Pérez Llorca promet 2.500 milions per a sanitat i més rebaixes d'impostos com a projecte del Consell en any electoral
La consideració de les unitats amb dos fills com a família nombrosa i la quota zero per als autònoms, mesures destacades entre les "55 accions de govern per al futur" que ha defés el president en el seu primer debat de política general
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha anunciat a les Corts un nou pla de 2.500 milions per a millorar l'assistència sanitària i noves rebaixes d'impostos, dins un paquet de "55 accions de govern per al futur" que ha presentat en el debat de política general, en què també s'ha compromés a estendre la consideració de família nombrosa a les unitats amb dos fills, aplicant-los tots els beneficis fiscals. El més de mig centenar de mesures plantejades les ha defeses com a "accions reals, amb pressupost i calendari" que "oferixen solucions concretes a qüestions que tenen un impacte en la vida dels nostres ciutadans". I com a continuïtat del projecte polític de legislatura que assegura que "continuarà" sense "canviar el rumb, el ritme i la paraula donada", el qual ha contraposat amb els anuncis que el Botànic no va aconseguir desenvolupar.
Pérez Llorca ha reivindicat la capacitat de "diàleg" del seu Consell, ha celebrat "l'altura de mires" de l'extrema dreta de Vox per a tirar avant els pressupostos, tot i les diferències i ha fet una crida a soterrar la crispació. Tot entre acusacions a PSOE i Compromís per fer "polítiques sectàries i ideològiques que anteposen la doctrina al benestar de les persones", i "acontentar els separatistes i intentar imposar el seu model a la resta d'autonomies", tornant a exhibir el fantasma dels països catalans.
La cita parlamentària, que obri el curs polític, és la primera de Pérez Llorca al capdavant del Consell, després de l'eixida de Carlos Mazón, i alhora l'última de la legislatura abans de les eleccions autonòmiques. El president ha comparegut a la cambra valenciana sense la confirmació com a candidat en els comicis, que han de celebrar-se abans de juny de 2027. "El canvi que van triar els valencians en 2023 no s'ha parat. Ni es pararà", ha pronosticat Pérez Llorca.
2.459 milions fins a 2028 en Sanitat i 1.825 places en residències
El principal dels compromisos anunciats és el Pla Avancem Salut. Una injecció de 2.459 milions fins a 2028 per a habilitar 2.000 llits hospitalaris, reformar centres de salut i hospitals i reforçar l'atenció d'urgències amb vint nous punts d'atenció 24 hores, els quatre primers enguany. També ha anunciat que Sanitat costejarà la vacuna del meningococ B per als xiquets de 12 anys i la prova del taló, per a millorar el cribratge neonatal.
I en matèria social, la licitació de 1.825 places concertades en residències en 2026 i 2.000 més fins a 2030, per a aplegar a les 12.000. D'altra banda, ha confirmat que la nova Renda Valenciana d'Inclusió entrarà en vigor el 20 d'octubre amb un pressupost de 228 milions, per a 56.000 persones.
Família nombrosa amb dos fills i quota zero per a nous autònoms
Menció a banda mereix la bateria de mesures fiscals de l'executiu. La més cridanera, l'extensió de tots els beneficis de família nombrosa a les unitats amb dos fills, s'estima que beneficiarà 260.000 famílies. Una altra, l'anunci de quota zero durant dos anys per als nous autònoms, que serà de quatre anys per als més joves.
Juntament amb estes novetats, Pérez Llorca ha informat de noves rebaixes del tram autonòmic de l'impost sobre la renda, l'IRPF. S'elevarà el mínim exempt de l'Impost sobre el Patrimoni i també el llindar per a beneficiar-se de les deduccions per naixement: fins als 60.000 euros en la declaració individual i els 78.000 euros en la conjunta. Hisenda incorporarà noves deduccions en la campanya d'enguany, per la compra d'audiòfons i despeses en veterinaris, i nous incentius fiscals per al voluntariat.
Qui ho anava a dir? Resulta que quan deixes respirar a la gent, l'economia respira
El president ha tret pit de la política de rebaixa fiscal del seu govern i d'eliminació de la tributació per l'impost de donacions i successions ("impost a la mort, en paraules del cap del Consell"), que assegura que ha recaptat un 31% des de gener malgrat estes baixades d'impostos. "Qui ho anava a dir? Resulta que quan deixes respirar a la gent, l'economia respira", ha afirmat.
En matèria industrial, ha refermat la voluntat de mantindre oberta la central nuclear de Cofrents, el tancament de la qual, que considera "dogmàtic" està previst en 2030. També ha anunciat el desplegament d'un pla estratègic entre 2027 i 2030 per a continuar avançant "cap a un turisme més sostenible, competitiu i menys estacional". I ha assegurat que el Consell intenta atraure projectes empresarials estratègics que, en conjunt, podrien generar 18.000 milions d'inversió i crear 25.000 llocs de treball en els pròxims anys.
El desnonament de Mari Carmen, culpa de l'esquerra
No ha esquivat Pérez Llorca el problema de la vivenda, considera que s'ha de resoldre "amb el llogater" i no en contra d'este. A més de subratllat els avanços en el Pla Vive de construcció d'habitatge protegit, ha anunciat una nova convocatòria d'ajudes al lloguer per valor de 60 milions, més subvencions a la rehabilitació i una assegurança als propietaris de vivenda buida per a garantir-los que cobren el lloguer. A més ampliarà a 50 anys l'edat per a obtindre un aval de l'Institut Valencià de Finances per a la compra d'una vivenda.
El president ha aprofitat esta part sobre vivenda per a atacar "les polítiques de l'esquerra", fins al punt de culpar "la política del Pedro Sánchez amb l'ajuda de Compromís" del desnonament de Mari Carmen a Madrid. A l'esquerra també l'ha responsabilitzada dels resultats de l'informe PISA, contra el qual ha promés un "pla específic de reforç de les assignatures de Matemàtiques i Llengua". "No tornaran a clavar les mans en l'educació dels nostres fills" (...) no tornaran a discriminar ningú per la llengua", ha advertit, després de defensar la gestió del Consell en la vaga educativa i l'acord parcial amb alguns sindicats.
Crítiques a Sánchez, PSPV i Compromís, entre referències als "països catalans"
En la recta final del discurs, el president ha aparcat els anuncis per a elevar la crítica a PSPV i Compromís, a què ha alienat amb el govern central i ha acusat en conjunt de sabotejar les mesures del Consell amb recursos en els tribunals. A l'executiu central l'ha retret la política de repartiment de migrants "irresponsable, partidista" i sense "planificació ni recursos", així com la falta d'inversions, el retard en les execucions d'obra per la dana i ser "ostatge" de Catalunya, a què assegura que es premia en detriment de la Comunitat Valenciana.
"No permetrem que esta terra siga una filial dels Països Catalans", ha arribat a dir després d'acusar Compromís de "disfressar de valenciania l'objectiu de convertir-nos en una colònia" de Catalunya. En eixos moments el president dedicava uns minuts a subratllar el tarannà valencià, com a singular, i a reivindicat l'autogovern. Ací ha aparegut el xoc pel model de finançament (Pérez Llorca ha insistit a reclamar el fons d'anivellament pel rebuig a la proposta d'Hisenda) i reivindicació del dret civil, competència de l'Estatut que va invalidar el Constitucional. Ha anunciat que es reactivarà la comissió assessora per a intentar recuperar-lo, "al marge dels interessos partidistes", un instrument que Juristes Valencians, la plataforma civil que lidera la reivindicació, veu com un mecanisme que només dilatarà la reivindicació.