El Congrés reactiva la tramitació de la llei d'habitatge per a buscar un acord

El projecte de llei d'habitatge va arribar al Congrés el febrer del 2022, però les diferències entre els socis de govern va paralitzar el procés

El Congrés aprova la reforma del Codi Penal en un ple intens que ha començat amb un intent de bloqueig per part de la dreta
El Congrés dels Diputats, en una imatge d'arxiu

El Congrés dels Diputats reprén aquest dimarts la tramitació de la llei d'habitatge, un any després de la seua aprovació al Consell de Ministres, que negocien PSOE, Unides Podem, ERC i EH Bildu. De moment, només s'ha previst una reunió a porta tancada de menys de mitja hora de duració, amb el compromís de continuar treballant per a buscar un acord en pròximes setmanes i pactar esmenes al text legislatiu.

En concret, la ponència de la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha sigut convocada a les 11:30 hores, però haurà d'acabar abans de les 12:00, moment en què està programat l'inici del Ple del Congrés, incompatible amb qualsevol altra reunió oficial en la Cambra. En aquest ple hauran de debatre's i votar-se altres dos decrets llei del Govern: l'últim paquet de mesures econòmiques contra la crisi i el d'incentius a la contractació laboral i la prestació especial per als artistes.

Discrepàncies en el govern i amb els socis

El projecte de llei d'habitatge va tardar a eixir del Consell de Ministres per diferències entre els dos socis de l'executiu. Va arribar al Congrés el febrer del 2022. Després de superar el debat de totalitat al març, van fer falta dos mesos perquè es donara via lliure a la presentació d'esmenes parcials, malgrat que els dos socis del Govern van demanar que es tramitara d'urgència.

Al maig, Unides Podem va presentar una sèrie d'esmenes per a modificar el text que havien pactat al si del Consell de Ministres, la qual cosa va tornar a paralitzar la tramitació. En les últimes setmanes, sembla que s'han acostat postures, la qual cosa justifica la convocatòria de la ponència.

Un dels punts de discrepància era la definició de les grans forquetes d'habitatge. En el text original, són "aquells que compten amb més de deu residències". El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana sembla ara disposat a rebaixar la xifra, amb condicions. Unides Podem volia deixar-ho en cinc.

L'Executiu també està disposat a suprimir el caràcter retroactiu de la prohibició de desqualificar les Vivendes de Protecció Oficials (VPO), mesura que només s'aplicaria a les VPO construïdes a partir de l'entrada en vigor del text i no a les anteriors, com recollia la redacció original.

Pel que fa a altres propostes, queda per veure la definició final del "mercat residencial tensionat". El projecte de llei explica que aquesta situació succeirà quan, en una comunitat autònoma, el cost de la hipoteca o el lloguer (sumades despeses de subministraments bàsics) supere el 30% dels ingressos o la renda mitjana de la llar.

Així mateix, també es declararà un mercat com a tensionat quan el preu de compra o del lloguer de l'habitatge experimente, en els últims cinc anys, un creixement acumulat cinc punts superiors a l'IPC de la comunitat autònoma. Respecte a aquest últim punt, tant ERC com EH Bildu van presentar esmenes, perquè la bretxa es reduïra de cinc a dos punts per damunt de l'IPC regional.

El problema competencial

Altres esculls són els detalls del límit del preu dels lloguers en zones tensionades, els incentius fiscals a l'IRPF per a estimular el lloguer a preus assequibles, i l'àmbit competencial de la llei (ERC vol garanties que no anul·le la llei d'habitatge català).

De fet, Esquerra va presentar una esmena de totalitat per a cenyir la norma a l'àmbit de les competències del govern central, ja que "totes les comunitats autònomes tenen assumida en els seus estatuts d'autonomia, sense excepció, la competència plena en matèria d'habitatge". El seu text alternatiu, no obstant això, no va superar la tramitació al Congrés i va ser rebutjada amb 300 vots en contra i només 28 a favor.

També et pot interessar