu Per l'Horta i la Comissió Ciutat-Port la valoren positivament. “Un error”, ha escrit en un tuit en què compartia la notícia sobre la decisió de la Generalitat.

Sembla que Compromís no és l'únic soci de govern que no comparteix la decisió presa per la Generalitat, perquè la síndica de Podem a les Corts, Pilar Lima, ha tuitejat que no és reparar el mal ocasionat, sinó tornar a colpejar les veïnes i els veïns de la Punta.

Per la seua banda, el col·lectiu Per l'Horta, ha aprofitat l'ocasió per a recordar la convocatòria d'una concentració aquest dijous 16 de juny a les 20:30 hores davant del Palau de la Generalitat i demanar assistència perquè "cal continuar lluitant". En la concentració també participaran la Unificadora i representants de la Comissió Ciutat-Port.

Pel que fa a la posició del port, el president de l'Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez, va anunciar que estaven treballant en el recurs contra la sentència.

L'avaluació ambiental centra el recurs

Així, el Consell considera necessari un pronunciament del TS per a determinar si, quan es fa una avaluació ambiental pel procediment simplificat per considerar que és vàlida i suficient –perquè els informes ambientals conclouen que no té efectes significatius per al medi ambient– "pot equipar-se a l'absència total d'avaluació ambiental, en cas que es considere que hauria d'haver-se acudit a l'ordinària".

També es demana al TS que aclarisca si correspon l'avaluació ordinària o simplificada en les modificacions menors de planejament i que es pronuncie sobre què ha d'entendre's com una modificació menor, perquè la superfície del Pla Especial de la ZAL respecte de tots els àmbits és inferior a l'1%. El recurs de cassació pretén que s'esclarisca si el valor superfície s'ha de considerar de forma aïllada o per relació a tot l'entorn que ha de regular.

La Generalitat argumenta també que el sòl de la ZAL ja està "completament" urbanitzat i afig: "Com que les avaluacions ambientals estratègiques tenen una vocació preventiva, acudir a una avaluació ambiental ordinària té sentit només quan el sòl no està transformat".

Integrar la ZAL a la ciutat

Independentment del que jurídicament li correspon fer a l'administració valenciana, el Consell ha subratllat que "el model de la ZAL plantejat originàriament no és el que hauria proposat" l'actual administració autonòmica.

Per això, la Generalitat insisteix que continuarà "treballant amb totes les eines possibles” per a buscar consensos amb l'Ajuntament i el veïnat per a integrar la ZAL a la ciutat de València i arribar a una solució que combine protecció del medi ambient i creixement econòmic".

Segons les mateixes fonts, l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de València ja ha plantejat solucions per recuperar part de la ZAL i convertir-la en una zona verda que unisca el riu i l'Albufera i siga un punt de partida per a avançar en un desenvolupament sostenible de la zona.

També et pot interessar