El Constitucional rebutja el recurs del PP contra la llei d'eutanàsia
L'òrgan de garanties limita l'objecció de consciència al personal sanitari i no a les persones jurídiques com demanaven els de Feijóo
El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dimecres el recurs interposat pel PP contra la llei d'eutanàsia (LORE). Com va fer al març quan va desestimar el que havia presentat Vox, l'òrgan de garanties entén que no hi ha "obligació de mantindre's amb vida" i torna a avalar la constitucionalitat de la llei, impulsada pel govern de Pedro Sánchez. Ara, en la segona vegada que es pronuncia sobre la norma, ha donat resposta a algunes qüestions noves per a limitar l'objecció de consciència només als professionals sanitaris en contra del criteri del PP, que plantejava estendre-la també a les persones jurídiques.
La llei d'eutanàsia va aprovar-se el 2021 al Congrés amb l'oposició del bloc de dretes del PP i Vox. Estableix que aquest procediment final es podrà dur a terme a pacients que ho sol·liciten i que es troben en un context de "patiment greu, crònic i impossibilitant o malaltia greu i incurable, causants d'un patiment intolerable".
Segons ha informat el Constitucional mateix, la resolució coneguda aquest dimecres "resol, desestimant-les, dues queixes noves relatives a l'objecció de consciència de les persones jurídiques i a la utilització del procés preferent i sumari per a tutelar l'eutanàsia".
"Pel que fa a l'objecció de consciència de les persones jurídiques i d'acord amb la configuració constitucional d'aquest dret, la sentència sosté que les úniques actuacions susceptibles de ser exonerades del deure legal de garantir el dret de prestació d'ajuda per a morir, en els termes en què ha sigut configurada per la LORE, per estar emparades en l'objecció de consciència, són les intervencions dels professionals sanitaris, de qualsevol categoria professional, en l'execució efectiva d'aquesta prestació", contesta l'alt tribunal.
Aclareix a més que "és només respecte de tals intervencions quan ha de constatar-se que poden donar-se situacions de conflicte per conviccions íntimes, ideològiques o morals, que justifiquen l'apartament del professional sanitari en una intervenció que constitueix, amb caràcter general, un imperatiu legal". "Més enllà d'aquests casos excepcionals —prossegueix el garant constitucional—, estendre l'objecció de consciència a un àmbit institucional com pretenen els recurrents [PP] no sols mancaria de fonament constitucional, sinó que posaria en risc l'efectivitat de la prestació sanitària mateixa", fixen els magistrats.
