La Fiscalia es mostra favorable a l'indult parcial de José Luis Peñas, denunciant de la trama Gürtel
L’alt tribunal dona suport que, en lloc de la inhabilitació absoluta, li imposen pena d'inhabilitació especial per a càrrec públic
La Fiscalia del Tribunal Suprem s'ha mostrat favorable a la concessió de l'indult parcial al denunciant de la trama Gürtel i exregidor de Majadahonda José Luis Peñas. Està condemnat a quatre anys i nou mesos de presó pels primers anys d'activitats de la xarxa corrupta (1999-2005), encara que no va arribar a ingressar en presó.
Fonts del ministeri públic han confirmat que ja s'ha presentat l'informe en què l’alt tribunal secunda concedir la mesura de gràcia a Peñas perquè se li substituïsquen les dues penes d'inhabilitació absoluta per les d'inhabilitació especial per a càrrec públic de lliure designació i la impossibilitat d'obtindre altres treballs anàlegs durant el temps de la pena, si bé es mantindria la pena de presó.
Les mateixes fonts han precisat que la Fiscalia ha considerat que "concorren raons de justícia, equitat i utilitat pública" i, a més, té en compte l'esperit de la directiva europea 2019/1937, coneguda com la directiva whistleblowing, per ser Peñas el denunciant d'una trama de corrupció.
La Fiscalia Anticorrupció va avançar al maig de 2018, després de conéixer-se la sentència de l'Audiència Nacional pels primers anys de la trama Gürtel, que, en cas de sol·licitud d'indult, es mostrarien d'acord amb la concessió.
Punt de partida del Cas Gürtel
El cas Gürtel va començar arran de la denúncia que va presentar l’exregidor, al costat del seu advocat, Ángel Galindo, davant de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional al novembre de 2007. Peñas va aportar més de 80 hores de registraments de les converses que va tindre al llarg de dos anys amb els implicats de la trama.
Diverses defenses han intentat anul·lar la validesa d'aquestes cintes al·legant vulneració de drets fonamentals. L'alt tribunal ha conclòs que les troballes van "ser lliures i espontànies" i que Peñas va ser qui va decidir motu proprio gravar les converses, incloses les seues pròpies manifestacions, sense seguir les indicacions de la Policia.
