El bloc progressista del TC no aconsegueix pactar un candidat a la presidència del tribunal
Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer es disputaran el càrrec, mentre el conservador Ricardo Enríquez es postula com a vicepresident
Els set magistrats del bloc progressista —ara majoritari del Tribunal Constitucional (TC)— no han aconseguit arribar a un acord en la seua reunió d'aquest dimarts per a consensuar un únic candidat a la Presidència. Per tant, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer competiran per aquest lloc en el ple previst per aquest dimecres, mentre que el magistrat conservador Ricardo Enríquez es postula per a la vicepresidència, segons fonts de la cort de garanties.
L'objectiu de les intenses converses que ha mantingut aquest dimarts el sector majoritari era intentar consensuar un únic candidat —bé Conde-Pumpido, bé Balaguer— que sotmetre a la votació per a triar qui ocuparà la presidència i la vicepresidència del tribunal després de la partida dels seus anteriors titulars, Pedro González-Trevijano i Juan Antonio Xiol, respectivament.
No obstant això, les fonts expliquen que no ha sigut possible perquè tots dos es mantenen ferms en la seua intenció de conquistar el càrrec i perquè cap sembla reunir en aquests moments els suports suficients per a alçar-se amb la victòria en la votació de dimecres. Així les coses, l'escenari està "obert", asseguren.
Fins ara, cap dels dos figuraven com a candidats formals, però Conde-Pumpido és percebut com l'aspirant nat per al càrrec per ser el de major antiguitat i edat del bloc progressista. D’altra banda, Balaguer ja va destapar fa mesos la seua intenció de competir també pel lloc com a candidata de consens entre els dos corrents del Constitucional, ja que, d'acord amb les fonts consultades, el sector conservador —ara amb una minoria de quatre magistrats— s'inclina per donar suport a Balaguer.
De moment, no és clar quants suports podria sumar en el seu propi bàndol, on els magistrats Ramón Sáez, Inmaculada Montalbán i els nouvinguts Juan Carlos Campo i Laura Díez serien més proclius a Conde-Pumpido, de manera que el vot clau seria el de María Luisa Segoviano.
La norma no escrita que s'ha anat aplicant en els últims anys —no sempre ha sigut així— marca que la vicepresidència recaiga sobre un magistrat del sector minoritari, perquè les dues ànimes del TC estiguen representades en la seua cúpula. Però la llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) estableix en l'article 9 que el president i el vicepresident de la cort de garanties s'elegiran en una votació de caràcter secret que es resoldrà per majoria absoluta i, en cas d'haver de repetir-se, a favor de qui obtinga més vots.
Si l'empat persisteix, "s'efectuarà una última votació i, si aquest es repetira, serà proposat el de major antiguitat en el càrrec i, en cas d'igualtat, el de major edat", és a dir, Enríquez.
Cal recordar que en el Tribunal Constitucional s'ha produït un gir radical en l'equilibri de forces, que ha passat d'una majoria conservadora (de sis magistrats enfront de cinc) a una progressista (de set a quatre).
La bolcada va tindre lloc aquest dilluns, quan els quatre nous magistrats —Camp i Díez, proposats pel govern; i Segovià i César Tolosa, designats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ)— prengueren possessió dels seus càrrecs, consumant així una renovació parcial del TC que estava pendent des del 12 de juny.