El Congrés, en contra de l’ús de les llengües cooficials al parlament
Els grups nacionalistes demanaven reformar el reglament de la Cambra Baixa perquè poguera intervindre's en aquestes llengües al ple, les comissions o en els escrits
El Congrés rebutja usar les llengües cooficials a la Cambra Baixa, com van sol·licitar aquesta setmana els nacionalistes catalans i bascos amb el suport d'Unides Podem. El ple del Congrés ha votat en contra de la proposició de llei d'ERC, PNB i el Grup Plural que demanava reformar el reglament del Congrés perquè es pogueren parlar les llengües cooficials en les intervencions del ple, en les comissions parlamentàries i en els escrits registrats.
Però aquesta iniciativa no ha prosperat. Ha sigut rebutjada aquest dijous per 268 vots en contra, 71 vots a favor i 2 abstencions (Coalició Canària i Terol Existeix) i contrasta amb una altra iniciativa semblant, que sí que s'està tramitant al Senat per a ampliar l'ús del valencià, del basc i del gallec en l'activitat parlamentària de la Cambra Alta.
Dimarts passat el nacionalisme català, basc, gallec, valencià, asturià i aragonés va desafiar la presidència del Congrés quan els seus diputats van fer valdre les seues llengües parlant en la tribuna del ple en les seues llengües pròpies i, encara que se'ls va permetre uns minuts d’intervenció, a la majoria se'ls va retirar l'ús de la paraula en ser amonestats en tres ocasions.
Unides Podem, ERC, PNB, EH Bildu, JxCAT, PDeCAT, BNG, la CUP i Compromís van reivindicar una Espanya plurinacional i la riquesa de les seues llengües i van criticar la "supremacia" del castellà en l'activitat del Congrés, després de demanar traduccions simultànies per a mantindre la supervivència de les seues llengües.
Aquests partits van signar una declaració conjunta en la qual recordaven que la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, aprovada pel Consell d'Europa en 1992, estableix el dret a usar les respectives llengües, tant en la vida pública com privada i han lamentat que el seu futur siga "crític".
Tornaran a intervindre en les seues llengües
Els diputats van advertir que, per a evidenciar la prohibició que acusen les llengües cooficials, es reserven l'opció de tornar a expressar-se així en els plens del Congrés per a mantindre aquesta reivindicació viva.
PP, Vox i Ciutadans han criticat que els nacionalistes vulguen imposar les seues llengües a tots els espanyols i han argumentat que implantar-les al Congrés suposaria un elevat cost econòmic en temps de crisi, mentre que el PSOE s'ha desmarcat d'aquest argument i ha afirmat que ja existeix un "equilibri" en l'ús de les llengües cooficials a les Corts, ja que al Senat s'està estudiant ampliar-ne els usos.
