Una intel·ligència artificial és capaç de predir la mort d'una persona en un ventall de quatre anys

La ferramenta, desenvolupada a Dinamarca, encerta el 78% de les vegades i es basa en dades sobre residència, educació, ingressos, salut i condicions de treball per a vaticinar esdeveniments en la vida humana

Representació gràfica de la intel·ligència artificial i el 'big data'
Representació gràfica de la intel·ligència artificial i el 'big data' / Ryzhi (Shutterstock)

Voldries saber quan moriràs? La pregunta, que planteja molts dilemes morals i fins i tot por, pot estar cada vegada més a prop de tindre una resposta fiable gràcies a un projecte d'intel·ligència artificial desenvolupat a Dinamarca, capaç de predir quina persona dins d'un grup té més probabilitat de faltar abans. La ferramenta es basa en dades sobre residència, educació, ingressos, salut i condicions de treball per a vaticinar esdeveniments en la vida de les persones. Pot estimar, fins i tot, la probabilitat de mortalitat prematura o els matisos de la personalitat i encerta el 78% de les vegades.

L'estudi sobre l'eina s'ha publicat aquest dijous en la revista Nature Computational Science. Demostra que si s'usa una gran quantitat de dades per a entrenar "models transformadors", aquests poden organitzar la informació i "predir què ocorrerà en la vida d'una persona". La investigació ha reunit científics de la Universitat Tècnica de Dinamarca i la Universitat Northeastern, als Estats Units, que han analitzat dades de salut i vinculació al mercat laboral de sis milions de danesos en un model denominat life2vec.

L'equip assenyala que aquest sistema està "envoltat de qüestions ètiques" i desafiaments que han d'entendre's "més profundament abans que el model puga utilitzar-se". Per exemple, per a avaluar el risc d'un individu de contraure una malaltia.

Després d'entrenar el model aprenent els patrons de les dades, s'ha demostrat que supera altres xarxes neuronals avançades i prediu resultats com la personalitat i la possibilitat de la mort "amb una gran precisió", ha assenyalat la Universitat de Dinamarca en un comunicat.

El sistema ha pogut augurar la probabilitat que les persones d'una cohort d'entre 35 i 65 anys sobrevisqueren durant els quatre anys següents a l'1 de gener de 2016, o captar els matisos de la personalitat millor que els models més avançats, i els supera en almenys un 11%, explica Nature Computational Science.

Les prediccions de life2vec són respostes a preguntes generals com "mort en quatre anys?". Els resultats de les respostes són coherents amb les troballes existents en les ciències socials. Per exemple, en igualtat de condicions, les persones en posició de lideratge o amb ingressos elevats tenen més probabilitats de sobreviure.

Life2vec codifica les dades en una estructura matemàtica i el model decideix on col·locar-los en funció del moment de naixement, escolaritat, educació, salari, habitatge i salut.

"El fet apassionant és considerar la vida humana com una llarga seqüència d'esdeveniments, de manera similar a com una frase en un idioma consta d'una sèrie de paraules", ha assegurat l'autor principal de la recerca, Sune Lehmann.

El dilema ètic

L'equip científic indica que life2vec està envoltat "de qüestions ètiques", com ara la protecció de dades confidencials, la privacitat i el paper del biaix en les dades. A més "obri importants perspectives positives i negatives a debatre i abordar políticament". Aquests desafiaments han d'entendre's més profundament abans que el model puga usar-se, per exemple, per a avaluar el risc d'un individu de contraure una malaltia o altres esdeveniments vitals prevenibles.

Tecnologies similars per a predir esdeveniments vitals i comportaments humans ja s'utilitzen hui dia en empreses tecnològiques que rastregen el comportament de les persones en les xarxes socials, ens tracen perfils extremadament precisos i els utilitzen per a predir les accions que farem i influir en nosaltres. "Aquest debat ha de formar part de la conversa democràtica perquè considerem on ens porta la tecnologia i si és una evolució que desitgem", ha apuntat Lehmann.

El pas següent, segons l'equip, seria incorporar altres tipus d'informació, com text i imatges, o sobre les nostres connexions socials. Aquest ús de les dades obri —d'acord amb la nota— tota una nova interacció entre les ciències socials i les de la salut.

També et pot interessar

stats