Compte arrere per a aprovar al Congrés la llei de memòria democràtica

Es preveu que la norma reba llum verda gràcies als vots del govern de coalició estatal i els d'EH Bildu

Congrés dels Diputats
Congrés dels Diputats / À Punt NTC

L'aprovació per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats és l'últim pas que afronta la llei de memòria democràtica abans de la votació en el ple previst el 14 de juliol. L'acord aconseguit entre el govern de coalició estatal i EH Bildu permet salvar aquesta norma sense el suport d'ERC.

L'objectiu de la llei de memòria democràtica és aconseguir la reparació integral de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Té l'adhesió del PSOE, Unides Podem, EH Bildu, el PNB, el PDeCAT i Més País, prou per a aprovar el dictamen al Congrés. Pel que fa a Compromís, À Punt NTC ha pogut saber que encara no ha decidit el sentit del vot i continua negociant esmenes amb el Partit Socialista.

Durant la fase prèvia, s'han pactat una vintena d'acords amb els diversos grups polítics per tal de garantir el suport. L'esmena més polèmica, adoptada amb EH Bildu, és l'ampliació temporal d'aplicació de la llei del 1978 al 1983, el pacte previ entre el PSOE i Unides Podem delimitava un espai temporal més reduït, del 1978 al 1982. Amb aquest augment del marge de temps, tracten l'inici de les actuacions dels GAL –Grups Antiterroristes d'Alliberament–, una organització terrorista dedicada a fer accions contra ETA. L'objectiu és que es cree una comissió tècnica que revise les vulneracions de drets humans a mans dels cossos parapolicials ja ocorregudes en democràcia.

Una altra esmena rellevant és la declaració d'il·legal del règim i els tribunals franquistes, i la nul·litat de les seues condemnes. També es promou aplicar el dret internacional per a permetre investigar i jutjar els crims del franquisme, més enllà de la llei d'amnistia del 1977, i facilitar la recuperació de les restes dels desapareguts.

Continua la possibilitat d'afegir o modificar les esmenes de la llei durant el debat i la comissió d'aquest dilluns. Així com en el ple del 14 de juliol, on la llei finalment se sotmetrà a votació.

El PP, Vox i Ciutadans han deixat clar el seu rebuig, mentre que el partit republicà català no ha desvelat el sentit del seu vot.

També et pot interessar