El Consell desconeix quants dels habitatges de la Sareb anunciants per Sánchez podrà incorporar al parc valencià de lloguer
Aitana Mas es mostra “expectant” perquè el govern concrete xifres a fi de poder valorar si caldrà reclamar finançament a l'Estat per a eventuals reformes
El nou pla del govern espanyol per a facilitar el lloguer assequible anticipa l'alliberament de 50.000 habitatges de la Sareb, de les quals s'estima que uns 9.000, vora el 20%, estan a la Comunitat Valenciana. No obstant això, el Consell ignora a hores d'ara quants, d'aquests immobles, podrà incorporar al parc públic. “Encara és un poc prematur dir de quantes disposarem. Estem esperant i expectants a unes xifres concretes”, ha explicat en la roda de premsa posterior al ple del govern valencià la portaveu, Aitana Mas, preguntada per la necessitat que alguns dels habitatges necessiten reformes per a fer-los habitables.
“Haurem de fer una valoració quan es materialitze el pla, haurem de fer inventari d'habitatges, avaluar l'estat i a partir d'ahí veure si hem de reclamar finançament [...] Seria imprudent fer l'estimació econòmica sense conéixer l'estat dels habitatges”, ha valorat Mas sobre la possibilitat de reclamar fons a l'Estat per a les possibles millores dels habitatges. En tot cas, la portaveu ha destacat que la llei és “un primer pas importantíssim” per a intentar resoldre el problema amb l'habitatge i considera “una bona notícia que hi haja un marc normatiu” que done cobertura jurídica per a regular el tema.
“La reforma del 'només sí és sí' s'hauria d'haver consensuat"
En la condició de consellera d'Igualtat, Aitana Mas ha valorat també la reforma de la llei del "només sí és sí", en què es va consolidar la discrepància en el sí de la coalició de PSOE i Unides Podem. Mas entén que la reforma “s'havia d'haver fet amb consens dins el govern” i, en línia amb el posicionament de la formació morada, haja lamentat que en la norma resultant haja quedat “desdibuixat” el concepte de consentiment. “A vegades veiem debats que potser estan centrants en el punitivisme. Hem vist que això no ha sigut més garantista per a les dones en altres països de la Unió Europea, i això veiérem l'altre dia en el Congrés, una orientació més punitivista que no era la que pretenia inicialment el legislador”, ha raonat la vicepresidenta.
