Les associacions per la Memòria Democràtica consideren que la llei d'amnistia és un "entrebanc" per a la justícia plena

El president de la coordinadora, Àngel González, valora la llei de memòria històrica, però denuncia que la judicatura interpreta la llei de 1977 com una llei de punt final i "tanca la porta a la justícia penal"

Àngel González en 'Les notícies del matí' / À Punt NTC

Sobre la llei de memòria democràtica que té previst aprovar-se aquest dijous, el president a la Comunitat Valenciana de la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica, Àngel González, ha dit, en Les notícies del matí, que suposa un "gran avanç", però, a la vegada, la llei d'amnistia és un "entrebanc" per a aconseguir la justícia plena de les víctimes de la dictadura.

Un dels principals avanços és la declaració d'il·legalitat de la dictadura, els seus tribunals i sentències que emeteren. Per a les víctimes, aquesta mesura "és un pas molt important que reclamaven des de fa anys" i que no figurava en l'avantprojecte del PSOE i Unides Podem.

"Hem assolit que s'haja incorporat no sols la il·legitimitat sinó la il·legalitat de tots els tribunals del règim franquista", afirma Àngel González.

No obstant això, l'aplicació de la llei d'amnistia és un escut que impedeix jutjar els crims del franquisme. Segons denuncia, "no pot haver-hi una llei de punt final i aquesta llei del 1977 la judicatura espanyola la interpreta com una llei de punt final i tanca la porta a la justícia penal".

És una pena, perquè la democràcia espanyola, si acaba així aquesta llei, desaprofita una oportunitat històrica per a tancar ferides

És per això que donen un "suport crític" a la llei, ja que tampoc es contemplen mesures reparatives per a les famílies que patiren l'espoli econòmic i patrimonial durant la dictadura. "Veritat, justícia i reparació són inseparables i s'ha avançat prou, però en justícia aquest projecte de llei no garanteix la tutela judicial efectiva ni la reparació integral".

No es reconeix la responsabilitat patrimonial de l'Estat en les expropiacions i els espolis

Àngel González explica que es manté l'article 5.4 que no reconeix la responsabilitat patrimonial de l'Estat en tot allò relatiu a les expropiacions, als espolis franquistes, i és clau en moltes empreses que hui cotitzen amb un altre nom i que són les mateixes famílies que es van "fer riques en aquella època amb obres públiques i amb treball esclau". La indemnització per a aquestes víctimes no està contemplada com a tal, assenyala.

La llei incorpora la necessitat de censar les víctimes, d'elaborar un mapa de fosses i de crear un banc d'ADN. Aquestes mesures que ajudaran a l'hora de localitzar i humanitzar les persones represaliades "és una pas avant indubtable". Es reconeix que és "obligació de l'Estat" la localització, investigació, exhumació i identificació de les víctimes que "ara és un procés privatitzat".

No obstant això, ha criticat que "no hi ha tutela judicial del procés d'exhumació" per tal que les proves puguen ser custodiades degudament i "l'aspecte de la justícia novament queda al marge".

La llei del 2007 durant el govern de Mariano Rajoy va quedar sense fons destinats a aplicar-la. Considera que ara es pot tornar a repetir aquest escenari, ja que "no hi ha clarament una llei d'acompanyament amb una dotació pressupostària clara i quedarà a expenses del govern de torn. Feijóo ja ha dit que es carregarà aquesta llei".

Exhumacions a la Comunitat Valenciana

També ha parlat del punt en què es troben les exhumacions a la Comunitat Valenciana. Segon ha detallat, ja s'ha acabat d'exhumar la fosa 126 a Paterna, que és la més gran de la Comunitat Valenciana, i les previsions és tot un paquet per a incloure el que queda pendent en un mateix procés de contractació pública, i també s'accelerarà el procés a Castelló de la Plana, Alacant, Sueca, Alzira, Gandia i Llíria.

"En aquesta legislatura no acabaren amb totes les fosses exhumades, però haurem fet un pas molt important", ha conclòs.

També et pot interessar