Zelenski rebutja ultimàtums de Rússia i l'adverteix que els acords de pau hauran de ser sotmesos a referèndum

Dia 27 de la guerra a Ucraïna. A punt d'entrar en el primer mes de guerra, els atacs russos no cessen i s'acarnissen en la població. Una vintena de poblacions s'han despertat amb el so de les sirenes que alerten sobre possibles atacs aeris.

Les tropes russes han fet més estret el setge al sud del país, amb els primers atacs a Odessa i més pressió contra la ja castigada Mariúpol. Vora 400.000 persones sumen ja tres setmanes atrapades sense aigua corrent ni electricitat a la ciutat portuària, on no s'obrin corredors humanitaris i els qui tracten d'escapar són tirotejats. Ni es pot eixir ni es pot entrar, ni tan sols la Creu Roja. Ucraïna tracta de tancar amb Rússia tres vies d'evacuaciò segures per a la població civil cap a Zaporíjia, al nord de Mariúpol, on el ministre de Defensa ucraïnés acusa Rússia d'haver comés un genocidi.

Oleksí Réznikov també ha apel·lat a la resistència de la població de l'est del país contra la militarització forçosa de les tropes russes a la regió del Donbass, on l'exèrcit d'ocupació assegura haver-se apoderat de nou localitats més. No obstant això, Ucraïna assegura que els soldats russos només tenen carburant i aliments per a tres dies més d'ofensiva.

A la capital del país, Kíiv, hi ha vigent un nou toc de queda després de la mort de huit persones en el bombardeig d'un centre comercial. Moscou acusa Ucraïna de fer servir el recinte com a depòsit d'armes, uns fets que desmenteix el país que denuncia que l'espai i les víctimes són civils.

Ucraïna denuncia la mort de 4.000 civils morts, 150 d'ells menors

Ucraïna assegura que l'ofensiva de l'exèrcit rus ha matat 4.000 civils, 150 d'ells, xiquets i ha destruït 400 escoles i 110 hospitals. Entre les moltes víctimes hi ha un supervivent de l'Holocaust nazi, un home de 96 anys, que va passar per quatre camps de concentració i aquest cap de setmana va morir en el bombardeig de sa casa a Khàrkiv. A aquesta ciutat del nord-est els projectius russos han destruït vora un miler d'edificis, una tercera part d'ells residencials, segons el balanç que ha fet l'ajuntament. Vora 2 milions de xiquets i xiquetes han abandonat Ucraïna des de l'inici de la guerra, mentre que 3,3 s'han vist obligats a desplaçar-se dins del país, segons l'últim balanç d'Unicef.

D'altra banda, l'exèrcit ucraïnes assegura haver matat 15.300 soldats rusos. Una xifra que Moscou es nega a valor i que altres fonts, com el diari Komsomólskaya Pravda, un diari próximo al Kremlin, rebaixen a 9.861 militars citants fonts del Ministeri de Defensa rus.

Zelenski condiciona qualsevol acord territorial a un referèndum

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, rebutja acceptar cap ultimàtum i molt més rendir les ciutats ―com l'ha reclamat Rússia― i ha advertit Moscou que qualsevol acord de pau, inclosos aquells que impliquen canvis territorials al país, que hauran de tindre el suport de la població en referèndum. Rússia acceptaria la sobirania ucraïnesa per a aquestes eventuals consultes, segons ha aclarit el portaveu del Kremlin Dmitri Peskov. Zelenski insisteix a trobar-se amb el president rus Vladímir Putin i ha condicionat la negociació per a l'alto el foc definitiu a aquesta trobada.

En una intervenció posterior per videoconferència davant el parlament italià, el president ucraïnés ha advertit que la guerra és "la porta d'entrada" de Rússia a Europea, a fin de "destruir els seus valors, la seua democràcia i els drets humans". "Hem de parar a una persona (Putin) perquè sobrevisquen milions", ha arribat a dir durant l'al·locució, en la qual ha demanat més pressió i sancions des de la UE per a evitar que Moscou puga abastir-se d'armament a través de països com Líbia i Síria.

Intercanvi de presoners

Les negociacions entre les parts continuen, tot i la guerra i l'avortament d'un presumpte pla per a assassinar Zelenski. Rússia ha informat que està disposada a un intercanvi de 500 presoners ucraïnesos. Dies abans Kíiv va tornar nous soldats russos a canvi de l'alliberament de l'alcalde de Melitópol, Ivan Fedorov.

El país continua rebent l'ajuda armamentística de la UE, que ha aprovat una nova partida de 500 milions d'euros de material militar per a Ucraïna, que elevarà a mil milions l'aportació de material "letal i no letal".

Els EUA alerten de possibles ciberatacs

La guerra podria entrar en una nova fase cibernètica, si es confirma l'advertència del president dels EUA Joe Biden, que ha alertat de possibles ciberatacs contra empreses i institucions del seu país, i les ha instades a augmentar urgentment les defenses de ciberseguretat. Ucraïna ha denunciat diversos ciberatacs a pàgines governamentals i militars des d'abans de la invasió russa, mentre que Polònia també ha constatat aquest tipus d'incidents i altres països de la Unió Europea es mantenen vigilants sobre aquest tema.

Advertències com aquesta allunyen encara més els EUA de Rússia, segons adverteix Moscou, que insta Washington a rebaixar l'escalada verbal i "les amenaces" al país si volen mantindre vives les relacions. Rússia va enviar una nota de protesta a l'ambaixador estatunidenc a Moscou després que Biden acusara Putin de ser un criminal de guerra.