Les Corts convaliden la reversió pública de la concessió de les ITV amb el vot en contra de l'oposició

Les Corts han convalidat el decret de reversió de la concessió del servei d’inspecció tècnica de vehicles (ITV) i la creació de la nova societat pública que les gestionarà des del gener de 2023, tot assumint el 100% del personal. La norma —que ha tirat avant amb el suport del Botànic, però amb els vots en contra de l'oposició— posa fi a la privatització del servei després de vint-i-cinc anys. S'ha aprofitat la fi de contracte i aquest fet determina el canvi a un sistema públic de gestió directa que compleix un dels compromisos dels partits del govern per al pacte de legislatura.

L'ombra del cas Erial va planejar sobre el debat parlamentari, que va tindre lloc aquest dimecres, un dia abans de la votació, que s'ha produït després de la sessió de control. La consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà, va justificar la reversió tant en la voluntat de modernitzar un servei de proximitat, adaptant-lo al segle XXI des de la gestió pública, com en la necessitat de "reparar" i "superar una etapa fosca que no hauríem d'haver viscut mai". En aquest sentit, va recordar la imputació dels expresidents de la Generalitat del Partit Popular, Eduardo Zaplana i José Luis Olivas, precisament per la presumpta concessió fraudulenta del servei, per la qual també s'investiga la família de l'exconseller i expresident de les Corts Juan Cotino, principals beneficiaris de l'adjudicació.

Erial, un entrebanc per la reversió de les ITV

Mollà va destacar els entrebancs que el cas Erial ha suposat per a preparar la reversió, ja que una part de la documentació estava precintada per la investigació judicial i la Guàrdia Civil va haver de portar a la Conselleria el contracte de concessió sota custòdia. Segons va explicar, entre els papers no ha aparegut cap document ni estudi econòmic que justifique la privatització, però sí un informe desfavorable que no es va tindre en compte, com va revelar en l'anàlisi de la contractació el Tribunal de Comptes.

El diputat de Compromís, Paco García, va anunciar el "punt final d'un despropòsit" que, segons va detallar, ha generat grans marges de benefici per a uns pocs a costa d'un servei que tenia captiva la gent. El síndic va anticipar que la gestió directa permetrà una rebaixa de les taxes, les ressituarà en la mitjana d'Espanya, i la reinversió dels beneficis en la construcció de noves estacions a Xiva, Xàtiva, Guardamar, la Vall d'Uixó, Alcalà Xivert, Sant Joan d'Alacant, Calp, Novelda, Guadassuar i Benlloc.

L'oposició qüestiona l'informe de viabilitat econòmica

Entre l'oposició, el diputat del PP, Felipe Carrasco, va retraure l'absència del debat del conseller d'Economia, Rafael Climent –el va substituir Mollà pel viatge institucional del conseller a Milà– i al Consell que vaja "en contra de la col·laboració publicoprivada" i que no tinga "un pla" per als més de mil contractats per les concessionàries. Així mateix, va qüestionar l'informe econòmic amb què s'ha emparat la reversió perquè entén que es basa en una estimació incorrecta dels costos, energètics i laborals, de les estacions. "Retiren aquest decret perquè falten el respecte als valencians", va urgir al Consell, ja que al seu parar el text s'ha fet "a correcuita".

Jannette Giraldo (Cs) va afirmar que al Botànic són "els socis avantatjats del PP" per impulsar la reversió "sense estudis", mentre que Ana M. Cerdán (Vox) es va preguntar "on està la urgència", va recordar que només quatre autonomies tenen gestió directa i va alertar que el decret implica el tancament de l'estació de Villena.

"Privatitzar no és saquejar"

En les rèpliques, Paco García va defendre que Climent s'ha reunit amb les parts (concessionaris i sindicats) per a fer una transició, "tan amable com siga possible" que compta amb els informes necessaris i tindrà el suport jurídic per a no desenvolupar-la "a la bona de Déu".

El socialista José Chulvi va recordar que la desprivatització era un dels "grans objectius" dels partits del govern i va defensar la gestió directa, com a servei públic, que afecta béns de primera necessitat per a una part de la ciutadania, com són els seus vehicles.

Des d'Unides Podem, Ferran Martínez va assenyalar que privatitzar o "saquejar" no és el mateix que la col·laboració publicoprivada que va defensar el PP en la seua intervenció. Segons ell, ha quedat demostrat que les ITV es van privatitzar "per a fer negoci" i prova d'això va ser que no es va preveure cap mecanisme d'avaluació del servei. Martínez també va lamentar la "preocupant carrera d'obstacles que ha de seguir l'administració pública quan vol recuperar un servei públic i la falta de controls quan el posa en mans privades, ostensiblement il·legal".