Una vintena de cadàvers amb signes de ser soterrats vius entre els 400 cossos recuperats en fosses a Gaza

Els equips de rescat de defensa civil de la Franja de Gaza ha elevat a 392 els cadàvers recuperats en les fosses comunes localitzades a l'hospital Naser de Khan Yunis, al sud de l'enclavament, assaltat fa més d'una setmana per les tropes d'Israel. Una vintena mostren senyals d'haver sigut soterrat vius, segons han informat els responsables de les exhumacions en roda de premsa. La majoria dels cadàvers encara no han sigut identificats.

Hi ha una gran confusió sobre les fosses. Israel nega estar involucrat i denuncia una campanya de difamació contra l'exèrcit. Tel-Aviv sí que admet haver examinat cossos soterrats a l'hospital, per a buscar possibles ostatges. Cal recordar que durant el setge militar el personal mèdic es van veure forçats a soterrar alguns morts als patis, quan no es podia abandonar la instal·lació per por de l'artilleria israeliana.

Les novetats sobre les fosses conviuen amb els preparatius de l'ofensiva terrestre a Rafah, la ciutat fronterera amb l'Egipte que acull 1,4 milions de palestins desplaçats. El gabinet de guerra es va reunir este dijous per a valorar l'atac, mentre l'exèrcit mobilitzava una trentena de tancs i blindats al llarg de la divisòria amb el sud de Gaza. En les últimes hores Tel-Aviv ha mobilitzat dos unitats de reservistes a la zona i un alt comandament citat per mitjans estatunidencs ha dit que tot està preparat a l'espera de l'orde definitiva.

La invasió de Rafah, més a prop que la treva

Una delegació del servei d'intel·ligència d'Egipte s'ha desplaçat a Israel per a intentar reactivar les estancades negociacions per a la treva, en què s'havia dipositat l'esperança de frenar l'operació sobre Rafah. En les últimes hores un representant de Hamàs ha traslladat que l'organització acceptaria una treva de cinc anys o més si s'estableix un estat palestí i les tropes d'Israel es repleguen fora dels territoris ocupats des del 1967. La Casa Blanca ha llevat credibilitat a la proposta i ha deixat clar que "no hi haurà estat palestí amb Hamàs al capdavant", segons ha manifestat el portaveu de Seguretat John Kirby.

En una entrevista a la televisió, Kirby ha assegurat que l'entrada d'ajuda humanitària està augmentat "exponencialment" en els últims dies i ha destacat els treballs dels EUA per a construir un port provisional amb què es pot donar més fluïdesa a les entregues. Però la relatora de l'ONU per als territoris palestins, Francesca Albanese, opina tot el contrari, després de visitar la frontera. Considera Albanese que la situació humanitària "ha empitjorat" des que el Tribunal Internacional de Justícia va ordenar Israel evitar un genocidi. Albanese ha denunciat els obstacles a l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja, on "la desnutrició s'ha tornat crònica" i ha advertit que "les mesures humanitàries implementades fins ara", com llançaments aeris i corredors marítims, són un mer pal·liatiu.

200 treballadors humanitaris i 141 periodistes entre els 34.000 morts

Este dijous es va celebrar una cerimònia interreligiosa a la catedral de Washington pels set cooperants de l'ONG World Central Kitchen assassinats per projectils israelians. El cap de l'organització humanitària, el xef espanyol José Andrés, ha insistit a reclamar durant el discurs d'homenatge la necessitat d'una investigació independent sobre l'atac.

Prop de 200 treballadors humanitaris, el 90% palestins, han sigut assassinats en l'operació militar de l'exèrcit en la Franja de Gaza. L'ofensiva també ha matat 141 periodistes. L'últim, Mohamed Basam al Yamal, de l'agència de notícies Falestin Alan (Palestina Ara), mort en la nit de dimecres en el bombardeig israelià del seu habitatge a Rafah. La xifra total de morts arriba ja a 34.305, el 75% dones i xiquets, segons les xifres actualitzades del ministeri de Sanitat de Gaza, del govern de Hamàs, que quantifica 77.293 ferits.

Guerra als campus universitaris dels EUA

Les turbulències d'esta guerra apleguen cada vegada amb més força als Estats Units. La contestació als campus universitaris ha donat pas a escenes de violència, pel desmantellament dels campaments de protesta i la detenció de més de 250 universitaris al conjunt del país. La polarització sobre el conflicte ha fet créixer la tensió als recintes. A la Universitat de Colúmbia a Nova York, epicentre de les manifestacions contra la guerra de Gaza, estudiants proisraelians han envoltat de banderes d'Israel i fotos dels ostatges de Hamàs els campaments propalestins.

La Universitat del Sud de Califòrnia ha anunciat que cancel·la la cerimònia principal de graduació, en la qual s'esperaven 65.000 assistents, i en la qual anava a donar un discurs la millor estudianta, que és musulmana.