Alexandra Usó (Escola Valenciana): "Cal una nova llei. L'Estatut estipula una cooficialitat [del valencià] que no és real"

La nova presidenta de l'entitat reclama una llei d'igualtat lingüística que renove i supere l'actual, concebuda fa quatre dècades, per a millorar la normalització del valencià

Clara Castelló entrevista a Alexandra Usó a Les Notícies del Matí
Clara Castelló entrevista a Alexandra Usó en 'Les notícies del matí' / À Punt NTC

Dissabte Escola Valenciana va triar la docent Alexandra Usó i Cariñena nova presidenta. Usó s'hi incorpora amb voluntat continuista, si bé des d'una mirada "més feminitzada", des del moment en què cinc dels sis membres de la nova junta són dones. En una entrevista en Les notícies del matí Usó s'ha marcat entre els objectius guanyar en autosuficiència econòmica i aconseguir una major penetració en les persones de 19 a 30 anys, que queden més apartades de la població de referència natural de l'entitat: l'alumnat i les famílies.

Davant els micròfons d'À Punt, la nova presidenta d'Escola Valenciana ha defensat la necessitat d'una nova llei d'igualtat língüística que supere la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV), ja que les circumstàncies i el model de societat en què es va concebre, fa 39 anys, han canviat dràsticament. "Era un món molt diferent, d'entrada no estàvem en l'Europa comunitària, l'ensenyament començava a iniciar-se als centres educatius, el moviment de pares i docents que el reclamaven era molt potent, i en moltes comarques la societat era agrícola quant al funcionament econòmic i de pensament, és a dir, que la transmissió del valencià estava assegurada al nucli familiar, del carrer a casa, i això no ara passa".

"La LUEV HA d'avançar, però no una miqueta, sinó a passos gegants —ha insistit—. L'Estatut, l'autogovern que compleix 40 anys, estipula una cooficialitat que no és real".

Les Trobades, en el centre de l'estratègia

Usó també ha destacat la importància de matindre les Trobades entre docents i famílies en el centre de l'estratègia d'Escola Valenciana, vist l'èxit de la celebració d'enguany, després de dos anys de parada pel coronavirus. "La pandèmia ens va fer replantejar les Trobades, però després de les d'enguany, aquests contactes preliminars al municipi i la comarca són una manera de treballar en xarxa difícil de substituir. I si afegeixes poder-te trobar un dia a l'any en una comarca per a poder celebrar el valencià com a llengua nostra, amb totes les activitats adreçades a l'alumnat, més encara. Ho hem de millorar, però ho mantindrem segur", ha explicat en la ràdio d'À Punt.

També et pot interessar

stats