Arxivada la causa per blanqueig contra tretze exregidors i càrrecs del Grup Municipal del PP de València

L'Audiència de València no hi veu indicis de delicte més enllà de les sospites

El jutge processa per blanqueig vora mig centenar de regidors i assessors de Rita Barberá
Imatge d'arxiu d'alguns dels processats

L'Audiència de València ha arxivat la causa del presumpte blanqueig de capitals a l'Ajuntament de diversos regidors i càrrecs del Grup Municipal del Partit Popular de València en temps de l'alcaldessa Rita Barberà. La secció quarta admet el recurs de les defenses de tretze de les cinquanta persones processades i considera que més enllà de la sospita no hi ha proves que acrediten que van participar en el blanqueig de diners negres de les eleccions de 2015 mitjançant ingressos individuals de mil euros.

L'arxiu beneficia tretze persones: María Jesús Puchalt Farinós, Francisco Lledó Aucejo, Vicente Igual Alandete, Silvestre Senent Ferrer, María Dolores Cubells Fuertes, Juan Pedro Gómez Cerón, Ignacio Pou Santonja, José Navarro, Andrés Rodríguez Guisado Bolinches, Lourdes Bernal Sanchis, Félix Crespo Hellín, Beatriz Simón Castellets i Manuel Mas Gaspar.

"De cap manera pot sostenir-se més enllà de l'espai de la mera sospita que els apel·lants van rebre els diners bruts proposats i van consumar amb aquesta acció l'injust típic característic del delicte imputat”, raona la sala. La decisió és ferma i no hi ha recurs.

L'Audiència considera que el jutjat d’instrucció número 18 de València no ha acreditat prou la connexió entre el presumpte origen fraudulent dels diners i l'entrega amb la intenció de blanqueig, per part dels processats anys després. I això perquè si bé l'instructor concreta la mecànica de recaptació en la figura de l'ex vicealcalde Alfonso Grau —imputat per suborn i malversació— per als comicis municipals del 2007 i el 2011, però no així la del 2015, quan es produeix el presumpte blanqueig de les altres persones investigades. Per això el tribunal veu "contradictori" i "il·lògic" estendre la imputació a partir d'aquests indicis.

El tribunal també qüestiona la "verificació" de procés de blanqueig, entenent com a "completament lògic" que davant els intents d'una part per a convéncer la resta per a entregar els diners negres, "les persones requerides optaren per la donació [de diners blancs] sense la ulterior contraprestació [en diners negres]".

Entre els elements probatoris a què la sala lleva importància, hi ha les gravacions a l'exregidora María José Alcón en què parlava del presumpte blanqueig a un fill, que considera només "la confessió d'una suposició" i no el coneixement del fet. De la mateixa manera, entén que la declaració com a testimonis d'alguns assessors que van informar de la mecànica, només els afecta a ells i no prova la situació per a la resta. Considera també que les converses en grup de WhatsApp sobre la presumpta petició contenen "generalitats" i que la denúncia anònima presentada a la Fiscalia no té valor.

També et pot interessar